Educació entrega a Vox els projectes lingüístics dels centres educatius

PalmaLa Conselleria d’Educació i Universitats ha entregat els projectes lingüístics dels centres educatius de les Balears a Vox, com va demanar la diputada d’extrema dreta i ara portaveu del grup, Manuela Cañadas. Segons consta al registre del Parlament i ha confirmat la Conselleria, s'han adjuntat els documents que, cal recordar, són públics i els tocaria poder consultar tothom que vulgui als webs de cada escola o institut. Concretament, Educació ha facilitat 616 projectes dels 666 que va demanar Vox. "N'hi ha 50 que no hem constatat perquè no els trobam", assegura.

L'entrega d'aquests documents es produeix quan queden dues setmanes perquè acabi el termini per adherir-se al pla pilot de segregació lingüística, que el curs que ve s'implantarà a Primària i el següent, a Secundària. Vera sempre ha defensat que és voluntari, que s'hi adheriran els centres que vulguin i que són els directors qui tenen la potestat per decidir si volen participar-hi o no. De fet, Vera ha encoratjat totes les escoles que estiguin a gust amb el seu projecte lingüístic actual a mantenir-lo, en un intent de destensar les relacions amb la comunitat educativa que, majoritàriament, ha criticat el pla. Per altra banda, un dels requisits per sumar-s'hi, el de tenir les instal·lacions idònies, deixa fora de facto la majoria dels centres públics. Aquests no tenen espai per dividir els grups. De fet, durant la pandèmia, varen haver d'impartir classe als passadissos, biblioteques o gimnasos, entre d'altres.

Ofensiva de Vox

Aquest dilluns, per altra banda, la diputada de Vox Patricia de las Heras ha registrat la modificació d'una pregunta que formularà al conseller Vera al ple del Parlament. Li demana per què "es nega a uns pares la petició que els seus fills siguin educats almenys un 25% en castellà?". Ho varen demanar quatre famílies amb el suport de la plataforma espanyolista Plis Educació, i amb l'objectiu que s'aplicàs el 25% d'educació en castellà, tal com va obligar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la Generalitat. Una sentència, però, que no s'aplica a les Balears.

Precisament, Educació va argumentar, a través de l'Advocacia de la comunitat, que a les Balears no hi ha un model d'immersió lingüística, sinó de bilingüisme integral. Les famílies tenen el dret de triar la llengua del primer ensenyament, i així ho faran al procés de matrícula del curs 2024-2025. Per altra banda, el Decret de mínims del 1997 estableix un mínim del 50% de les hores lectives en català, mentre que deixa marge als centres educatius per reconfigurar la resta de l'horari en funció de les seves realitats.