Educació diu que triar llengua a l'escola és el mateix que fer o no fer religió

PalmaL'elecció de llengua a l'ensenyament és equiparable al dret dels pares a triar per als fills una "educació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions". Així ho deixa entreveure la Conselleria d'Educació en el primer esborrany del pla pilot de segregació lingüística, en què fa menció expressa a l'article 27.3 de la Constitució espanyola per justificar l'elecció de llengua. Aquest article fa menció a la formació moral i religiosa, però en cap cas referència al dret d'escollir la llengua d'escolarització. L'ensenyament en català a les Balears, en canvi, sí que està blindat al Decret de mínims, a la Llei de normalització lingüística i a la Llei d'educació de les Illes Balears.

Més enllà d'aquesta comparació entre religió, moralitat i llengua, ara per ara, el pla pilot només té la plena conformitat de Vox i, en grau més baix, de certs sectors de l'escola concertada. Tant els sindicats educatius, com l'OCB i les plataformes espanyolistes Plis i Hablamos Español han mostrat rebuig al projecte de segregació. En el cas dels primers, perquè consideren que ataca l'escola en català, i en el dels segons, perquè diuen que no garanteix el suposat dret dels pares a triar la llengua de l'escolarització. Aquest dret sí que hi és, però només en el primer ensenyament. És a dir, fonamentalment al nivell de tres anys. A més, en passar al nivell de quatre anys, el dret ja s'extingeix i té plena vigència el projecte lingüístic del centre. Entra en joc el Decret de mínims.

Cal tenir espai suficient, però pocs centres en tenen

El primer esborrany de la resolució del pla pilot fixa les finalitats, el ritme d'aplicació i els requisits que han de complir els centres per sumar-s'hi, entre altres qüestions. El requisit més important per accedir al pla i, per tant, a la dotació de recursos de personal promesa per la Conselleria d'Educació als participants fa referència a l'alumnat. El nombre mínim d'alumnes participants de les escoles que se sumin al pla serà d'un 20% dels matriculats als cursos i etapes (Primària/Secundària). Si es tracta d'un grup reduït, serà d'un mínim de cinc alumnes.

El 2024-2025 el pla s'iniciarà als centres d'Educació Primària que ho sol·licitin, els quals hauran d'oferir Coneixement del Medi i Matemàtiques en català i castellà. El període d'aplicació arribarà el curs 2026-2027. El curs 2025-2026 el pla es començarà als centres d'ESO que ho sol·licitin i durarà fins al curs 2027-2028. La Conselleria remarca que s'ha de garantir que els alumnes que hagin començat el pla hi continuïn, sempre que estudiïn al mateix centre. Una vegada acabin els terminis d'aplicació de la segregació lingüística, se n'avaluaran els resultats per, si cal, fer-hi modificacions o renovar-lo.

Alguns dels documents que hauran d'adjuntar els centres interessats en la sol·licitud de participació són:

• Certificat on consti l'aprovació del claustre dels aspectes educatius de la proposta, en el cas dels centres públics i concertats.

• Certificat d'aprovació del consell escolar del centre per majoria de dos terços de la proposta presentada, en el cas només dels centres públics.

• Una estimació dels alumnes participants.