Educació va impulsar la segregació lingüística sense que hi hagués cap petició de famílies
La iniciativa del pin parental es va tirar endavant amb el suport del PP i Vox, també sense cap demanda de pares d'alumnes, segons assenyala la Conselleria
PalmaLa Conselleria d'Educació va apostar per implantar la segregació lingüística a les aules, i per donar suport al pin parental, sense que hi hagués cap petició oficial per part de les famílies, segons assegura en dues respostes escrites al diputat socialista Carles Bona que es varen publicar en el Butlletí Oficial del Parlament (BOPIB) divendres 9 de febrer, encara que la data de les respostes és el 17 d'octubre. El conseller Antoni Vera va respondre les dues preguntes de Bona, que plantejaven: "Quantes peticions de pares i mares han rebut per justificar la necessitat d'aplicar la lliure elecció de llengua?" i "quantes peticions de pares i mares han rebut per justificar la necessitat d'aplicar el punt de l'acord de Govern que diu 'garantir el coneixement i l'aprovació prèvia de matèries extracurriculars, així com la seva voluntarietat'?". La resposta, en ambdós casos, va ser la mateixa: "Escrites i rebudes de manera oficial, cap", diu Vera.
En relació amb l'aprovació de les activitats i temes extracurriculars (pin parental), el PP i Vox es varen posar d'acord per reclamar al Govern que implantàs un sistema de control dels continguts per part dels pares. I ho varen fer en una comissió parlamentària el 19 d'octubre. El partit d'extrema dreta va presentar una proposició no de llei (PNL) al Parlament, en què va demanar la revisió dels llibres de text i dels currículums educatius. El PP, per la seva banda, va fer dues esmenes a la proposta de Vox. El text final insta el Govern a "assumir un compromís inequívoc de respectar el dret dels pares a triar lliurement l'educació dels seus fills"; insta el govern d'Espanya que, "mitjançant l'alta inspecció educativa, estableixi un control sobre els llibres de text i el material educatiu que es treballi a les aules"; i insta l'Executiu "a garantir el coneixement previ i l'acceptació dels pares de qualsevol contingut extracurricular que puguin rebre els seus fills dins l'aula".
Més de 200 centres han dit que 'la llengua no es toca'
Pel que fa a l'elecció de llengua, s'aplicarà al primer ensenyament, mentre que el pla pilot voluntari, que el curs vinent arribarà a Primària, quedarà sotmès a la voluntat dels claustres i dels conselles escolars, en el cas dels centres públics. A la concertada, serà només la titularitat qui ho hagi d'autoritzar. Els centres que s'hi adhereixin hauran d'oferir en català i castellà les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi. Ara per ara, però, més de 200 centres han dit que 'la llengua no es toca'.
La comunitat educativa ha explicat en nombroses ocasions que el nivell de català dels alumnes és baix i que l'arribada de nouvinguts que no dominen la llengua pròpia els suposa un repte difícil d'assolir. Per tant, en molts casos no s'aconsegueix, com marca la llei, que els alumnes acabin l'escolarització obligatòria amb un bon domini de les dues llengües oficials. Més enllà que la mesura pot provocar una pèrdua encara més gran de la competència lingüística en català, les fonts del sector consultades confirmen també que no hi havia una demanda real per aplicar ni l'elecció de llengua ni el pin parental.
Sense cap constància de peticions
De fet, la presidenta de l'Associació de Directors d'Infantil i Primària de Mallorca, Joana Maria Mas, ho resumeix amb precisió: "A les escoles de Mallorca no hem rebut cap petició per escrit ni firmada en relació ni amb el pin parental, ni amb la tria de llengua". En la mateixa línia, assegura que les poques informacions que reben són les que apareixen a mitjans, de peticions de pares, però que finalment no van més enllà. "Ni per part de Conselleria ni del Departament d'Inspecció se'ns ha fet arribar cap demanda famílies en relació amb aquests dos aspectes", assegura Mas.
En els mateixos termes es pronuncia la presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti. "No tenim constància de peticions, encara que hi ha hagut algunes causes judicials per aquests temes, però poques". Un exemple és la denúncia que va fer un pare, a través d'Advocats Cristians, per fer llegir a la seva filla el còmic El Azul es un color cálido, basada en la pel·lícula La Vie d'Adèle, una pel·lícula àmpliament premiada en la qual apareixen escenes de temàtica lèsbica. En aquell moment, la Conselleria d'Educació, en mans del Pacte, va fixar la seva posició: "Els centres educatius tenen autonomia per decidir el seu material didàctic". Més enllà d'aquest cas, algunes famílies (poques), encoratjades per la plataforma espanyolista Plis, sí que han demanat als seus instituts, principalment l'IES Calvià, poder estudiar un mínim del 25% en castellà. Ara bé, el director del centre confirma que el projecte lingüístic del centre és correcte i "no s'hi han fet modificacions".