Primària no té cap programa d’acollida per als estudiants nouvinguts

Palma“Si l’alumne no coneix la llengua, no entén el mestre. Aquest és el primer hàndicap”, diu el portaveu de l’STEI, Pere Pol. A les Illes són molts els nins i nines que, d’entrada, topen amb aquesta barrera a l’escola. “Cada any arriben 2.000 alumnes nous a les Illes, molts amb necessitat d’acolliment lingüístic. És una situació insostenible”, afirma amb preocupació Josep Palou, portaveu d’Unió Obrera Balear (UOB). A les Balears, segons l’Anuari de l’Educació 2019, hi viu el major percentatge de població nouvinguda de l’Estat, un 17,8%. Les Illes són la segona comunitat en alumnat estranger, que no deixa de créixer, sobretot després de la crisi. Davant una realitat tan característica, crida l’atenció que no hi hagi cap programa o normativa específica d’acolliment cultural i lingüístic adreçat ni als nouvinguts més petits, els d’Educació Primària, ni a les seves famílies.

Fa una dècada les coses eren diferents, assenyala Palou. Explica que hi havia recursos als centres i quatre persones de la Conselleria d’Educació que assessoraven els mestres de Primària i els professors de Secundària. “Ara no hi ha cap suport efectiu a Primària i el de Secundària és insuficient”, afirma. Luis Vidaña, expert en l’evolució de l’alumnat estranger a les Illes Balears i professor de Geografia Humana a la UIB, recorda que “abans les famílies rebien una carpeta amb tota la informació” amb l’objectiu de fer un acompanyament en el seu procés d’integració. Vidaña lamenta que tot això ho va retallar el PP amb la crisi, i explica que la Conselleria ho va recuperant a poc a poc.

El director general de Planificació, Ordenació i Centres de la Conselleria d’Educació, Antoni Morante, confirma que no hi ha cap programa d’acolliment a Primària i ho justifica dient que els professors d’aquest cicle passen més hores amb els alumnes i poden fer-los un tractament diferenciat. Morante assenyala que l’alumnat de Secundària disposa del PALIC (Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural), un programa que, segons destaca, ha passat de tenir cinc professors el curs 2015-2016 als 30 que hi ha actualment.

Els sindicats UOB i STEI coincideixen a assenyalar que el que es destina al PALIC és insuficient. Palou afirma que “no es pot fer un bon pla d’acollida amb cara i ulls amb el que hi ha ara”. El mínim, per a ells, seria disposar d’un docent a mitja jornada. A l’STEI també reclamen més professorat. Pere Pol, portaveu d’aquest sindicat, creu que els fills d’immigrants d’arribada recent “són un col·lectiu invisibilitzat i no prioritari per a la Conselleria, encara que ho haurien de ser”.

Sense català ni castellà

No tenir competències lingüístiques suposa un important entrebanc educatiu per a l’alumne i per a la resta de la classe, perquè els docents han de dedicar a un estudiant més esforços i deixar de banda la resta. És per això que el servei d’orientació dels centres etiqueta els estudiants que no saben ni castellà ni català com a alumnes de necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Si hi ha més d’un 30% d’alumnat d’aquest tipus a l’aula “la situació esdevé bastant complicada”, admet el director general, Antoni Morante, que assegura, alhora, que les Balears són una de les comunitats de l’Estat que segreguen menys.“Només 25 centres de totes les Illes, un 10%, tenen més d’un 30% d’alumnat NESE”, diu, i també afirma que no hi ha cap centre amb més del 60% d’alumnat amb necessitats específiques. Però tres directores d’escoles de Palma han explicat a l’ARA Balears que tenen una realitat més complicada del que diuen les estadístiques oficials.

“Només tenim un parell de nins que parlen mallorquí”, afirma Encarna Aguiló, directora del CEIP La Soledat. És una escola on la majoria de l’alumnat és estranger, i un 80% és de necessitats específiques. La directora d’Es Pont, Maria Antònia Crespí, assegura que “la barriada en si -Son Gotleu- fa que l’escola sencera sigui NESE”. La directora del CEIP Verge de Lluc, Rita Reus, afirma que tenen aules amb un 70% d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

Les tres directores són dones amb molta experiència i els agrada la feina, i creuen de debò que la Conselleria fa tot el que pot. “Necessitaríem més professorat? Segurament. Que no ens en poden donar més? Ho sé cert”, diu Reus. “Tenim un bon equip. No ens podem queixar”, comenta la directora de La Soledat. La directora d’Es Pont pensa d’una manera similar, tot i que lamenta que enguany ha perdut una de les dues auxiliars tècniques que tenia l’any passat, que era “totalment necessària”. Del que es queixen, i molt, és de la quantitat de feina burocràtica que han d’assumir. Expliquen que tots els papers (beques de menjador, ajudes, etc.) que han de fer els pares i mares de l’alumnat els han d’assumir elles i altres docents. La majoria de les famílies estan a l’atur o tenen feines temporals i precàries i molts pares i mares no saben ni català ni castellà.

“Feim molta feina de barri, de carrer”, explica la directora d’Es Pont, que destaca el treball comunitari que es fa a Son Gotleu. “Moltes vegades és als bars, on parlam amb els pares, perquè no venen al centre”, diu la directora de La Soledat. Comenta de manera despreocupada que no té esperança que hi hagi un repartiment equilibrat de l’alumnat, perquè tots els centres propers tenen una situació similar. “I si ja tenim problemes amb l’absentisme i aquí pràcticament ningú té cotxe, no crec que els duguin amb bus a una altra barriada”, diu.

L’any passat, a una zona de Palma, es va intentar posar en marxa un sistema per matricular de manera equitativa l’alumnat NESE, però, al contrari del que ha passat a sa Pobla, Manacor i Inca, no va prosperar. El regidor d’Educació de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, confessa que “està una mica verd tot” i apunta que “la Conselleria ha de definir a quina zona ho vol fer”.

Sensacions agredolces i reptes

La Conselleria reconeix la complexitat de fer el repartiment equitatiu a Palma, on estudia el 40% de l’alumnat illenc. Mentre la solució no arriba, conviuen les sensacions agredolces i els reptes. El Verge de Lluc fa tres anys que treballa amb un innovador projecte en el qual participen exmestres i professors de la UIB. “Anam per espais. Hi ha tres aules de referència: comunitats de petits, de mitjans i de grans, amb infants de diferents edats mesclats”, explica Rita Reus. Aprendre els uns dels altres i poder fer preguntes amb llibertat, sense estar condicionats, és clau per a l’èxit educatiu, diu.

La directora de La Soledat lamenta que els nins de la seva escola “no tinguin les mateixes oportunitats que altres” i veu amb resignació com part del professorat que arriba al centre marxa aviat o en quatre o cinc anys, “cremat”. La directora d’Es Pont està orgullosa de la feina que fa, però diu que el barri està tocat. “Els alumnes han fet un escrit al batle demanant un Son Gotleu net i poder anar a l’horabaixa al parc sense veure gent borratxa”, recorda. També critica que fa dos cursos o tres que “ha desaparegut el policia tutor i en aquest barri és vital”. Li sap molt de greu que enguany només una família s’hagi acostat a l’escola atreta pel projecte educatiu. Es Pont va ser un centre pioner en la retirada dels llibres l’any 2008 i ha estat un referent per a molts docents. “L’alta natalitat de la barriada i els criteris de proximitat fa que cada vegada hi hagi menys diversitat”, explica.

Deixant de banda si el percentatge és menor que en altres comunitats, els anomenats “guetos escolars” són, segons Iñaki Aicart, una infàmia. És mestre del Verge de Lluc i critica que el nou avantprojecte de llei educativa no proposi mesures concretes per combatre aquesta realitat. La guetització va més enllà de les responsabilitats educatives. Segons l’antropòleg Alexandre Miquel, “té a veure amb el sistema econòmic i amb el model de ciutat i de societat que construïm”.