Educació projecta 13 nous centres i el PP critica que la majoria ja s'anunciaren el 2016

PalmaLa Conselleria d'Educació i Formació Professional disposarà, l'any 2023, d'un pressupost de 1.169 milions d'euros el 2023, un 6,7% més (79 milions) que enguany. El conseller Martí March ha detallat les diferents inversions durant la compareixença parlamentària d'aquest dimarts, en què ha defensat que són uns pressupostos "sòlids, que donen resposta a les necessitats que tenim". Entre les partides més destacades hi ha els 41 milions d'euros dedicats a infraestructures educatives, que són 41 milions més que el 2022.

Entre les principals obres previstes que gestionarà l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC) hi ha 13 nous centres, 17 ampliacions, dues grans reformes, sis gimnasos i l'eliminació de barreres arquitectòniques i reformes diverses. March ha remarcat que el 2015 no hi havia cap planificació quant a infraestructures i "ara ja treballam en projectes per aquesta legislatura i la propera". "Això no és pensar en partit sinó en país. Un acte de lleialtat amb l'educació i la ciutadania", ha afegit.

La diputada del Partit Popular (PP), Marga Duran, ha criticat que les grans obres previstes "són pràcticament totes les que estaven al pla del 2016-2022" i ha acusat March de fer "una mala gestió". El conseller també ha rebut crítiques del diputat de MÉS per Mallorca, Joan Mas Collet, que ha valorat l'increment de la inversió, però ha afirmat que "no arribam a les previsions". Per la seva banda, la líder de Ciutadans, Patrícia Guasp, ha dit que no s'ha eliminat cap barracó en set anys i ha demanat si el pressupost de l'IBISEC serà suficient per reduir-los a la meitat.

53,8 milions més per a personal docent

Educació preveu una despesa per al personal docent de 686,8 milions d'euros per al pressupost per al 2023, cosa que suposa un increment de 53,8 milions d'euros. D'aquesta manera, les aules de les Illes tenen més docents que mai: 16.870. D'altra banda, March ha destacat el procès d'estabilització, que donarà estabilitat als claustres de professors "imprescindible per millorar l'educació". A més, ha dit que tenen intenció de continuar fent oposicions els anys següents perquè "és una política de país que necessita continuïtat per no tornar a tenir el problema d'interinitat".

Pel que fa a l'Educació 0-3, la direcció general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa comptarà amb 34 milions d'euros, dels quals 14,8 milions són específicament per garantir la gratuïtat de l'etapa 2-3 anys als centres públics i de la xarxa complementària (11,7 són per als públics i 3,02 per als privats). A més, preveuen obrir una nova convocatòria de creació de places, amb una inversió de 7,7 milions.

222 milions d'euros per a la concertada

En global, Educació destinarà l'any vinent 222,1 milions d'euros a l'ensenyament concertat, 14,9 milions més que el 2022. Dins aquest pressupost s'inclou l'augment de la nòmina per l'increment d'aules concertades, la consolidació, la consolidació del professorat incorporat durant la pandèmia, les millores sociolaborals i els increments salarials, a més de les despeses de funcionament de centres.

L'altra àrea que March ha destacat com a prioritària és la inclusió, que té una partida de 120 milions. La Conselleria calcula que més de 1.000 professors, entre docents i altres especialistes, es dediquen a treballar per una escola inclusiva. Aquest curs 2022-23 s'han incorporat 104 professors especialistes en pedagogia terapèutica (TP), audició i llenguatge (AL) i atenció a la diversitat (AD).

Quant a l'FP, augmenta la partida en 6,4 milions d'euros fins a arribar als 24,6 milions, sobretot gràcies als fons de l'Estat per a la cooperació territorial. La dotació suposarà que s'incorporin 118 docents més per impartir cicles formatius i certificats de professionalitat. Aquest any, s'han implantat 25 cicles més, dos nous cursos d'especialització i 11 mòduls a distància.

Discurs "ple de medalles"

Les crítiques per l'aplicació precipitada de la LOMLOE han tornat a aflorar: PP i Cs han criticat que Martí March no hagi fet una autocrítica durant la seva intervenció. El conseller ha defensat el contingut de la normativa i ha reiterat que hauria preferit una aplicació amb més temps. Duran ha defensat que el discurs de March ha estat "ple de medalles" i ha opinat que l'alt pressupost en Educació "no té una incidència en l'augment de la qualitat educativa".

Per la seva banda, Guasp ha reivindicat un major pressupost per l'educació inclusiva i, alhora, l'ajustament d'algunes partides de l'administració per evitar "les despeses supèrfules". Una altra visió compartida per les dues formacions han estat la defensa de més pressupost per a la concertada. A l'altre costat del discurs s'ha situat Unides Podem: "Molt d'incrementar pressupost, però hi ha una bretxa enorme en l'acollida d'infants amb necessitats especials i nouvinguts. És important que totes les escoles que reben diners públics els acullin", ha defensat la diputada Glòria Santiago.

Tant Santiago com Mas Collet han reivindicat les millores en l'àmbit educatiu les darreres dues legislatives, i han demanat que es compleixi l'augment de pressupost fins al 5% del PIB que preveu la Llei educativa. "La inversió no ha pogut lluir tant per l'augment de la població escolar", ha defensat del diputat de MÉS. Així mateix, ha mostrat la seva preocupació pel procés d'estabilització dels professionals "fet a Madrid i des de Madrid".