Educació rega Aixa-Llaüt amb 400.000 euros més i 12 docents nous, tot i haver perdut alumnes
La Conselleria els ha donat un any per deixar de separar els alumnes per sexes. El centre, però, ja contravé la LOMLOE i la Llei d'educació de les Balears
PalmaLa Conselleria d'Educació i Universitats destinarà al concert d'Aixa-Llaüt per al curs 2023-2024 prop de 2,8 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA Balears. Aquest fet suposa un increment de 400.000 euros en relació amb l'assignació concedida pel Pacte de Progrés el curs passat, de 2.400.000. Aquest increment, del 16%, està vinculat a l'augment de professorat del centre. El curs 2022-2023 Aixa-Llaüt tenia 60 professors i dos substituts, segons les dades d'Educació. Enguany, en canvi, en té 68 i sis substituts. L'increment d'efectius és del 19% i de 12 docents. Cal tenir present, però, que l'escola ha perdut set alumnes, i ha passat de 711 a 704, un 1% menys. El centre, vinculat a l'Opus Dei, separa els nins i nines per raó de sexe i, en conseqüència, contravé la LOMLOE, així com la Llei d'educació de les Illes Balears. La Conselleria ha apostat per donar-los un any de marge perquè s'adaptin a la normativa. Si no ho fan, el concert decaurà.
La pròrroga del concert del col·legi Aixa-Llaüt, va explicar Educació, s'empara en l'article 44 del Reial decret 2377/1985, que permet que l'Administració pugui prorrogar el concert pel temps esmentat. Aquesta possibilitat es recull en l'informe de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma, que, malgrat confirmar la denegació del concert, també preveu la possibilitat que l'Administració acordi la pròrroga només durant un any. Ara bé, el document també rebutja la proposta del centre, que pretenia incorporar la coeducació de manera progressiva. Per tant, si d'aquí a un any la LOMLOE continua vigent i Aixa-Llaüt manté el seu model, perdrà el concert.
Té la LOMLOE en contra
La polèmica entorn del centre es remunta a anys enrere, amb judicis i victòries per part del col·legi de l'Opus en cada ocasió en què el Pacte els volia treure el concert, i un darrer episodi d'incertesa sobre què passaria amb ells al començament del curs actual. Ara, però, la llei no empara Aixa-Llaüt, i és clara en relació amb el seu model educatiu segregador: no pot rebre doblers públics. Va ser al mes d'abril quan la Conselleria d'Educació del Pacte de Progrés va anunciar que no renovaria el concert si no deixava de segregar per sexes tots els nivells acadèmics en el curs 2023-2024, per donar compliment a la legislació estatal i autonòmica.
Davant aquesta resolució (en aquell moment provisional), Aixa-Llaüt va proposar, amb vista al curs vinent, únicament introduir l'educació mixta a primer de Primària. A partir d'aquí, a cada curs s'aniria incrementant un nou nivell acadèmic fins a completar-los tots. La Conselleria, però, va ratificar que ni la LOMLOE ni la Llei educativa de les Illes Balears permeten l'educació segregada. De fet, el Tribunal Constitucional va validar el principi de coeducació a les aules, i l'Advocacia de la Comunitat, en aquell moment, va donar suport a la posició de l'equip de Martí March.