Educar amb diferents edats a l’aula: no només els anys marquen el ritme d’aprenentatge
Cada vegada més escoles petites de les Balears aposten per organitzar-se en comunitats on interactuen infants de diversos cursos
PalmaLes cinc escoles que apareixen en aquest reportatge tenen el mateix punt en comú: treballen amb infants de diferents edats a les aules. I totes elles coincideixen en el mateix diagnòstic: agrupar diversos cursos en un espai potencia l’escola inclusiva, perquè permet atendre els nins i les nines d’una manera més personalitzada. El fet que siguin centres petits –des de 15 fins a 162 alumnes– facilita molt aquesta manera de funcionar. No són els únics: cada vegada n’hi ha més que aposten per aquesta organització. “No parlam de cursos, cicles, nivells... xerram d’infants”, diu la directora del CEIP Gabriel Palmer, Francisca López. És l’escola pública d’Estellencs i, amb una quinzena d’alumnes, és el centre més petit de l’illa. Des que va néixer és una escola unitària i, ara com ara, té un grup d’Infantil amb alumnes de 3 a 5 anys i un de Primària, des dels 6 fins als 9 anys. López conta que no s’han d’esforçar per “canviar la mirada a un aprenentatge més individualitzat”, perquè “flueix de manera natural”. “T’hi trobes fent educació inclusiva sí o sí”, subratlla.
“Tenir un grup d’una sola edat no significa tenir un sol nivell; això no és així”, apunten des de l’equip directiu i docent del CEIP Verge de Lluc de Palma. A més, en un mateix grup, “pots canviar de rol: de vegades seràs el petit, però en algun moment pots ser expert en alguna cosa i ensenyar a un altre de més gran”, continuen. I recorden que aquest sistema “és més semblant a la vida real, on no estam segregats per edats”.
Propostes multinivell
El col·legi Verge de Lluc té 162 estudiants i s’organitzen en tres comunitats: la de petits, la de mitjans i la de grans. No treballen per assignatures tancades, sinó per espais d’aprenentatge, a partir dels quals s’aproximen al currículum d’una manera més transversal. Plantegen propostes de treball que es poden abordar des de diferents nivells “i és la feina dels mestres saber quin és el punt de partida de cada alumne i, així, poder anar progressant, que és el més important per nosaltres”, remarquen.
D’una manera molt similar funciona el CEIP Rosa dels Vents, a la Colònia de Sant Pere, on acudeixen 107 nins i nines. Per passar d’una comunitat a l’altra, tenen en compte l’edat i el moment maduratiu dels infants, “però també la capacitat d’assumir els compromisos”, exposa la seva directora, Esther Zarrias. Conta que, depenent de la comunitat, els estudiants assumeixen una sèrie de compromisos –tallers, projectes, etc.– de manera que, “com més puges de comunitat, més càrrega de compromisos tens”.
Així, no sempre en arribar a l’edat que hauria de suposar un canvi de comunitat es fa el canvi. Per exemple, a la comunitat de mitjans hi ha alumnes de primer, segon i alguns de tercer de Primària; i als grans, també alguns de tercer, quart i cinquè. Enguany, com a novetat, tenen un grup preinstitut en el qual hi ha infants de 5è i 6è. Zarrias sosté que “no per ser d’un mateix any treballen o aprenen de la mateixa manera i arriben a les mateixes fites”. Així, “la idea és que s’acostin als aprenentatges quan estan preparats per poder assumir-los”, afegeix.
Amb aquesta organització, els infants no tenen la percepció que uns van més ràpids o lents que els altres, o que hi ha qui fa les coses millor o les fa pitjor. “Ningú s’ha de sentir pitjat, cadascú fa el seu camí i no és motiu ni de glòria ni de desgràcia estar en un grup o un altre”, remarca. I n’està segura: “L’atenció a la diversitat queda atesa”.
El CEIP del Secar de la Real es va obrir als anys 30 i sempre ha estat una escola unitària. Des de l’any passat, tiren endavant un nou projecte de direcció que ha suposat un canvi metodològic cap a les pedagogies vives, en el camí que segueixen altres centres com Verge de Lluc i Rosa dels Vents. “Les activitats són obertes i anivellades, i això ens permet que els infants s’acabin agrupant no tant per edats, sinó pel nivell de maduració”, defensa la directora, Catalina Sánchez. En ser històricament petits, “els nins estan molt habituats i els mestres també a fer feina d’aquesta manera”, subratlla.
Aprendre entre iguals
La directora del CEIP d’Ariany, Inmaculada Mas, sosté que “el fet d’haver-hi diferents edats dins els grups permet l’aprenentatge entre iguals”. També estructurats per comunitats, tots els espais d’aprenentatge d’aquest centre tenen “propostes de feina que van des de dos anys abans fins a dos després de l’etapa, perquè s’hi pugui adaptar qualsevol individualitat”, detalla. Com avaluen els docents? Mas explica que “ser acompanyants i no només dedicar-se a la transmissió de continguts” els permet avaluar el dia a dia a través de l’observació, que van registrant. Els mestres posen en comú aquesta feina i tot acaba amb una trobada amb les famílies en què hi comparteixen els informes descriptius. Per exemple, al novembre està dedicat a explicar l’adaptació a l’escola; al febrer, a com s’afronten els continguts; i al juny, enfocat a les competències adquirides al llarg del curs.u