RECONEIXEMENTS
Societat15/09/2018

D’Efak, Brunet, Parera Fons i Maria A. Oliver: il·lustres i predilectes

Manacor enalteix la cultura eixamplant la galeria dels seus fills honorífics amb quatre noves distincions

Miquel Barceló
i Miquel Barceló

ManacorAmb paraula, art i música, la cultura manacorina s’ha vestit de llarg aquest cap de setmana per honrar la figura de quatre il·lustres i predilectes personatges que dins el seu àmbit feren i fan un Manacor més ric en valors. El músic i poeta Guillem d’Efak, el pintor i escultor Miquel Brunet, el músic i compositor Antoni Parera Fons i l’escriptora Maria Antònia Oliver, els dos primers com a fills il·lustres i els dos següents com a fills predilectes, han rebut el reconeixement a unes trajectòries professionals i personals que l’Ajuntament ha emmarcat per a la pròpia història del municipi.

Els retrats dels finats D’Efak i Brunet quedaran penjats a la galeria dels fills il·lustres de la ciutat, mentre que a Maria Antònia Oliver i a Antoni Parera Fons la seva condició de fills predilectes els motivarà més encara a continuar la feina i la lluita en els seus respectius terrenys: les lletres i la música.

La gala de reconeixements, mai vista pel nombre de distingits, va transcórrer entre les descripcions d’unes carreres impecables, relatades per la ponent dels nomenaments, la regidora de Cultura, Antònia Llodrà, i les lloances i justificació de mèrits a càrrec dels respectius fiscals: Sebastià Llodrà (Miquel Brunet), Joan Llodrà (Guillem d’Efak), Carles Grimalt (Antoni Parera Fons) i Núria Hinojosa (Maria Antònia Oliver).

Cargando
No hay anuncios

L’exposició oral dels mèrits va permetre recuperar la memòria de temps passats viscuts per personatges connectats per un mateix esperit de crear lliurement i desviure’s per les seves passions culturals.

Així, recordar el Miquel Brunet “que sempre duia paper i llapis a la butxaca” va servir per recuperar la imatge de l’antiga avinguda de na Camel·la, on el pintor i l’escultor començà a agafar embranzida. També l’estampa dels carrers del Barracar, on Guillem d’Efak Cremat, “l’ànima lliure arribada de Guinea”, i que avui “tothom se sent un poc seu”, després d’irrompre “com un terratrèmol dins la cultura catalana”, trobà inspiració per a les seves plaguetes de poemes i cançons. La força de les paraules de la ponent i els fiscals defensors de la causa feren palesa la necessitat de situar en l’altar dels il·lustres la figura de dos homes exemplars.

Amb igual força rebé el nomenament com a Fill Predilecte Antoni Parera Fons, “l’home proper, fidel a les seves creacions per damunt de les modes”, que “transmet pau i serenor” i que sempre fa costat a les grans iniciatives socials de la seva ciutat. Les Cròniques de mig estiu amb què Maria Antònia Oliver començà el seu mossatge literari serví a Núria Hinojosa per encetar el rosari de virtuts reconegudes “a una autora transgressora amb veu única (...), una dona valenta, rebel i feminista”, la primera a arribar a un pedestal fins ara només reservat a homes.

Cargando
No hay anuncios

Abans de descobrir els dos retrats dels dos nous fills il·lustres, la batlessa, Catalina Riera, recordà els homenajats com a “mestres que han creat escola (...) models per a les noves generacions i punta de llança d’un Manacor cultural immens”. Per Riera, els nous fills il·lustres (representats per la viuda de D’Efak, Mònica Pastor, i el fillol de Brunet, Miquel A. Soler) i predilectes són mestres “capaços de contagiar les seves passions”.

Guillem d’Efak

Un poeta ple d’amor per la llengua

Guillem d’Efak (1930-1995) es va distingir pel seu activisme cultural i la defensa de la llengua catalana. Destacà en diversos àmbits. Fou músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó i un gran escriptor que treballà amb molta cura la poesia. Fou premi Ciutat de Palma (1973) i Sant Jordi d’Or (1967), entre d’altres.

Cargando
No hay anuncios

Miquel Brunet

Gaudia d’una pintura que el feia lliure

Miquel Brunet (1919-2007) va destacar dins el món de l’art amb grans paisatges i obres de caire religiós. Se’l situa dins el moviment postmodernista i el cubisme. La seva obra arribà a grans galeries de Barcelona i Madrid. Exposà també a sales dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma (1984) i el Ramon Llull (2003).

Cargando
No hay anuncios

Maria Antònia Oliver

Una dona d’empenta i lluita constant

Aquesta escriptora, nascuda el 1946, és una de les grans novel·listes contemporànies en català i una reconeguda traductora. Se l’enquadra dins la generació literària dels 70. Ha rebut, entre molts altres premis, el Ciutat de Palma de novel·la (1994) i la Creu de Sant Jordi (2007). Fou finalista del premi Sant Jordi (1994).

Cargando
No hay anuncios

Antoni Parera Fons

El seu secret: esborrar més que escriure

Nascut el 1943, aquest músic i compositor s’ha indtroduït també en el món de la producció discogràfic. Ha musicat poemes de Guillem d’Efak i ha compost per a Maria del Mar Bonet, Montserrat Caballé i Josep Carreras. El 2017 va rebre el Premi Nacional de música. És autor de l’himne dels Jocs Paralímpícs de Barcelona (1992).