Eivissa té el doble de centres que Menorca que diuen "la llengua no es toca"

PalmaLa campanya per l’escola en català a les Balears avança i ja són més de 180 els centres i entitats que s'hi han adherit. Però únicament cinc són de Menorca, una situació que crida l’atenció, sobretot si es té en compte que, durant el Govern de Bauzá, la comunitat educativa menorquina va respondre de manera contundent contra els atacs a l'ensenyament en la llengua pròpia, sota el paraigua de l'associació Menorca Edu21. A l’altra cara de la moneda hi ha Eivissa, l’illa on la presència del català és ínfima, una situació que l’ARA Balears ha retratat en nombroses ocasions. Ara bé, en aquesta ocasió, la resposta dels claustres en favor del català ha estat més forta que la menorquina. De fet, els deu centres pitiüsos (nou a Eivissa i un a Formentera) que s'hi han sumat dupliquen els menorquins: IES Isidor Macabich, IES Sant Agustí, IES Marc Ferrer (Formentera), IES Algarb, IES Quartó de Portmany, IES Balàfia, IES Sa Blanca Dona, IES Santa Maria, Escola d’Arts i CEPA Pitiüses. També ha donat suport a la campanya l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Els centres menorquins que a hores d'ara –8 de gener– s'han sumat a la campanya són l’IES Biel Martí, l’IES Josep Maria Quadrado, CEIP Margalida Florit, CEIP Es Castell de Santa Àgueda i IES Pasqual Carbó. Però cal tenir present que a Menorca hi ha 21 CEIP i deu instituts. Tenint en compte això, només una sisena part s'han fet la fotografia de suport. Un fet que crida l’atenció si es té en compte que Menorca és l’illa on la llengua pròpia té més presència.

En relació amb aquesta situació, Guida Al·lès, una docent implicada en el Moviment Menorca Edu21, assenyala que li preocupa "l’escepticisme que hi ha, perquè bona part de la gent que estava implicada dins els moviments de protesta menorquins, estan ara molt desmotivats". Avui dia, explica, el moviment ha perdut força. “Es reuneixen molt poc i hi participa menys gent. És una clara situació d’stand by”. Així mateix, també té paraules de reconeixement per als equips docents d’Eivissa i per l’associació de l'illa, com també pel president de l'Associació Professional de Docents d'Eivissa, Joan Amorós. “Tenen un equip que s’ha mantingut sempre i que ha sabut funcionar millor”.

La directora de l’IES Miquel Guàrdia d’Alaior, Marga Genestar, també ha expressat la seva sorpresa pel fet que a Eivissa hi hagi més suport a la campanya pel català a les aules, però no ho pot atribuir a cap causa concreta. Al seu centre s’ha parlat del suport a ‘La llengua no es toca”. Ara per ara, la proposta no ha prosperat.

Eivissa es mou, però també reivindica

Precisament, Amorós ja va avisar que els centres educatius eivissencs s'acabarien activant, malgrat que al començament de la campanya semblava que només l’Escola Mallorquina donava suport a l’escola en català. “Els centres educatius d’Eivissa es mouran i es faran les fotos corresponents”, va dir. De moment, només s’hi han sumat deu centres dels 46 que hi ha a l’Illa –a Formentera s'hi ha sumat un institut, però cap escola.

 “Durant els vuit anys amb Martí March com a conseller d'Educació, a Eivissa ens hem trobat molt sols a totes les reivindicacions, sense cap suport per part dels docents de la resta d’illes”, va dir Amorós a l'ARA Balears. Ara, assenyala, els professionals eivissencs veuen “amb sorpresa” com abans hi havia “tant de silenci” i ara s’esperi que responguin “ràpidament” al que se'ls demana. “Aquí tenim problemes d’habitatge, de falta d’infraestructures, i a ningú li ha preocupat”, va afegir.