Eivissa llastra el nivell educatiu de les Balears i Menorca resisteix

PalmaEls resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) 2023 són dolents a totes les Illes. Ara bé, Eivissa i Formentera han obtingut una valoració pitjor que la resta. Només el 38% dels alumnes de 4t de Primària han assolit la competència lingüística en català, enfront del 51% dels de Mallorca i el 55% dels de Menorca. Tot plegat fa que la mitjana global sigui del 49%. En castellà, un 47% dels infants pitiüsos passen el tall, molt per davall dels menorquins (60%) i dels mallorquins (53%). La diferència, ben igual que passa en català, és substancial en anglès (35% a Pitiüses, 51% a Menorca i 51% a Mallorca) i en matemàtiques (35% a Pitiüses, 44% a Menorca i 49% a Mallorca).

A 2n d’ESO, la situació és lleugerament millor que a Primària. Però, així i tot, Eivissa i Formentera llastren la mitjana illenca i Menorca la remunta. A la prova de català, el 53% dels estudiants pitiüsos han assolit el nivell exigit, enfront del 66% dels menorquins i el 60% dels mallorquins. Els pitjors resultats els han obtingut en matemàtiques, on només el 38% dels pitiüsos han passat el tall de les IAQSE, mentre que ho han fet el 50% dels menorquins i el 48% dels mallorquins. Pel que fa a castellà, els alumnes d’Eivissa i Formentera sí que han tret bons resultats (60%) i han superat a Mallorca (55%), però no a Menorca (65%). Finalment, els resultats d’anglès també mostren una certa semblança a totes les illes: Mallorca (52%), Menorca (49%) i Eivissa i Formentera (47%).

Les causes

Els resultats de les proves PISA 2022 –es fan a escala internacional– varen aportar indicadors que ajuden a entendre les diferències entre illes a les IAQSE, els mals resultats pitiüsos i la millor competència de Menorca i Mallorca. Mallorca va aconseguir 473 punts en competència matemàtica; Menorca, 466; i Eivissa i Formentera, 461. En competència lectora van ser 474, 467 i 456, respectivament, i en científica, 482, 481 i 466. Mallorca va liderar en totes les disciplines, però les distàncies no varen ser estadísticament significatives.

Un indicador que sí que va registrar diferències significatives va ser el dels resultats dels alumnes en funció de la llengua parlada a casa. Segons s’ha pogut constatar a partir del contacte amb docents de Menorca i experts, aquesta és l’illa amb major presència social del català a les aules. A les PISA, els alumnes que tenen el català com a llengua d'ús més freqüent a casa varen aconseguir 491 punts en matemàtiques. Això són 26 més que els que tenen el castellà (465) o 43 més que els que tenen un idioma estranger (448).

En competència lectora els catalanoparlants varen aconseguir 489 punts, els castellanoparlants, 486 i els estrangers, 446. Finalment, en científica les diferències van ser semblants: els catalanoparlants varen treure 23 punts als castellans i 46 als estrangers. PISA també va considerar significativa la diferència entre resultats dels alumnes de parla castellana i els forans, que va ser de +17 punts en matemàtiques, +23 en comprensió lectora i +23 en ciències, per als primers.

Un altre factor que també van evidenciar les PISA és que els resultats dels alumnes varien en funció de la situació econòmica i en funció de l’origen. Segons consta a l’Anuari de l’Educació 2024, el percentatge d’alumnes estranger se situa en el 18,3%, que són 3,7 punts més que el curs 2012-2013. Entre aquest i 2022-2023 s’han sumat 8.674 alumnes nouvinguts a les aules de les Balears, un fenomen que afecta especialment les Pitiüses. El conseller d’Educació, Antoni Vera, va assenyalar durant la presentació de les dades preliminars de les IAQSE que les Pitiüses tenen una realitat social que fa que hi hagi temporalitat (laboral), alumnat que fluctua i “una allau de nouvinguts”. 

D'aquesta manera, les PISA també varen donar pistes sobre què ha pogut passar a les IAQSE, on les Pitiüses s’han situat per darrere de les illes germanes. Els alumnes migrants de les Balears varen treure 444 punts (37 punts menys que els que no ho eren); 453 en comprensió lectora (29 punts menys) i 454 en científica (37 punts menys).