El primer Erasmus des d'una escola de màxima complexitat

GironaDes de fa molt de temps que l’Erasmus ha deixat de ser un programa europeu només per a universitaris i s’ha convertit en una oportunitat de mobilitat tant per a docents com també per a estudiants de secundària i, recentment, primària. Una manera de conèixer realitats i formes diferents d’aprenentatge que fins ara no era apta per a totes les butxaques. Tot i les beques, marxar d’Erasmus suposa un cost afegit. Però una escola de Girona de les denominades "de màxima complexitat", on pràcticament totes les famílies són nouvingudes o estrangeres, la majoria no entenen el català ni el castellà i tenen pocs recursos econòmics, ha aconseguit trencar aquesta barrera per primera vegada a Catalunya. L'Escola Carme Auguet del barri del Pont Major acaba de tornar d’una estada de sis dies en una escola de Viena. Hi han viatjat tots els alumnes i les alumnes de 6è de primària, 13, acompanyats de la tutora, la directora i la professora d’anglès, i ha sigut a cost zero per a les famílies.

“Si em quedo amb una cosa, és amb els paisatges des de la finestra de l’avió –explica en Loku, d’11 anys–. Mai n’havia agafat un i he al·lucinat”. “A mi el que m’ha sorprès més és la ciutat. Tot és molt diferent –afegeix la Malika, del mateix curs–, és una ciutat imperial, molt monàrquica, i plena de botigues cares”. “Doncs a mi m’han encantat els museus –puntualitza l’Adam–. La Casa de la Música i el de la Tecnologia, perquè eren molt interactius”. Són tres dels relats entusiastes dels alumnes que acaben de tornar. Ho expliquen acompanyats de les seves mares, que des del minut u han confiat en l’escola i considerat una “oportunitat” aquesta estada. “Era el primer cop que el meu fill sortia sol, a més durant el Ramadà, però confiava plenament en la Laura, la Paqui i la Sílvia”, explica la Habiba, la mare de l’Adam.

Conèixer d’altres realitats

Darrere de la sortida de sis dies hi ha mesos de feina. L’estiu passat el Centre de Recursos Pedagògics del Gironès, una institució que proporciona suport als centres educatius i als mestres en l’àmbit educatiu, es va oferir a gestionar el procés de contacte i organització amb el centre de Viena a canvi que des de l’escola fessin un curs per saber gestionar aquest tipus de recursos de cara al futur. “Amb projectes així avancem cap a la internacionalització educativa”, explica la coordinadora d’aquest centre, Mar Pérez. Laura Serrats, directora del Carme Auguet des de fa set anys, hi va veure una oportunitat. Però no les tenia totes a l’hora de plantejar-ho a les famílies, la majoria d’origen magribí. “Ens ha sorprès que totes les famílies han acceptat el viatge des del minut u”, assenyala.

Serrats va veure en l’estada dos grans oportunitats. En primer lloc, permetia a “un alumnat centrat en un entorn segregat i poc global l'oportunitat de sortir de la realitat del dia a dia i obrir la mirada”. Una prèvia del que també passarà quan vagin a l’institut, ja que el pròxim curs tanca la primera línia de l’Institut Narcís Xifra de Girona, situat al barri del Pont Major. En segon lloc, propiciava “un entorn real per a la pràctica de la llengua anglesa”. Durant el viatge, han dormit en un alberg i en aquest cas no hi haurà intercanvi amb els alumnes de Viena, ja que no veuen possible que els alumnes gironins els acullin a casa seva, “vistes les condicions d'habitatge i l'entorn familiar" dels alumnes i les alumnes.

Un centre amb molts recursos

“El Carme Auguet és una escola de barri privilegiada, per recursos, entorn i equip professional”, assenyala Serrats, que posa en valor tant el centre com la xarxa de barri que s’ha creat. Però alhora apunta a la falta d’integració, també pel fet que existeix una escola concertada molt a prop que divideix els alumnes d’un barri petit. Amb 17 anys d’experiència al centre, gairebé tota la vida professional, subscriu el relat que feia l’ARA del dia a dia d’una escola d’alta complexitat a Barcelona.

“És cert que t'adones que no pots salvar a ningú –recorda sobre els primers anys al centre–. Al principi no dormia i volia que tots els nens fossin els meus fills. Jo el que demano és més integració: aquests nens seran els ciutadans del futur i les parelles dels nostres fills i filles. Hem d’aconseguir que se sentin part del país i deixar de tenir escoles guetitzades”.