La ela bleda guanya terreny i amenaça el català de Mallorca

PalmaÉs complicat no sentir-la o diferenciar-la. És aquella ela que per fer-la sonar s'ha de col·locar la llengua entre les dents i el paladar. Que sona molt fina, com l'espanyola, i ben diferent de la catalana, més robusta, més plena. La ela bleda és una variació fonètica adoptada del castellà que està avançant entre les noves generacions topant amb poca resistència. Avui dia, en 22 municipis dels 53 que hi ha a l'illa, els joves de fins a una vintena d'anys ja no utilitzen la ela catalana. I el fenomen continua avançant: en els darrers cinc anys, deu municipis l'han adoptada, de manera que tota la zona de la Tramuntana, gran part del Raiguer i el nord mallorquí estan sota el seu domini.

"La ela bleda està desfigurant la fisonomia del català", i la fonètica és la fisonomia, és la cara de la llengua, segons explica el doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i professor de Filologia Catalana a la UIB, Gabriel Bibiloni. "És un canvi impactant", referma, i explica que totes aquestes variacions fonètiques han arribat quan la gent s'ha posat a parlar massivament castellà.

Bibiloni explica que el fenomen de la ela bleda va començar a estendre's als anys 70, quan varen arribar els grans moviments migratoris procedents de la Península. És una mutació que va néixer a Palma i, segons explica, eren les dones de classe alta que les varen començar a parlar amb aquesta ela castellanitzada per diferenciar-se d'altres classes socials. Bibiloni creu que és un canvi molt sorprenent, ja que des dels segles XV i XVI sempre hi havia hagut afectacions al lèxic de la llengua, però mai en la fonètica.

El mal no té una cura fàcil. El doctor en Filologia Gabriel Bibiloni explica que la llengua té unes parts estructurals, que són la fonètica, la sintaxi i la semàntica. "Quan això està espanyat, és molt mal d'arreglar", reconeix. Algunes mostres d'això són l'eliminació de pronoms, l'assimilació de verbs dins estructures errònies, com per exemple 'escoltar' quan s'ha d'emprar 'sentir', o la no diferenciació d'adjectius com 'gran' i 'gros' per culpa de la influència del castellà.

El tema cultural

"Els joves xerren com els seus amics, són els seus referents", explica el professor de la UIB. Abans la llengua s'aprenia dels pares i padrins, però ara els amics són un referent molt important: "Els pares poden dir una cosa, però els joves volen parlar com la gent de la seva generació", precisa. A més, el professor explica que, a les aules, els que fan la ela bleda diuen del parlar correctament "xerrar de poble". "Se'n riuen i en fan una paròdia", diu, i explica que aquests mecanismes socials de ridiculització i censura són un aspecte important del canvi o control lingüístic. "Si un nin de la Part Forana se'n va a viure a Palma i es troba que tothom pronuncia la ela bleda, es riuran d'ell i voldrà canviar la seva pronunciació", exposa el filòleg, a més de destacar que segurament aquest fet ha estat determinant perquè el canvi es produís.

Altres "desastres" fonètics

El ieisme és una altra varietat fonètica que s'estén per Mallorca. Consisteix a transformar la ll en una i, per exemple dir 'Maiorca' en lloc de 'Mallorca'. És com una i espanyola, amb un so molt més consonàntic que la catalana. És una variant que té la particularitat de no estar localitzada geogràficament, sinó que s'estén de manera dispersa i ràpidament. També s'hi troba el segon ieisme, menys estudiat, però que consisteix a transformar la j en una i, dir 'ient' en comptes de 'gent'. Finalment, el betacisme també és present i es tracta de la conversió de la b en la v, un canvi molt estès dins l'illa.

Què passarà?

"Si no intervenim, si no hi ha una política ferma, la tendència s'incrementarà", reconeix Bibiloni. Les mutacions fonètiques estan a l'ordre del dia dels catalanoparlants a les Illes i, si no s'actua, segons Gabriel Bibiloni podria passar que "d'aquí a 50 anys podríem tenir un català que mossèn Alcover no entendria. Els joves ja ni entendran les rondalles"