Mamífers

Els elefants africans també posen nom a les cries per cridar-les

Un estudi suggereix que els paquiderms utilitzen un so específic per identificar cada membre de la manada i adreçar-s'hi

G.G.G.
4 min
Una mare allunyant les seves cries del perill al nord de Kènia.

BarcelonaEls humans podríem no ser els únics que utilitzem noms per diferenciar-nos i presentar-nos en societat. Segons un estudi de la Universitat Estatal de Colorado (CSU, en anglès) publicat aquest dilluns a la revista Nature Ecology & Evolution, els elefants salvatges de la sabana africana (Loxodonta africana) també fan servir sons específics per adreçar-se a cada membre de la manada. Per exemple, per cridar o alletar les cries o per saludar-se o avisar-se de potencials perills. Altres espècies amb habilitats comunicatives com els lloros o els dofins fan servir el mètode de la imitació per comunicar-se entre ells. Però l'estudi signat per Michael Pardo, estudiant de postgrau de la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units, planteja la possibilitat que els paquiderms puguin tenir la capacitat cognitiva per connectar un soroll amb un individu i que tota la manada assumeixi aquesta etiqueta simbòlica. És a dir, que tenen "cert grau de pensament simbòlic".

Segons l'estudi, els elefants es posen nom els uns als altres i responen quan els criden. "Les nostres dades indiquen que els elefants no es basen en la imitació de les crides dels receptors per dirigir-se els uns als altres, sinó que produeixen sons únics per referir-se a cada exemplar, igual que quan els humans es criden els uns als altres", afirma Pardo. Des de fa gairebé 40 anys, científics de la CSU i la fundació Save The Elephants graven els sorolls que fan les manades de diversos parcs i reserves nacionals. En concret, Pardo i els seus col·legues han analitzat 469 enregistraments d'un centenar de cries d'elefants del Parc Nacional d'Amboseli i de les Reserves Nacionals de Samburu i Buffalo Springs, totes elles a Kenya.

Després de 14 mesos de treball de camp intensiu i mitjançant mètodes d'aprenentatge automàtic, els investigadors van confirmar que, si reproduïen amb altaveus els sons davant dels elefants, cada exemplar reaccionava al sentir el seu "nom" aixecant el cap o fins i tot dirigint-se cap a l'altaveu o apropant-se a l'elefant que "l'havia cridat". En canvi, quan sentien el nom d'altres elefants no reaccionaven. La investigació ha permès identificar que els elefants, igual que les persones, no sempre es diuen pel seu nom mentre "conversen", sinó que vocalitzar el nom és més freqüent quan estan a certa distància o quan els exemplars adults parlen amb les cries.

“Segons el meu parer, és un estudi fascinant i una mostra més del recent avenç en la nostra comprensió de la comunicació en altres espècies gràcies a l'ús de l'aprenentatge automàtic, ja que ens permet destacar diferències i semblances que, altrament, mai no seríem capaços de distingir", afirma en declaracions a Science Media Centre (SMC) Antonio J. Osuna Mascaró, investigador especialista en cognició animal de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena, no vinculat a l'estudi.

Molts interrogants

Els elefants i els humans van evolucionar fa desenes de milions d'anys, però les dues espècies comparteixen la complexitat social i les habilitats comunicatives a diferents nivells, segons els investigadors de la CSU. Per exemple, els elefants també es relacionen entre ells a través d'unitats familiars, grups socials i una estructura de clans similar als entorns socials complexos en què es manegen els humans. Així, el desenvolupament d'interaccions socials complexes va ser, afegeixen, el que va poder impulsar el desenvolupament de l'etiquetatge vocal arbitrari a altres individus.

Diverses investigacions han evidenciat que els elefants es transmeten tota mena d'informació, com la identitat, l'edat, el sexe o l'estat emocional. Fins i tot arriben a coordinar moviments sencers d'una manada al llarg de grans distàncies amb vocalitzacions (des de les trompetes fins als baixos retrunys de les cordes vocals) que abasten un ampli espectre de freqüències, inclosos sons infrasònics per sota del rang audible de l'orella humana.

Dos elefants joves saludant-se.

El següent pas de la investigació serà indagar si els elefants d'una mateixa família anomenen d'una mateixa manera cadascun dels membres de la família o si cadascú pot arribar a tenir diversos noms diferents. També queda per descobrir quina altra informació poden contenir aquests missatges, si es poden referir a individus que no són presents i altres aspectes interessants com l'origen d'aquests noms. O si els paquiderms posen nom a altres coses amb les quals interactuen, com ara menjar, aigua o llocs.

Els nous coneixements sobre la cognició i la comunicació dels elefants revelats per l'estudi reforcen els arguments a favor de la seva conservació, afirmen els investigadors, ja que les poblacions d'aquests paquiderms estan en perill d'extinció a causa de la caça furtiva pels ullals d'ivori i per la pèrdua d'hàbitat. "La pèrdua d'aquests animals significaria també la pèrdua d'oportunitats per entendre millor la nostra pròpia evolució i naturalesa com a éssers biològics i culturals. Aquest estudi ressalta la necessitat de preservar la diversitat biològica i promoure la conservació d'espècies amenaçades", declara a SMC Miquel Llorente, director del màster en primatologia a la Universitat de Girona, que no ha participat en l'estudi.

La capacitat dels elefants per aprendre a produir sons nous i identificar cada exemplar amb uns sons únics és "poc habitual en els animals no humans", recorden els autors. Segons els investigadors, aquesta habilitat per a la comunicació arbitrària, en què un so representa una idea però no la imita, és considerada una capacitat cognitiva d'alt nivell i obre la possibilitat que els elefants tinguin pensament abstracte. Més crític es mostra Robert Barton, biòleg evolutiu i professor d'antropologia a la Universitat de Durham. "Inferir etiquetes o noms [als elefants] és fantasiós. [...] Veiem la mateixa tendència a sobreinterpretar les dades de cetacis i altres espècies carismàtiques. Estaria bé comprovar si es poden obtenir resultats anàlegs en insectes socials, com les abelles, i veure si tothom està d'acord que és rellevant per a la cognició i l'evolució del llenguatge", afegeix a SMC.

stats