A escala global, cada any arriben al mar 8 milions de tones de plàstic. D'aquestes, el 80% provenen de terra ferma i World Wide Fund (WWF) estima que entre el 60% i el 95% d'aquesta brossa són plàstics d'un sol ús. Manel Gazo explica que els efectes dels plàstics al mar són de dos tipus: directes, quan les espècies marines són víctimes de la contaminació per plàstics i queden enganxades en bosses i anelles, i indirectes –molt més invisibles i perillosos–, quan els microplàstics fan que elements contaminants puguin moure’s a unes distàncies i a uns llocs abans impensables. "Encara no sabem què passarà amb aquests contaminants o substàncies patògenes ni quins seran els efectes de tot això", afirma preocupat el biòleg, que afegeix que la solució passa per no haver d’arribar fins a aquest punt i que, com a societat, hauríem de plantejar-nos com hem arribat fins aquí.
Com eliminar els plàstics dels pícnics, començant pels d'un sol ús
Respectar la natura i trobar un equilibri entre gaudir-ne i protegir-la és a les nostres mans quan hi anem per fer un àpat a l'aire lliure
BarcelonaSol lluent, cel blau, brisa fina i tot el dia viure: el moment perfecte per fer un pícnic a l'aire lliure. Al parc, al bosc, a la muntanya o al mar: d'opcions n'hi ha moltes, però sigui quin sigui el paratge escollit convé ser responsables i respectuosos amb el medi en benefici de la salut del planeta. Per gaudir d'un pícnic a la natura i alhora protegir-la, resulta essencial una bona planificació: pensar en l'abans, el durant i el després. "Em preparo, penso com ho faré allà i en acabat com m’ho emportaré per no deixar residus", explica el doctor en ciències biològiques i professor de la Universitat de Barcelona Manel Gazo, que afegeix que "el que cal és aplicar el sentit comú. No utilitzar res que sigui d’un sol ús, que al final és el que embruta i acaba al mar, i apostar sempre per estris reutilitzables".
Planificar els aliments
El primer pas per fer un pícnic considerat amb la natura és planificar els aliments que ens endurem per evitar, primer, el malbaratament alimentari i, segon, haver de fer servir els envasos de plàstic d'un sol ús que acostumem a comprar amb presses al supermercat. D'aquesta manera també podrem escollir recipients i utensilis que siguin respectuosos amb el medi i ens permetin deixar un rastre de residu zero al nostre pas. Cal tenir clar, però, que el plàstic per si mateix pot no ser el primer enemic. Pot ser-ho l'ús irresponsable que en fem. Rosa Bartolí, de la botiga en línia Ecoologic de recipients biodegradables i compostables, ho resumeix així: "El principal problema que tenim és que no es fan les coses bé: si d'entrada no es tiressin els gots al mar, no hi hauria problema".
Si volem fer un pícnic amb entrepans, en comptes d'embolicar-los amb els omnipresents paper film i paper de plata, que tot sovint només es fan servir un cop i són molt contaminants, podem optar pels embolcalls reutilitzables –tipus Boc'n'Roll–, que poden ser de diversos materials –des de fibres vegetals fins a plàstics resistents– o embolicar-los en paper de cera d'abella. Les dues opcions molt més sostenibles i, sobretot, reutilitzables. Una alternativa podria ser tallar els entrepans més petits i encabir-los en carmanyoles –n'hi ha de plàstic resistent, però també d'altres materials, com ara vidre–. Si, per contra, preferim passar una estona a la cuina per fer un pícnic amb plats elaborats, el més adequat seria optar per tàpers en comptes de contenidors de porexpan o de plàstic, que tenen una vida útil molt curta. A més, les carmanyoles evitaran possibles vessaments o taques a la motxilla. Pel que fa al menú, el millor és apostar per receptes senzilles, lleugeres, fàcils de menjar i fer servir aliments que aguantin bé la calor perquè arribin en bon estat a l'hora de dinar.
I si no ens ve de gust cuinar o l'única opció pel pícnic és passar pel supermercat, cal intentar comprar a granel i evitar els aliments envasats en plàstic: els fruits secs o la fruita, la pasta, els cereals, les galetes, el formatge o els embotits es poden comprar a pes en botigues especialitzades i a la majoria de supermercats. Per fer que la nostra compra sigui completament zero waste, substituirem les bossetes de plàstic per pesar i desar els aliments per alternatives reutilitzables, com carmanyoles, pots de vidre, bosses de malla o bossetes de paper com les dels forns, establiments on també és recomanable fer una visita. Així mateix, ReZero, la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, recorda que és millor evitar les opcions monodosi i comprar envasos grans, perquè d'aquesta manera s'eviten els residus associats. I res de demanar bosses a caixa: anirem preparats amb bosses de tela, de malla o, fins i tot, reutilitzarem les de plàstic que tinguem per casa.
Opcions d'un sol ús compostables
Si finalment portem carmanyoles, és probable que no necessitem plats, però tal com remarca ReZero, en cas de voler-ne dur cal deixar de banda els de plàstic o de paper, que són d'un sol ús, i apostar pels que són reutilitzables, que poden ser tant de plàstic dur com d'acer inoxidable. Passa el mateix amb els gots, que poden resultar prescindibles si estem còmodes bevent directament de la cantimplora però, si en volem fer servir, els de plàstic no són pas una opció.
Existeixen gots, plats i altres contenidors d'un sol ús que no estan fets de plàstic i que, per tant, són més recomanables. Un exemple és el plàstic biològic per al compostatge (PLA), un material que, tot i el seu nom, no conté plàstic, ja que els seus components no provenen d’un hidrocarbur. Rosa Bartolí, d'Ecoologic, aclareix que aquest material "s'extreu del polímer que genera la fermentació dels vegetals com el blat de moro o la fècula de patata i principalment substitueix el plàstic transparent". El PLA pot ser compostable i, per tant, Bartolí detalla que cal llençar-lo al contenidor marró perquè arribi a una planta de compostatge, on en 12 setmanes es convertirà en humus, un adob orgànic de gran utilitat en els sòls agrícoles. Així mateix, remarca que, "si tots fóssim responsables i féssim les coses bé, no haurien d’existir aquestes alternatives al plàstic".
Pel que fa a lesbegudes, siguin fredes o calentes, la millor opció és portar-les en termos o ampolles reutilitzables en comptes d’ampolles de plàstic o brics de només un ús. A més, els termos i cantimplores d'acer inoxidable poden mantenir la temperatura de les begudes fins a 24 hores. Una altra opció és reutilitzar les ampolles d'aliments envasats que ja hàgim consumit, com el gaspatxo, els sucs o la llet. D'altra banda, la millor alternativa als coberts de plàstic d'un sol ús és endur-nos els que fem servir a casa, tot i que també n'hi ha de fusta, de bambú, de PLA o fins i tot de plàstic dur. I per carregar-ho tot, el millor és una motxilla còmoda o una tote bag gran, tot i que si som assidus a fer pícnics podem comprar una cistella de pícnic.
Recull en acabat
El més important quan es fa un pícnic a la natura és deixar-ho tot tan net com quan hi vam arribar. Els consells anteriors no serveixen de res si deixem residus al nostre pas, per la qual cosa, igual que ho hem planificat i organitzat tot per portar el menjar, també hem de pensar en com recollir-ho tot després per no deixar cap rastre. Entre tàpers i cantimplores, a la motxilla podem encabir-hi bosses per a la paperera, que ens serviran per arreplegar les restes i poder-les reciclar degudament. També poden servir per recollir la brossa de tota la zona i ajudar a mantenir net el medi natural. Les carmanyoles també són grans aliades en aquest cas, perquè ens permeten guardar-hi les restes de menjar per endur-nos-les cap a casa, sigui per llençar-les adequadament o per aprofitar-les per a un altre àpat.
És important ser conscients que, tot i ser compostables, els gots i plats de PLA només funcionen bé si es porten a les plantes de compostatge, de manera que cal dipositar-los al contenidor marró de l'orgànica. "Si es deixen els plats i els gots enmig de la natura, comportaran els mateixos problemes tant si són de plàstic com de materials compostables. Fem-ho bé", recorda Bartolí. Tot i això, com en tantes altres coses, cal llegir la lletra petita: tal com remarca la Comissió Europea, els plàstics de base biològica com el PLA no són necessàriament compostables ni biodegradables i, per tant, cal examinar-ne e cicle de vida per assegurar-nos que no són perjudicials per al medi ambient. La mateixa institució recomana utilitzar aquests plàstics quan no sigui possible reduir, reutilitzar o reciclar, d'acord amb l'economia circular.
Respectar la natura i trobar un equilibri entre gaudir-ne i protegir-la també pot estar a les nostres mans quan sortim per gaudir d'un pícnic. Tenint cura dels espais naturals, protegim les espècies que hi viuen, ajudem a mantenir l’equilibri natural i podem continuar gaudint dels boscos, les platges, els parcs, els rius, els llacs i les muntanyes del nostre entorn i més enllà.