Elionor escull el nom amb què regnarà (i sobretot el número)

BarcelonaElionor ja fa mesos que apama el futur del seu regnat. Després de guanyar rellevància pública i mediàtica amb la jura a la Constitució, la formació militar a l'acadèmia de Saragossa i de presentar els premis Princesa d'Astúries, ara s'ha fet públic el nom que tindrà com a reina, en un pas més per assegurar el futur de la monarquia espanyola. Aquesta tria sol coincidir amb el nom amb què ja és coneguda, però no hauria de ser així. La decisió del nom i del número d’ordre reial sempre depèn de l'hereu en qüestió, però també de la posterior revisió de l'equip jurídic de la casa reial.

Per bé que l'abdicació de Felip VI no està damunt la taula, la família reial ha volgut fer un pas més per concretar la pròxima generació de la monarquia espanyola. El fet que Elionor jurés la Constitució al complir els divuit anys, tal com va fer el seu pare a l'arribar a la majoria d'edat, l'acosta una mica més al camí de ser la successora del tron i, com qualsevol altre monarca, la germana de la infanta Sofia ha escollit el seu nom reial.

D'una manera similar a la llibertat que tenen els papes per escollir el seu nom com a bisbes de Roma, els reis també tenen una certa llibertat per triar el nom amb el qual volen passar a la posteritat. Com que la democràcia i la monarquia fa poc que coexisteixen a Espanya, la Corona està poc desenvolupada legislativament. Concretament, són dues lleis les que regulen el funcionament de la monarquia: d'una banda, el reial decret llei del 1983 on s'especifiquen les activitats reials i, de l'altra, el reial decret llei del 1987 on es regulen els títols i dignitats de la família reial.

Segons aquests dos mandats, els futurs caps d'estat poden escollir com a nom oficial qualsevol dels noms amb els quals han estat batejats. Per exemple, l'actual rei va ser batejat com a Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia, així que Felip VI també hauria pogut ascendir al tron com a Joan III, Pau I o Alfons XIV. També hauria pogut escollir un nom compost, com el seu pare, Joan Carles I, fet que multiplicaria les possibilitats.

Però Elionor va ser batejada com a Elionor de Tots els Sants de Borbó i Ortiz, fet que redueix substancialment el nombre de noms reials possibles. Així doncs, l'hereva del tron tindrà el mateix nom de pila per decisió pròpia i, després de passar la revisió de l'equip jurídic de la casa reial, s'ha establert que la que està previst que sigui la futura reina d'Espanya passi als llibres d'història com a Elionor I. La decisió del número reial, el nombre que succeeix a l'apel·latiu del nom reial, es determina per un equip jurídic especialitzat que analitza els casos de monarques anteriors que han estat designats amb el mateix nom.

Per bé que s'ha decidit que sigui Elionor I, no és la primera vegada que una Elionor regna a Europa, tampoc en territori espanyol. La filla de Felip i Letícia compartirà nom amb altres monarques com Elionor d'Aquitània, reina consort de França i Anglaterra; Elionor de Provença; Elionor de Castella, dona d'Alfons IV, i Elionor de Navarra, l'última dona que va regnar a Espanya per dret propi. Però els juristes han decidit que, tot i existir una Elionor I del segle XV, l'Elionor del segle XXI no serà la segona.

Això es deu al fet que l'Elionor I que va coronar-se reina el 1479 només va regnar en territori navarrès i no en la Corona de Castella, com està previst que ho faci l'actual princesa d'Astúries. Encara que el nom ja s'hagi fet públic, la seva utilització només serà vàlida a partir de la seva proclamació com a reina, després que el seu pare mori o abdiqui.