Elon Musk, en guerra oberta contra els mitjans

BarcelonaLa relació entre xarxes socials i mitjans sol ser d’amor-odi. Aquestes plataformes poden ser una font de visites importants, sobretot per a les capçaleres que viuen del tràfic a l’engròs, però al mateix temps es creen unes dependències malsanes i, a sobre, aquestes empreses tecnològiques capten recursos publicitaris que, abans de l’era digital, solien anar als mitjans tradicionals. Aquest precari equilibri s’ha acabat perdent a X, l’antic Twitter, ja que el seu propietari, Elon Musk, ha emprès una campanya de desprestigi contra les principals marques informatives del planeta.

En els últims temps, l’emprenedor i home més ric del món ha intensificat els seus atacs a la premsa. Qui es complau a definir-se com a “absolutista de la llibertat d’expressió” intenta traslladar la idea que els mitjans tradicionals són una indústria moribunda. Alhora, defensa X com el millor lloc on informar-se, tot i la reducció dràstica de personal que ha operat des que va adquirir Twitter, que s’ha deixat sentir especialment en els departaments de supervisió de continguts. Això s’ha traduït en unes denúncies contra la xarxa social per la seva permissivitat amb el llenguatge de l’odi –especialment l’antisemitisme– i un increment de la circulació de continguts sense base científica que critiquen, per exemple, les vacunes contra la covid. El mateix Musk atia aquesta confusió, i els darrers dies ha publicat mems d’internet com un que reflexiona: “Han passat ja tres anys. Tots els que no es van vacunar no haurien de ser morts?”

Les diatribes de Musk segueixen fil per randa l’argumentari de Donald Trump, fins al punt que directament s’ha posicionat a favor de la seva candidatura a president dels EUA. I no és només un suport simbòlic verbal: el Wall Street Journal assegura que li ha promès al republicà 45 milions de dòlars mensuals per a actes de campanya des d’ara fins que arribin les eleccions al novembre. Musk, però, nega aquesta quantitat.

Sigui com sigui, en la seva frenètica activitat tuitaire, abunden els menyspreus a Joe Biden i Kamala Harris. Una de les notícies que comentava, per exemple, era la del debat televisat on a l’actual president se’l va veure desorientat. Segons Musk, els grans mitjans no havien vist cap problema en ell (cosa discutible, ja que moltes capçaleres van començar a publicar articles d’opinió en què suggerien que el millor que podia fer és retirar-se, tal com va passar). Un dels que li comentaven el missatge era el cèlebre doctor antivacunes Simon Goddek, que li deia que això constituïa “una altra prova que els mitjans mainstream són el càncer de la societat”. I Musk rematava: “Sip”.

En el perfil de l’empresari abunden els menyspreus al periodisme. Per exemple: “Ja no llegeixo els mitjans tradicionals. Quin sentit té llegir 1.000 paraules sobre una cosa que es va pujar a X fa ja uns quants dies?”; “He provat de fer servir X i els mitjans tradicionals aquest cap de setmana, però els tradicionals anaven tan tard i s’equivocaven tant que no tenia cap mena de sentit”; “Amb alguna rara excepció, quasi tota la indústria dels mitjans tradicionals és un esquadró d’agitadors d’extrema esquerra”; “Quan alguna cosa està malament a X es corregeix molt de pressa, però, en canvi, a la premsa tradicional es manté dies i dies equivocadament”.

La premsa respon

El Financial Times contestava fa uns mesos aquesta acusació de Musk en forma d’article d’opinió de la columnista Jemima Kelly. L’autora preguntava retòricament: “Però qui es pensa que puja les notícies que la gent obté de les xarxes socials?” Peter Suciu, a Forbes, també feia notar algunes de les falles argumentals bàsiques del nou amo d’X: “Els comentaris de Musk fracassen a l’hora de comprendre que fer periodisme va més enllà de dir que alguna cosa ha passat. Requereix contrastació de fets, confirmació amb fonts i, el més important, que es presenti la veritat. Totes tres coses poden ser absents a X i les plataformes similars”.

Reuters és un dels assenyalats per la seva ira. La veterana agència va guanyar un premi Pulitzer amb uns reportatges en què explicava com l’imperi empresarial de Musk havia causat “danys greus” a consumidors, treballadors i animals de laboratori, que han derivat en investigacions dels reguladors europeus i americans. Musk va menysprear la veterana agència: “El periodisme tradicional menteix més que respira. I els pitjors, en aquest moment, són Reuters”. Un nombre significatiu de respostes al seu missatge recordaven que el fundador de l’agència és jueu, o bé alimentaven la noció que els jueus controlen el relat mediàtic global amb els seus mitjans de comunicació.

En aquest sentit, el magnat segueix els passos de Trump, que ha estat molt insistent a l’hora de demonitzar els periodistes i mitjans, fins al punt de considerar-los “enemics del poble”. Aquest posicionament de Musk pot ser vist com a ideològic –fa anys que és un militant molt proactiu contrari al moviment anomenat woke–, però té també implicacions empresarials: els seus diferents negocis depenen de decisions que es prendran al Capitoli i la Casa Blanca. Començant per la noció que les xarxes socials han de començar a tenir una regulació més estricta que la que es deriva de la legislació actual.