“El 99% dels meus amics pren MDMA”

PalmaProp de 1.000 pastilles. Aquesta és la quantitat que se’n pot arribar a vendre en només un vespre, en un sol local, durant una festa de techno a Palma, segons ha pogut saber l’ARABalears. Això, en el cas que la sala sigui gran, d’una capacitat per a unes 3.000 persones. Ara bé, si és una sala petita, en una nit es poden vendre al voltant de 100 pastilles. Parlam d’MDMA o M, el nom que ara rep l’èxtasi –també anomentat cristal–, una amfetamina que provoca una sensació d’eufòria i que d’ençà de la pandèmia s’ha tornat a estendre entre els joves de manera massiva. Al llarg d'aquest reportatge en trobareu fins a sis exemples, a través de testimonis d'al·lots i al·lotes d'entre 24 i 30 anys que han provat o consumeixen habitualment M.

Aquest setmanari ha pogut parlar amb un camell que comercialitza principalment M i confirma aquest boom. El jove, que no vol revelar la seva identitat per motius obvis,  està en la trentena i fa prop de tres anys que està en aquest negoci. Assegura que fa feina, de picapedrer, i que va començar a traficar per poder guanyar uns doblers extra. I les dades de consum demostren per què.

La taxa de consum d’èxtasi va marcar un màxim històric el 2022 a Espanya, després d’un increment progressiu des del 2015. En concret, un 5,1% de la població enquestada d’entre 15 i 64 anys va declarar que n’havia consumit alguna vegada a la vida l’any passat. Així ho revelen les dades publicades aquesta setmana en la darrera Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya (Edades) del Ministeri de Sanitat. A més, un 0,8% de la població va reconèixer haver consumit èxtasi en el darrer any i un 0,2%, en el darrer mes. 

La Guàrdia Civil, per la seva banda, també corrobora l’auge d’aquesta substància. Segons l’Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA) de les Balears, només el 2022 el cos policial va intervenir 45.000 pastilles. “L’estiu passat es va detectar un considerable augment d’aquesta droga, però amb una presentació diferent de l’habitual [pastilla], amb major atractiu i associat al consum simultani de la cocaïna”, declaren fonts de l’EDOA. Els agents tenen clar el perfil del consumidor d’M i on trobar-lo: “L’MDMA és una droga sintètica, que provoca en qui la pren sensacions estimulants, distorsió de la realitat i un gran augment d’energia. Per això, el públic consumidor és de persones joves que volen augmentar la diversió quan surten de festa, com ara a discoteques, pubs i –sobretot– afters”.

Precisament, el seu lligam estretíssim amb l’oci nocturn va ser el que en va provocar el declivi durant la pandèmia, i l’auge en el moment que va estar controlada. “Quan vam tornar a la normalitat, va entrar en circulació de nou. En van pujar el consum i la confiscació durant el 2021 i el 2022”, explica l’EDOA.

La Guàrdia Civil destaca, a més, que l’MDMA s’ha estès per mitjà d’una altra droga nova, l’anomenada cocaïna rosa, més coneguda com a tusi (rep aquest nom per l’abreviatura fonètica de la pronunciació en anglès d’una de les seves varietats, 2CB). Aquesta substància ha irromput amb força també el 2022 i, tot i que “la seva composició és variable, sempre s’hi detecta una important proporció d’MDMA, entre altres substàncies, com LSD”, assegura l’equip antidroga. De fet, l’estiu passat van confiscar a Eivissa la partida més gran de cocaïna rosa d’Espanya, que va permetre desarticular tres organitzacions criminals.

L’EDOA també assenyala un factor clau d’aquesta substància: en molts casos és la porta d’entrada a altres drogues. “Aquest estupefaent es pot trobar en pastilles o líquid, fet que en facilita el consum a festes, sobretot per a persones que no en són consumidores habituals”, indiquen. En el cas de la cocaïna rosa, reconeixen que “és nova i és atractiva per assemblar-se a la cocaïna, però més barata, i proporcionar efecte d’eufòria i distorsió de la realitat”. Per aquest motiu, i encara que el seu consum sigui via nasal –menys discret–, “es preveu que continuï la tendència i n’augmenti l’ús, sobretot a l’estiu”.

Perfil: home i jove

Els testimonis que trobareu en aquest reportatge –tots amb noms ficticis– exemplifiquen altres de les dades que també inclou l’Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya, com ara que el tipus de consumidor d’MDMA és jove i, majoritàriament, masculí. Segons l’informe del Ministeri de Sanitat, l’edat mitjana d’inici de consum es va situar en 20,5 anys, encara que la prevalença més elevada és dels 25 als 44 anys. Per sexes, un 7,4% dels homes l’havia tastat enfront d’un 2,9% de les dones. 

Aquest també és el perfil que identifica Albert Moratinos, professor associat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) d’Intervenció Socioeducativa en Drogodependències. Moratinos, que també és coordinador de la Unitat de Conductes Addictives (UCA) de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), insisteix que l’MDMA o èxtasi és un tipus de droga que “s’empra en el context de sortir i que és entactògena, és a dir, facilita el contacte amb la gent”. Per això, afegeix, també s’utilitza en contextos de chem sex, una pràctica que consisteix a mantenir relacions sexuals combinades amb consum de drogues.

Morts per cop de calor

Si bé el consum ha augmentat, a la UCA no han percebut un increment d’usuaris que reclamen tractament per aquesta substància. Però Moratinos ho veu lògic. “En els anys 90 hi va haver un boom d’èxtasi i altres drogues de disseny: es va posar de moda i es va crear una alarma social, perquè es pensava que moriria gent, com amb l’heroïna. Malgrat això, no vam percebre un creixement de demandes de tractament. Les persones que venien per això eren testimonials”, recorda ara l’expert.

Aleshores, adverteix el coordinador de la UCA, “va haver-hi moltes morts, però no per sobredosi, sinó per la manera de consumir-lo, concretament per hipertèrmia, és a dir, cops de calor”, un dels efectes adversos més greus d’aquesta droga. “L’èxtasi és una amfetamina i en el context on es consumia – espais tancats de ball– es produïa molta pèrdua de líquid”, detalla el professor de la UIB. A banda d’aquest efecte secundari, Moratinos reconeix que no té un component addictiu físic, de manera que no produeix síndrome d’abstinència quan no se’n pren, però sí que en té de psicològic. “El que crea la conducta addictiva són els factors de vulnerabilitat, com el fet de no tenir un consum segur i no conèixer què t’estàs ficant. Per això són importants entitats com Energy Control, on analitzen aquestes substàncies”, recomana.

Juntament amb això, apunta l’expert, altres efectes de l’MDMA són “estat depressiu –després de prendre’l–, bruxisme o desenvolupar episodis psicòtics”. “Aquest risc és conseqüència de, per exemple, passar dos dies sense dormir ni menjar. Això és un detonant d’ideacions paranoides”, aclareix. En casos més extrems, conclou, s’han trobat persones que “de dijous a diumenge consumeixen gran quantitat de pastilles per continuar la festa i que, després, per poder dormir, han de recórrer a tranquil·litzants o, fins i tot, heroïna”.