Elsa Anka: "He acceptat que ara soc una persona que prioritza la comoditat"

Com definiries el teu estil?

— Soc una persona molt còmoda i pràctica. És cert que hi ha coses de la moda que m'encanten, per tema visual i estètic, però en el meu dia a dia intento ser més pràctica que una altra cosa. Jo soc una fidel defensora dels texans perquè puc combinar-los amb una samarreta per tenir un look més informal o amb una brusa per anar més arreglada. Als peus unes sandàlies o unes vambes, és una combinació amb què em sento molt còmoda.

Sempre has anteposat la comoditat?

— No! De fet, quan era més joveneta sempre portava talons alts i no entenia per què la gent gran, o el que jo llavors pensava que era gran, que llavors era la gent de 45 anys, duia sabates planes i es tenyien de ros. La vida m'ha ensenyat que vas rossa per comoditat, per no tenyir-te cada dos per tres els cabells blancs, i que portes sabates planes també per comoditat.

Et penedeixes d'haver dut sabates de taló?

— Reconec que soc una mica tossuda i sempre pensava que el taló ajudava a estilitzar el cos, a semblar més delicada, però esclar, això et matxaca els peus. Ara hauria de demanar hora per entrar al quiròfan i operar-me els peus, que els tinc horrorosos de tants anys portant talons. Et juro que cada vegada que veig una foto de la Letícia amb barefoot o sandàlies sempre escric missatges de suport, perquè penso que és el que ha de ser, no entenc la crítica per anar plana.

Durant els anys de presentadora deus haver tingut diferents assessores de vestuari. T'has quedat amb algun truc de moda?

— El món de la comunicació en general m'ha donat molts coneixements. En el de la moda, concretament, he anat una miqueta al ralentí. De fet, quan ha sortit alguna tendència mai he sigut de les pioneres. He acceptat que soc una persona que prioritza la comoditat. Un exemple d'això són els pantalons de tir alt: fa anys que estic amargada perquè no m'agraden gens i no em fan sentir gens còmoda. Sento que només hi ha pantalons d'aquest tipus, jo només voldria que poguessin coexistir. Per sort he pogut tenir estilistes meravellosos que et fan looks complets, i això no té preu, no només perquè saben identificar què és el que et prova, sinó que també identifiquen el teu estil.

En aquesta línia de comoditat, t'encaixen els dissenys de Custo?

— Sí, a més no diré que som amics amb Custo Dalmau, però sí que és una persona que aprecio moltíssim, perquè fa molts anys que el conec. Som veïns del barri i de tant en tant ens trobem al gimnàs o en algun esdeveniment. Sempre que he pogut he portat roba seva molt a gust i penso que transmet molta energia, bones vibracions a través dels seus teixits i colors. Penso que Custo ha estat un pioner de les passarel·les, de la creació de la moda, d'arriscar, de trencar tot el que era més normal, convencional.

Quina és la peça que has portat més de Custo?

— Doncs hi ha hagut dos vestits de Custo que he portat moltíssim. Un era amb molts colors i l'altre era majoritàriament blanc i negre però amb uns dibuixos molt vistosos. I eren dos vestidets molt comuns que podia portar tant per anar més arreglada com més informal, segons els complements que em posava.

Resum de la segona jornada del 080 Barcelona Fashion

El segon dia de la setmana de la moda catalana ha començat amb els dissenys de banyadors de Guillermina Baeza. D'aquesta col·lecció de bany inspirada en la dolce vita destaquen especialment els teixits brillants i de tons càlids com els bordeus, magentes i violetes en combinació amb gammes de verd.

El primer torn de la tarda ha estat pels 23 looks dissenyats per Inma Linares. La col·lecció Flawless ha estat una autèntica reivindicació de l'artesania amb grans volums fets a través d'una confecció molt curiosa, digne de l'alta costura. A la seva desfilada s'han pogut veure tota la gamma de colors pastel, a més d'una joieria daurada –malgrat que a la tendència d'enguany hi impera la plata– de grans dimensions.

Ben diferent ha estat l'aposta de Nathalie Chandler, que amb la col·lecció I'M NOT CRAZY I'M JUST FOND OF YOU s'ha dirigit a aquells amants de l'streetwear de la dècada dels 90 i 2000. Els vermells, els quadres escocesos, el texà i grans abrics de pell han supurat l'extravagància de joventut d'un vespre d'hivern a Nova York. Aquesta dinàmica no només s'ha transmès a través de les peces, també a partir de les models que recorden els cossos i el maquillatge que eren tendència a la primera dècada dels 2000.

Outside Division és el clar exemple que la moda existeix per passar-s'ho bé. L'imaginari creatiu de David Méndez Alonso, el seu creatiu, ha captivat la Generació Z més desacomplexada i alegre tant a la 080 Barcelona Fashion Week com al carrer. El dissenyador, fidel a la seva pròpia marca i estil, cada vegada sedueix a un públic més ampli. “És la roba de la secció de nens, però en talles d’adults”, explica Mendez quan se li demana que defineixi la seva roba, i la col·lecció presentada aquest dimarts, titulada Los niños perdidos,n'ha estat un bon exemple. Els dissenys pop han anat acompanyats una gran varietat de complements com bosses de mà, gorres, perruques i barrets que han arrodonit els seus dissenys creatius.

La calma i la simplicitat ha tornat a la 080 quan ha desfilat Carlota Barrera. La catalana, premiada en múltiples ocasions, ha fet una nova demostració de l'elegància de la moda sense gènere. Les puntades d'alta costura i les pinces per crear plecs subtils als dissenys de camises i les asimetries han estat la constant de la desfilada que s'ha mogut per tons terrosos com el verd oliva, els ocres i els marrons.

La jornada l'ha tancada el dissenyador català més internacional avui en dia, Custo Dalmau, ànima de Custo Barcelona. El color i les extravagàncies han tornat a liderar la passarel·la amb la col·lecció titulada Come and you will see, les mateixes peces de roba que ja van desfilar a la Milan Fashion Week. Com a looks protagonistes, han destacat els vestits en una àmplia representació de propostes coloristes, creatives i experimentals, que volen crear un llenguatge impactant. Els combinats de pantalons i top han estat la segona proposta més representada a la col·lecció.