“Per què em fan tomar la casa de 30 metres i ningú no es fica amb les de 200?”

Palma“Com pot ser que m’obliguin a tomar la caseta de 30 metres quadrats on he viscut durant 11 anys i, en canvi, ningú no es fiqui amb les cases de 200 metres amb piscina que hi ha ben a prop d’aquí?”. És la pregunta que llança enlaire una dona, expedientada pel Consorci de Disciplina Urbanístic en Sòl Rústic de Menorca per haver construït el 2009 sense llicència en una tanca al camp. “És una tanca que la immobiliària ens va vendre a mi i al meu exmarit a molt bon preu. Ens va estranyar que costàs tan poc i vam témer que hi hagués alguna cosa estranya. I, efectivament, ens va dir que podíem construir-hi, quan realment l’Administració no permet habitatges en rústic”, diu.

La seva parcel·la és veïna d’un dels nuclis d’hortals consolidats al nord de Ciutadella. “Fins i tot, quan van venir a inspeccionar-nos ens van dir que féssim les obres ràpid i que ja després miràssim de demanar permís i legalitzar-les”, afegeix. No ha estat el cas. El 2020, en plena pandèmia, el Consorci li notificà l’ordre de demolició i, des de llavors, ha hagut d’anar a viure de lloguer a un bloc de pisos de Ciutadella amb la seva filla. Mentrestant, el seu advocat mira d’al·legar i esgotar tots els recursos possibles per retardar l’esbucament de la construcció.

Casos com aquest no han passat desapercebuts per a la Sindicatura de Greuges de Menorca. “No entenem aquesta discrecionalitat, per què s’actua contra una caseta de 30 metres i no contra la de 200”, diu Pepa Gil, una dels tres síndics que lideren aquest servei, el particular Defensor del Poble menorquí que el Consell creà el 2016 i que no té cap altra illa de les Balears.

Les qüestions relatives a hortals i a l’ordenació turística i del territori han estat durant el darrer any el segon motiu principal de les queixes ciutadanes que ha atès la Sindicatura i, per això, s’ho han marcat com una de les seves prioritats d’actuació en aquest 2024. Ja fa 40 anys que s’arrossega la problemàtica dels hortals i els síndics creuen que ha arribat el moment de resoldre-la. “Ja és ben hora que es regularitzi, per dos motius: un, perquè és injust per a aquells que són sancionats mentre veuen que contra uns altres no s’actua. I dos, perquè també és injust amb el medi ambient. No es pot continuar funcionant amb fosses sèptiques i sense clavegueram, perquè així es contaminen els aqüífers i es malmeten els recursos naturals”, remarca.

Segons l’Associació d’Hortals de Menorca, es comptabilitzen aproximadament 5.000 construccions il·legals al camp i, com també ha observat la Sindicatura, no totes es troben en la mateixa situació. De fet, l’Associació d’Hortals ha demanat al Consorci que justifiqui la suposada arbitrarietat en la seva funció inspectora. “I la resposta ens ha sorprès”, diu la presidenta Dolors Martínez: “Ens comenten que passa com amb les multes de trànsit, que pots circular un dia a 160 km/hora amb el teu cotxe sense que ningú no et digui res i que, per contra, un altre dia et poden multar. Però creim que no és el mateix cas. A més, quan els interessa, bé que hi intervenen i ho aturen”. Posa com a exemple la decisió del Consorci en Rústic de facilitar la legalització de les obres fetes sense permís a l’illa del Rei de port de Maó, fins al punt de reduir-ne la sanció, que ha passat dels 60.000 euros previstos inicialment a només 1.700.

Dolors Martínez recorda que “en un principi s’afavoria des de l’Administració que la gent pogués tenir un petit hort al camp, i en certa manera donaven ales a aquest tipus de construccions. Però el fenomen es va descontrolar i, des de llavors, els polítics han estat incapaços d’oferir-hi una solució”. L’associació demana que se suspenguin els aproximadament 1.200 expedients que el Consorci tramita, almenys fins que es conegui i entri en vigor la nova solució que el Consell planteja ara per legalitzar els hortals i dotar els nuclis on es troben de les infraestructures mínimes necessàries. “Hi ha molta casuística i entenem que no es podrà donar una resposta idèntica a tots els casos, però almenys les famílies afectades sabran a què atenir-se”.

Martínez diu que hi ha expedients que s’estan tramitant des de fa deu anys i demana que es tingui en compte cada cas: “Hi ha un soci, per exemple, que ha perdut el judici per evitar tomar la casa on viu amb la seva família i a qui, a més, es demana una multa de 100.000 euros”. L’afectat ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia per intentar que es paralitzi l’execució.

Queixes per la ITV i l’habitatge

Però les reclamacions urbanístiques no son les úniques que rep la Sindicatura. El rànquing de queixes l’encapçala el col·lapse que pateix des de fa mesos el servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a Menorca. La vaga que van fer els treballadors de l’empresa concessionària l’estiu passat va provocar que s’acumulassin 8.000 inspeccions pendents, un problema que s’ha anat agreujant amb el temps. El Consell Insular hi ha hagut de trobar una solució, mentre prepara un nou concurs que millori les condicions del servei. L’actual contracte, prorrogat, acaba el novembre.

“El problema principal és que hi manca personal qualificat i es requereixen tècnics superiors en FP quan a Menorca tan sols s’ofereixen estudis de grau mitjà. Per tant, els treballadors han de venir de fora, però, com que no hi ha lloguers al mercat, se’ls ha de facilitar un habitatge”, resumeix la síndica. L’empresa n’ha adquirit dos per garantir-los un lloc on viure.

Precisament, la greu mancança d’oferta de lloguer és el tercer gran problema pel qual es demana la intervenció de la Sindicatura, però es troba amb un obstacle. Com que només és competent per actuar en tot allò que afecti el Consell i els ajuntaments de l’illa, no pot donar la resposta que voldria quan rep reclamacions sobre habitatge protegit, ja que l’Ibavi correspon a l’Administració autonòmica. El mateix passa amb les qüestions relatives a la sanitat pública, que són competència de l’IB-Salut.

Per aquest motiu, els tres síndics han mantingut contactes amb tots els grups parlamentaris, excepte Vox, per encoratjar-los a crear una sindicatura que representi totes les Illes i tingui un abast autonòmic. Actualment, ni Mallorca ni Eivissa ni Formentera disposen de Sindicatura de Greuges, i tan sols s’han arribat a crear organismes d’aquest tipus a escala municipal. Marratxí i Calvià van disposar de la seva Defensoria Local i actualment només n’hi ha una d’activa a Palma.