Carles López-Picó: "Em deien que era molt jove per presidir la Plataforma de la Infància"

PalmaCarles López-Picó (Manacor, 1996) no ha deixat d'engreixar el seu currículum, pràcticament, des dels 13 anys, moment en què va decidir formar part d'una associació d'estudiants. Aquest és el moment que ell situa com a punt de partida per arribar on és ara: president de la Plataforma de la Infància a escala estatal, una xarxa de més de 70 organitzacions d'àmbit estatal que treballen pels drets dels infants. A banda d'això, és jurista i politòleg per la Universitat Pompeu Fabra, ha cursat el Màster en Dret Constitucional pel Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, i actualment és Investigador Predoctoral FPI a la Facultat de Dret de l'UNED. Aquest recorregut li ha permès elaborar el pròleg de l'Anuari de la Joventut de les Illes Balears del 2022, sota el títol A pesar de tot, la joventut com a protagonista, que presenta demà, 26 de gener.

Com arribau a ser president de la Plataforma de la Infància?

— Quan tenia 13 anys, i estudiava a Manacor, vaig entrar en una associació d'estudiants, i així va començar tot. A partir d'aquí, vaig començar a participar en una federació autonòmica, i tot eren persones d'entre 13 i 16 anys. Vaig estar a la confederació estatal, la qual vaig arribar a presidir. I en un moment determinat va sortir l'oportunitat de presidir la Plataforma, amb un grup de persones genials, d'altres organitzacions, que treballen amb altres associacions, com ara Save the Children o Aldeas Infantiles. I és curiós perquè jo normalment faig feina amb persones més grans que jo i record que a les primeres reunions que anava el primer comentari que rebia era que era molt jove per estar presidint la Plataforma de la Infància.

En quina situació es troba la participació política i social del jovent?

— Les dades mostren que a partir del 2015 ha augmentat la participació política de tots els grups d'edat, però aquest augment és molt destacat en les persones joves. I això es contradiu amb el fet que un 85% de les persones joves compareixen l'afirmació "Els polítics no s'interessen per gent com jo".

Quins són aquells temes pels quals sí que s'ha interessat l'anuari que destacaríeu?

— M'ha cridat bastant l'atenció que en més de la meitat dels articles hi ha persones joves que els escriuen o que són membres de l'equip que els escriu. Això és una dada rellevant perquè vol dir que els joves no només són receptors de les polítiques públiques, sinó que són protagonistes de les accions que es van duent a terme. Cal investigar els problemes que els afecten.

Al pròleg us mostrau especialment preocupat per la pobresa juvenil.

— Hi ha una dada molt interessant d'Oxfam Intermón que diu que les persones que han nascut entre els anys 2000 i 1990 viuran molt pitjor fins als 30 anys que les persones de generacions anteriors. A això s'hi afegeix el fet que els dos grups d'edat amb més risc de pobresa són els menors de 16 anys i els de 16 a 29 anys. Aquesta dada demostra que el nostre sistema de benestar té un deute pendent amb els nins, adolescents i joves, fet que es manifesta en l'emancipació, que supera els 29 anys a Espanya.

I aquesta situació, a les Balears, és igual o pitjor.

— La taxa de pobresa de les persones joves a les Illes Balears es troba en la mitjana estatal, perquè hi ha molta població jove ocupada en el sector dels serveis. Però també veim que els anys que necessita una persona jove per emancipar-se o poder tenir una casa en propietat són molts més que en altres comunitats. Això es deu a uns sous més baixos, però també a un preu de l'habitatge més elevat.