“Em deien que no podria, però, amb dislèxia, m’he tret tres carreres”

PalmaAina Blanco (Palma, 1983) és pedagoga terapèutica (PT), mestra de suport i professora de serveis a la comunitat, entre altres atribucions. Però, sobretot, és una persona transparent i amb esperit crític. Més enllà, ella es defineix com a “impulsiva, assertiva i competent”. Té dislèxia, una situació que, com explica, ha fet que tingués “poca consideració” cap a si mateixa. “No em consider apta, tot i que sé que ho som, i és per les dificultats que m’he trobat”, diu. Malgrat aquesta percepció, subratlla el que ha aconseguit: “Em deien que no podria, però m’he tret tres carreres i una de les millors notes de les oposicions del 2023”.

Obstacles superats. “Som setmesona i sempre em va costar molt tot, però mai vaig repetir curs”, explica. Se li feien costa amunt Llengua i Matemàtiques, però “amb perseverança i suport familiar” va anar progressant. Ara bé, recorda com mesos abans de la Selectivitat li deien que mai no arribaria a la universitat. Tanmateix, ho va aconseguir. Les primeres oposicions que va fer, l’any 2018, “van ser un fracàs”, diu: “Em varen suspendre per una falta d’ortografia”. I és que, segons explica, a les persones amb dislèxia “els costa molt l’ortografia reglada”. L’any 2023, ja amb el diagnòstic fet, va tenir una adaptació que li va permetre disposar de 30 minuts més per revisar la prova. “Vaig treure vuit punts més que l’any 2018”, diu.

Passió. La raó que li va fer agafar aquest camí professional té l’origen en una situació familiar: “Ma mare té una discapacitat des dels 36 anys, i és per això que sempre he volgut ajudar, en aquest cas a nins amb dificultats”, exposa. “La feina que faig m’aporta seguretat, malgrat que és molt inestable”. Ara bé, la considera una professió agraïda: “En el cas dels nins amb dificultats, pot passar molt de temps fins que veus els primers avenços i, quan hi són, et poses molt contenta”, diu amb satisfacció.

Futur incert. Actualment és funcionària en pràctiques en una escola de Palma. Espera les adjudicacions de les destinacions definitives que, segons les seves previsions, “traslladaran la majoria dels funcionaris per oposició a Eivissa i altres illes”. Aquesta situació li genera incertesa i malestar, i és per això que demana a la Conselleria d’Educació que valori “l’esforç dels funcionaris en pràctiques i ampliï les casuístiques per poder aconseguir comissions de serveis i humanitàries”. Un fet, aquest darrer, que permetria a bastantes persones quedar a Mallorca.

Ànima lliure. Blanco no ha aturat mai. Va estudiar a Lleida i a Tarragona i va fer feina a Barcelona. “He estat deu anys a Catalunya, i hi vaig deixar una feina estable per tornar a Mallorca”, diu. Ara, que ja serà funcionària de carrera, tindrà una feina per a la vida, tret que decideixi canviar de destinació professional i renunciar al funcionariat. Es planteja evolucionar, però no d’una manera tan dràstica: “Quan tingui estabilitat, amb la meva posició laboral, probablement faré oposicions internes per passar al cos de Secundària i, per tant, continuaré estudiant”. I tot, malgrat que li digueren que no aconseguiria superar la barrera de la universitat. Però l’ha superada, ha anat més enllà i té la professió que vol.