“Em va posar la pell de gallina veure Dagoll Dagom a set anys”

PalmaVictòria Cerdà (Palma, 2005) ha escrit sis obres de teatre. Ja n’ha dirigit i representat tres. Té només 19 anys. A sis va començar a assistir a les classes de la companyia XamoXamo a Binissalem. “Em vaig apuntar a teatre, en principi, només perquè els meus amics hi anaven. Era per fer alguna cosa amb ells, però vaig acabar quedant-hi per gust. Som l’única que hi ha continuat ja d’adulta. Fer teatre al meu poble em va canviar la vida”, explica. Una professora de l’institut va veure potencial en la seva manera d’escriure i li va lliurar un fullet per participar en el taller de veus emergents de dramatúrgia del teatre Principal de Palma. “Tenia 13 anys, era la més petita del grup. Podíem presentar-hi una obra. Vàrem fer una lectura dramatitzada, i professors i alumnes varen triar la meva. Aquí vaig pensar que potser podria dedicar-me a una cosa relacionada amb això”, prossegueix.

Drama bèl·lic. La Victòria adolescent va conquistar la resta amb 1942, un “drama bèl·lic” centrat en “com al·lots del bàndol d’aliats descobreixen una arma secreta dels nazis durant la Segona Guerra Mundial”. Mentrestant, escrivia escenes per a XamoXamo i fa un parell d’anys va provar amb la novel·la i la poesia, però va tornar al teatre. “És, sens dubte, el que més m’agrada perquè em sembla més natural. Són els mateixos personatges els que s’expressen i és un gènere que m’ajuda a ordenar les idees. A més, té una connexió molt clara amb la vida real i la quotidianitat. El gènere dramàtic m’encanta, em sembla increïble, encara que sé que amb la comèdia és més fàcil arribar al públic”, confessa.

Misteri. A tot just 16 anys va escriure Mans de sang, una novel·la de misteri sobre la investigació d’un assassinat en escenaris del seu entorn. “La idea neix com a homenatge a la meva padrina Miquela, a la qual li encantaven les novel·les d’aquest tipus. Vaig voler fer això per ella. Per desgràcia va morir dos mesos abans de l’estrena”. XamoXamo li va oferir dirigir-la, tasca que li agrada més que actuar.

Els rituals. En aquells dies va decidir que volia formar-se per escriure guions televisius i cinematogràfics. Actualment, cursa segon de Comunicació Audiovisual a Barcelona. “Vaig creure que si estudiava Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre em podria tancar portes. Vull provar altres maneres de contar històries, igual que la producció i la direcció. És compatible amb el teatre, que sempre serà màgic per mi. És espiritual i està ple de rituals que m’omplen l’ànima i em fan molt feliç. Jo establesc una connexió amb el text i els actors, i després es trasllada al públic amb la representació”, argumenta.

L’impacte de ‘Mar i Cel’. Dotze homes sense pietat és la seva pel·lícula de referència, curiosament basada en una obra teatral de Reginald Rose. En televisió, sempre torna a Modern Family i en teatre ja ha comprat l’entrada per retrobar-se amb Mar i Cel, l’obra d’Àngel Guimerà que la seva família la va portar a veure de nina. “Tenia set anys i no sabia què estava passant, però veure l’escenografia de Dagoll Dagom em va impactar moltíssim i em va posar la pell de gallina”, confessa.