“Em pot agradar Bad Bunny i també escriure sobre generacions passades”

PalmaAina Fullana (Manacor, 1997) diu que sempre ha tingut la necessitat de crear històries: de més petita, amb dibuixos, i tan bon punt va saber escriure, amb les paraules. D’un viatge o excursió, se n’inventava un conte. A l’adolescència, com tants, es va allunyar de la creació literària, però estudiar Filologia Catalana la va reconnectar “amb l’amor a la llengua i la literatura”. Amb la seva primera novel·la, Els dies bons (Bromera), va guanyar el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi València Alfons el Magnànim de narrativa.

Punt d’inflexió. “M’he fet autònoma fa poc i crec que ha estat la pitjor decisió de la meva vida”, confessa Fullana. Ara com ara, fa feina d’assessora lingüística, corregeix llibres de text per a diverses editorials, fa de professora de català per a adults a l’Escola de Mallorquí, bolos per la novel·la i té “altres projectes petits en marxa”. Està en un moment vital en què no sap què passarà a escala professional. La bona acollida de la novel·la li ha obert moltes possibilitats: “Em planteig moltíssimes coses que abans no preveia, perquè he vist que és possible”.

A Manacor. Cita la cançó de Jorra i Gomorra per descriure la seva relació “d’amor-odi” amb el seu poble: “A pics t’hi trobes tan bé que l’arribes a estimar, però d’altres creus que convé mudar-se i no tornar mai”. Tot i que de vegades necessita fer escapades enfora, tria Manacor com el seu lloc al món: “És un poble dins d’una illa, amb totes les limitacions que comporta, però a la vegada té propostes culturals que van més enllà del que t’imaginaries, i té moltíssima gent compromesa amb uns principis amb els quals m’identific”. A més, diu que cal ser-hi, “per salvar Mallorca de totes les merdes que ens venen damunt”. N’enumera algunes: la massificació turística, els lloguers, la venda d’habitatges a estrangers, l’especulació...

Ser jove. Quan se’n parla d’Els dies bons, se sol destacar que l’ha escrit una dona, i molt jove, cosa que a Fullana li molesta i no, al mateix temps. “Per una banda, sona que la novel·la no té un mèrit suficient: té un valor afegit només perquè som jove o és una novel·la bona i ja està?”, es demana. Però, per l’altra, creu que dona visibilitat als joves “perquè podem tenir interessos més enllà de l’Instagram i el TikTok, encara que aquests també estan dins els meus interessos”. Explica que la gent se sorprèn que hagi escrit sobre la generació dels seus pares:“Em poden agradar Rosalía i Bad Bunny i també escriure sobre generacions passades. O per ser jove només puc escriure sobre joves? O per ser dona, sobre dones?”, es demana.

No fer feina. En aquests moments “tenc una vida molt avorrida perquè no tenc temps de res, només faig feina”, conta Fullana. Però si pogués, treballaria menys. “Som una persona a qui agrada molt estar fora i no fer res”, confessa l’escriptora. Així, empraria el temps lliure per fer les coses que més li agraden, a banda de la literatura: practicar ioga (encara que no som gaire espiritual, però és la meva manera de relaxar-me”, matisa), i estar amb el seu ca “prenent el sol, anant a passejar a la platja o a la muntanya...”. És en aquests moments quan sent que troba la pau.