"Sehou, estàs viu!"

Badalona"Vaig saltar des del terrat perquè si no el foc em menjava, gairebé em trenco l'esquena i he estat quatre dies ingressat a l'hospital", explicava aquest dilluns en Sehou, de 33 anys, als seus companys, que el donaven per mort després de veure'l estès a terra, sense donar senyals de vida. El dia de l'incendi de la nau industrial de Badalona, molts d'ells el van veure saltar des del punt més alt de la nau, i donaven per suposat que no hauria aguantat el cop. De fet, ja havien col·locat el nom de Sehou en el còmput de víctimes mortals. D'altres, en canvi, asseguraven que estava sa i estalvi a l'hospital i fins i tot algú deia que havia arribat a parlar amb ell per telèfon. Aquest dilluns a la tarda, veure'l arribar coix, però finalment viu, ha sigut un esclat de sorpresa per a tota la comunitat. "Has vist en Sehou? Està viu, no m'ho puc creure", comentava tothom al llarg de la tarda. Tot eren felicitacions, somriures i abraçades. Tantes, que a vegades en Sehou es queixava: "Vigila, que em fa mal l'esquena", deia quan algú l'agafava molt fort. Arran dels cops, porta una closca de tortuga a l'esquena per mantenir-se recte, els turmells embenats i un collar.

"M'han donat l'alta i m'he hagut de colar al bus perquè no tenia diners, i encara no sé on dormiré avui a la nit", ha explicat a l'ARA. Reconeix que recordarà sempre el fatídic incendi, ja que va "veure la mort de ben a prop". Ell era a la terrassa, que està a l'altura d'un quart pis, xerrant tranquil·lament amb uns quants amics. De cop i volta, "crits, fum, i molt estrès". "Estàvem atrapats, i tenia la sensació que els Bombers estaven molt lluny i el foc cada vegada més a prop", recorda. Va valorar esperar un rescat, però el pensament que va guanyar va ser el de "no arribaran a temps". "Davant d'això, vaig saltar, sense pensar-m'ho", explica.

En Sehou recorda que en cap moment va perdre el coneixement: "No em podia moure, tampoc podia parlar, volia cridar i no podia". El van traslladar ràpidament a l'Hospital Germans Trias i Pujol, que és a 6 quilòmetres de la nau calcinada. "M'he fracturat moltes coses, entre les quals els turmells i algunes vèrtebres, però no m'he trencat res", descriu. En aquest moment, en Sehou canvia de tema, i recorda que ell ja està acostumat a situacions límit. Fa cincs anys va deixar el seu país d'origen, Gàmbia, i va agafar un vaixell que el va portar fins a Itàlia. Allà no va trobar un futur, i va decidir provar sort a Alemanya, sense èxit. Ara fa un any que és a Badalona, on fins fa cinc dies vivia en una nau amb 150 persones més i treia alguns duros amb la ferralla.

Cop de realitat

"Avui m'han donat l'alta, he sortit de l'hospital. On vaig?", es preguntava llavors. Sense diners, a sis quilòmetres dels seus amics i amb la seva antiga casa cremada. "M'he colat al bus, i he fet dos transbords fins a arribar al Gorg", explica. Un cop allà, i després de l'esclat d'alegria, en Sehou confessa que encara no sap on dormirà. "Ho he perdut tot, la casa, les meves pertinences. L'únic que em queda és el mòbil, que també va aguantar el salt des del quart pis i només se li ha trencat mitja pantalla", explica. La incertesa de no tenir un sostre li ha durat poc, ja que els seus companys s'han compromès a fer-li lloc allà on sigui: "No el podem deixar al carrer amb la meitat dels ossos trencats", explica en Mamadou. En Sahou ha tornat a néixer. Ho ha fet, però, en una realitat completament igual a l'anterior: sense casa, sense diners, sense papers i sense un futur. "M'he salvat, però, i ara què?"