L’embolic de vigilar la costa: tres institucions i recursos limitats

PalmaLa Llei de costes diu que no es poden construir noves edificacions al litoral ni a la zona de servitud, tampoc aquelles que impliquin un augment de volum, alçària i superfície de les construccions existents. Tres institucions diferents, en funció de l’àrea on es produeixin les infraccions, vigilen el litoral. Magdalena Pons, directora de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient, admet que “és un embolic de competències”. El Govern autonòmic s’encarrega de controlar el terreny rústic, dins els 100 metres a partir del domini públic maritimoterrestre. Però no és l’únic implicat. Els consells insulars tenen la responsabilitat en el terreny urbà i la Demarcació de Costes del Ministeri de Transició Ecològica vigila la zona de domini públic maritimoterrestre, des de les aigües interiors fins als primers sis metres, que s’anomenen servitud de trànsit.

Quins recursos tenen? La Conselleria de Medi Ambient té dos zeladors: un a Mallorca i un a Eivissa. Des de fa anys, Formentera i Menorca no tenen cap persona d’aquest servei que controli les infraccions als seus litorals. Pel que fa al terreny urbà a costes, fonts del Consell de Mallorca asseguren que “els expedients es tramiten com ho fan a tots els afectats a sòl urbà, però no hi ha un servei específic de vigilància amb zeladors a costes”. Per la seva banda, fonts de la Demarcació de Costes confirmen que en el cas d’aquest organisme estatal hi ha una quinzena de zeladors: “Hi ha pocs recursos i molta feina”. 

Reformes sense autorització            

En el cas del terreny rústic, en 12 anys s’han posat 148 multes per obres il·legals, que sumen un total d’1,5 milions d’euros, segons les dades a què ha tingut accés l’ARA Balears. Per illes, 79 són a Eivissa, 57 a Mallorca, 6 a Menorca i 6 a Formentera. Els infractors són particulars o empreses promotores que han fet ampliacions i reformes sense autorització:  porxades, banys, piscines, cotxeries, murs, terrasses.... La majoria són reformes a edificis que es van construir entre els anys 60 i 70, a parcel·les que eren urbanitzables i que, posteriorment, s’han desclassificat, o que directament es van fer il·legalment. A hores d’ara, hi ha 25 expedients en tràmit.

Les fotografies aèries, que es fan cada tres anys, ajuden a detectar-les. En aquest punt, els zeladors obren l’expedient, que prescriu en dos anys. De fet, dels expedients resolts, un 13% no s’han pagat. “Pot ser que sigui perquè no han trobat béns per embargar o perquè una persona estrangera és més mala de perseguir. Nosaltres perdem el control quan l’expedient pasa a Hisenda”, diu Pons. El període de resolució establert és d’un any. Els infractors tenen dos períodes d’al·legacions fins que s’aprova la sanció. Si aquests paguen abans i es declaren culpables, la multa se’ls redueix fins a un 40% del valor de la reforma. 

El municipi que acumula més multes en el rústic litoral és el que més costa té (80 quilòmetres): Sant Josep, a Eivissa. El seu batle, Àngel Lluís Guerrero, explica com actuen: “Quan les detectam, avisam la institució responsable de l’espai”. En aquest mateix municipi, l’empresa Urbanizaciones Costa de Ibiza SL va invertir més d’un milió d’euros a reformar dos habitatges i un magatzem. L’habitatge tenia tot tipus de luxes. Van construir-hi una piscina, una cambra de màquines i una pèrgola amb vistes a la cala de Porroig. La multa (321.657 euros) no arribà fins l’abril d’enguany i els infractors han tardat cinc mesos a pagar-la. Ara han de restituir les obres al seu estat anterior.  

Manca de comunicació                 

Les sancions van sempre acompanyades d’una ordre de restauració o demolició, de la qual s’ha d’encarregar l’infractor. Però l’obligació prescriu en 15 anys. Si no ho fa, l’Administració hauria d’actuar. En aquest punt, les institucions responsables poden superposar-se. Més tràmits burocràtics. “Hi ha casos en els qual s’ha de demanar autorització a la Demarcació perquè afecta la servitud de trànsit. I, la veritat, no funciona gaire bé la comunicació”, confessa Pons. És el cas d’un xibiu a Eivissa amb ordre de demolició que, a més d’estar en un terreny rústic, també és dins domini públic: “Ho vam gestionar nosaltres, perquè si ho havia de fer la Demarcació era prou complicat. Es difícil quan hi ha una barreja d’administracions”. 

Una de les conseqüències d’aquesta manca de coordinació és que les demolicions no s’executen, com ha passat als restaurants El Peñón o el Bulgalow a Mallorca, que, segons denuncià el GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), no tenen cap títol administratiu, però continuen actius. Més enllà de mesures administratives, les obres suposen un impacte ambiental. Ana Aldarias, doctora en Oceanografia, explica els efectes sobre el medi ambient de les construccions: erosionen el terreny, fan desaparèixer el sistema dunar i destrueixen l’ecosistema de les platges. “És necessari tancar l’acord de traspàs els propers mesos. A Madrid no perceben la importància de vigilar les costes”, conclou la directora de Territori i Paisatge, Magdalena Pons.