Estar tristos distreu un 200%

Palma“Vivim exposats, gairebé les 24 hores del dia, a tot tipus d’estímuls distractors procedents del nostre entorn: des de multitud de cridades o whatsapps que arriben al nostre telèfon mòbil fins a correus electrònics que inunden l’ordinador a tothora o les darreres novetats musicals que ens acabam de baixar a l’ iphone. L’entorn és una font d’estimulació constant, tot i que la quantitat d’informació que els éssers humans podem processar en un moment determinat és limitada. És sabut que aquest tipus d’estímuls externs, especialment els més recents, entorpeixen el nostre poder de concentració, en el que es coneix com distracció per novetat. Però les distraccions no només poden ser externes, sinó que també poden tenir una causa interna. Sentir-nos d’una manera determinada, estar més feliços o més tristos, pot afectar decisivament el nostre grau de concentració.

Com ser capaços d’ignorar els estímuls que són irrellevants i mantenir una atenció selectiva que no afecti la tasca que estiguem realitzant? Dos investigadors del grup de recerca en Neuropsicologia i Cognició del departament de Psicologia de la UIB i del IUNICS, Fabrice Parmentier i Antònia Pacheco, han realitzat un estudi pioner en el qual han examinat la influència de les emocions en els mecanismes d’atenció de les persones.

Estar tristos distreu un 200%

La recerca, que s’ha publicat a la revista científica Emotion, de l’American Psychological Association, va consistir a induir tristesa en un grup d’individus de manera controlada i en el laboratori, mitjançant un procediment que combinava música i records autobiogràfics. Aquests individus varen realitzar una tasca d’atenció que permet mesurar l’efecte de distracció provocada per estímuls auditius inesperats mentre els subjectes intentaven concentrar-se en una tasca visual. Els científics varen induir un estat d’ànim trist o neutre, segons el grup, mitjançant un procediment mixt de record autobiogràfic i música, just abans de ser sotmesos a un test auditiu i visual. Els resultats assolits evidencien que l’estat de tristesa augmenta de manera molt significativa la vulnerabilitat a la distracció. Concretament, en el cas d’aquest estudi, l’increment va ser d’un 200%.

Durant molts anys, la major part d’estudis realitzats sobre la distracció per novetat -l’aparició inesperada d’un estímul que acapara tota la nostra atenció- s’havia fet bàsicament a través de l’anàlisi de la seva dimensió, deixant de banda factors individuals i emocionals. En la seva recerca, Parmentier i Pacheco s’han centrat en canvi en l’estudi dels estats d’ànim i la seva influència sobre el balanç concentració/distracció.

Amb vista al futur, els investigadors de la UIB volen aportar nous coneixements que ajudin a entendre millor com les emocions poden afectar processos cognitius bàsics que són importants en moltes situacions. Parmentier creu que hauríem de ser capaços d’ignorar estímuls que són irrellevants per a la tasca que estiguem realitzant i que fins i tot podrien afectar-ne greument l’execució (per exemple, la recepció d’un whatsapp mentre conduïm) però, en canvi, sí que hauríem de saber detectar ràpidament i eficaçment altres estímuls que, tot i no estar relacionats amb l’activitat en curs, podrien ser importants per a la supervivència (per exemple, la sirena d’una ambulància que ens demana pas). Parmentier explica que “un estat emocional intens que afecti la distracció pot arribar a tenir conseqüències molt greus, especialment en certs àmbits de treball crític com el que fan els controladors aeris, els pilots d’avions o els metges que intervenen en un quiròfan”.