Empitjora la salut mental i sexual dels barcelonins

BarcelonaLa salut dels barcelonins ha millorat en termes generals els últims 40 anys. Ara hi ha menys tabaquisme, menys morts associades a les drogues i les morts prematures per tumors cancerosos o per malalties cardiovasculars han baixat al voltant d'un 50% tant en homes com en dones. En canvi, han augmentat els problemes de salut mental, les malalties de transmissió sexual i també els problemes de salut relacionats amb el consum d'alcohol. Són dades de l'Informe Salut de Barcelona 2023, que recull una anàlisi dels últims 40 anys. Segons aquest estudi, l'esperança de vida dels barcelonins i barcelonines ha augmentat en 6,6 anys per s les dones i en 7,7 anys per als homes, fins als 86,9 i 81,3 anys de mitjana respectivament.

La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, va explicar ahir dijous durant la presentació de l'informe que dins de la millora general dels indicadors de salut hi ha clares diferències per barris, ja que el codi postal determina "igual o més" que el codi genètic l'estat de salut, que és pitjor entre les classes més desfavorides. A Barcelona, la salut mental ha empitjorat especialment en el cas de les dones i els joves. Entre d'altres, el 2023 es van registrar 2.037 episodis de conducta suïcida en persones residents a Barcelona, 1.343 dels quals en dones. Les taxes més elevades van ser entre els 18 i els 24 anys.

A més, tant la regidora com la gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, van apuntar que un dels reptes de futur és la lluita contra la soledat no desitjada. Segons dades del 2021, gairebé un 10% de la població de Barcelona major de 15 anys declara sentir-se sovint sola, especialment les dones i les persones més joves, tot i que també hi ha un augment a partir dels 75 anys. A més, aquest sentiment de soledat és més freqüent entre els grups socioeconòmicament més desfavorits.

D'altra banda, l'Agència alerta que el 2023 les infeccions per transmissió sexual van augmentar entre els homes, sobretot la gonocòccia i la infecció per Chlamydia trachomatis, i es van detectar un 17,9% menys de noves infeccions per VIH que l'any anterior.

L'informe apunta que problemes de salut pública importants fa 40 anys, com la sida o la tuberculosi, s'han reduït notablement. En concret, la sida ha passat de ser la setena causa de mort en homes el 1993 a sortir de les 10 primeres causes de mortalitat el 2022. Des del primer cas detectat el 1981 i fins al 2023, s'han detectat 7.675 casos en persones residents a la capital catalana. Actualment, la incidència i la mortalitat d'aquesta malaltia és molt baixa a Barcelona. Pel que fa a la tuberculosi, es manté estable des del 2017.

Altres millores que apunta l'estudi són l'increment de l'activitat física o la reducció del tabaquisme i el consum de cànnabis. En canvi, s'observa un increment del consum de risc de l'alcohol en el període 2006-2021, més freqüent entre els joves i accentuat després de la pandèmia del 2020.

Millora de la qualitat de l'aire

L'anàlisi destaca també la millora de la contaminació de l'aire en aquest període de temps. Tot i això, el 2023 a Barcelona tota la ciutadania estava exposada a uns nivells d'NO₂, PM10 i de PM2,5 per sobre dels valors que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS) –encara que es complien els que marca la directiva europea–. A més, el 87%, el 95% i el 100% de la població, respectivament, també superaven el futur valor legal d'NO₂, PM10 i PM2,5. A aquesta millora de la qualitat de l'aire hi ha contribuït el fet que el 2023 la mobilitat motoritzada en vehicle privat va ser un 8% inferior a la del 2022. En paral·lel, en els últims 20 anys els desplaçaments a peu o en bicicleta han augmentat un 52%, mentre que l'ús del vehicle privat ha baixat un 37%.

300 morts per calor en un any

El canvi climàtic també s'ha deixat notar en l'anàlisi de la salut dels barcelonins. Segons l'informe, la calor va causar la mort d'unes 300 persones a Barcelona el 2023 i al voltant de 50 d'aquestes van ser durant els dies de calor intensa. L'any passat, les temperatures màximes van superar el llindar de calor intensa (34 graus) tres dies. D'aquestes morts, 230 van ser en dones i 70 en homes; unes 220, en majors de 75 anys, i 80 en persones per sota d'aquesta franja.

És la primera vegada que l'informe recull estimacions de mortalitat a la ciutat relacionades amb la calor. En aquest sentit, l'informe destaca els anys 2018 i 2022 com els que han tingut el nombre més elevat de dies amb temperatures superiors al llindar de calor intensa, amb cinc cada any. Pel que fa a la mortalitat, el 2017, el 2018 i el 2022 es va observar un impacte més elevat, amb unes 470, 420 i 530 morts, respectivament. D'aquestes, unes 50, 100 i 80 es van produir durant els dies de calor intensa. 

El risc de mortalitat per calor s'incrementava més d'un 51% respecte a un dia de temperatura confortable de 25 graus. Aquest increment va ser superior en dones (75%) que en homes (27%), segons dades del 2023.