Els enamorats

PalmaLa paraula ‘amor’ és immensa, un univers que habitam des del cinema, la literatura, la música, l’art. L’habitam també des de la vida quotidiana, creixem amb la promesa de l’amor, però sense saber com estimar ni com estimar-nos. El present ens empeny a viure’l de manera narcisista, amb el desfici de qui no s’avé amb la imperfecció dels altres i és incapaç de gestionar la pròpia. De fet sembla que, enmig de l’escenari que ens ha tocat, ens és més fàcil habitar l’univers de l’odi que el de l’amor.

Eva Illouz ens diu que l’amor ha deixat de generar creença, ha deixat de mobilitzar-nos, com a conseqüència d’un procés de racionalització que té tres caires: la ciència, la tecnologia i la política. L’enamorament, avui, s’explica amb conceptes científics (les hormones, la química del cervell, els impulsos sexuals). L’hem desencantat, Illouz diu que ja no el deixam ser un misteri desmesurat, sinó un fet que requereix control i explicació racionalitzadora. Hem empetitit l’amor a força d’explicar-lo des de la raó.

Des de fa poc, podem llegir en català Tot sobre l’amor, de bell hooks, gràcies a l’editorial Tigre de paper. hooks entén l’amor com una mescla de cura, compromís, responsabilitat, confiança, respecte i coneixement. Ens diu que l’amor està lligat a la transformació social, és rebel, va més enllà del mite romàntic. En un present on s’escampa el feixisme sense vergonya, agombolat per les grans fortunes i per una multitud que en sap de càlculs utilitaristes, però que ha perdut la passió per la bellesa, per la bondat, pels sabers desinteressats, potser és una urgència tornar a visitar l’univers de la paraula amor, trobar les maneres de posar-lo al centre de la vida.

L’origen de la filosofia

Per ventura es tracta de vindicar la figura de l’enamorat, com si pogués ser una categoria política des d’on tornar a imaginar l’existència. És un tòpic defensar que l’origen de la filosofia és l’amor, però no és només una qüestió d’etimologia, és una qüestió de desig. Els filòsofs són els amics, els amants de la saviesa, enamorats eterns perquè allò que desitgen no s’esgota ni es posseeix mai. Entenc que estimar és encendre el desig de món, l’enamorat és qui té el desig d’encantar el món, de contemplar-lo amb meravella, amb cura. L’enamorat que imagín és qui allunya la indiferència, l’utilitarisme, el càlcul i fa lloc a la mirada atenta, a la comprensió, al dubte que mobilitza.

El feixisme pren força i aquesta cultura de l’odi està estretament lligada a la tecnocràcia, a l’explotació calculada del món. Qui sap si la manera de combatre’l sigui fer lloc a l’amor, ser els enamorats, que caminen com bojos amb el fanal encès sota la llum del migdia. Els enamorats que, com les feres, no entenen les raons de les gàbies, ni cedeixen a la llei del benefici, perquè saben que hi ha utopies que són d’aquest món. Els enamorats que no accepten la tirania de les explicacions científiques per domesticar les fondàries són difícils de subornar, perquè el desig de bellesa i de saber els crema ben endins.

Els enamorats, no els savis, els filòsofs.