“Encara fan fora la gent de la feina pel VIH”

PalmaPaz Alcoverro ho deixa clar: el pitjor mal del virus de la immunodeficiència humana (VIH) és l'estigma i la discriminació que encara pateixen les persones afectades. "La gent, quan la diagnostiquen, encara es pensa que es morirà", conta la presidenta d'ALAS - Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears). I assegura que encara pateixen moltes discriminacions: "Hi ha gent que fan fora de la feina. Encara tenen problemes per contractar assegurances privades i, a escala més íntima, tenir relacions a vegades costa perquè la gent no està informada i té por", afegeix.

La causa principal de tot plegat és la desinformació, segons Alcoverro. "Se'n parla ara, un pic a l'any, i després ja no se'n parla més. No es fa cap campanya", denuncia. Aquesta manca de coneixement fa que, com a societat, encara s'associï la infecció als perfils i les conseqüències que generava als anys vuitanta: "Es pensa que és una malaltia de mort i es tenen al cap les tres H: homosexuals, hemofílics i heroïnòmans".

Són concepcions errònies. Actualment, al món occidental és una infecció crònica amb què es conviu i es pot fer vida normal i més de la meitat dels contagis es donen amb la parella estable. "Pots ser una persona normal, amb una vida normalíssima, que has tingut una relació de risc i ja està", apunta la presidenta d'ALAS.

L'any passat es varen diagnosticar 110 nous casos d'infecció per VIH, 10 menys que el 2020, segons les dades de la Conselleria de Salut. Les dades confirmen la tendència a la baixa, amb una taxa anual de 9,38 casos per 100.000 habitants, la més baixa de la sèrie anual 2003-2011. Del total de casos acumulats des del 2003, les infeccions d'homes que tenen relacions sexuals amb altres homes són el 43,8% dels casos (un total de 1.294), les persones amb relacions heterosexuals són el 39,2% (1.158 casos) i les persones que s'injecten drogues són el 9,8% (288 casos).

La detecció, encara tardana

Malgrat que la tendència és a la baixa, Alcoverro assenyala que encara falta molta tasca de prevenció, ja que més de la meitat dels casos es detecten tardanament. Per una banda, de vegades és difícil perquè els símptomes apareixen tard, però per l'altra, encara falta més formació per als sanitaris. "Hi ha mancances formatives i encara es fa la prova massa tard, quan ja has ingressat dos o tres pics. S'hauria de concebre la prova com una cosa més freqüent".

En aquest punt, combatre l'estigma torna a ser clau, perquè moltes vegades s'espera i no es pensa en la prova si la persona no té un perfil molt concret, com el cas dels drogodependents. Com que persisteix la discriminació, "molta gent no denuncia per por que se n'assabenti tothom i les conseqüències que això pot portar", lamenta Alcoverro. "Els rescindeixen el contracte, callen, no denuncien, i van a casa seva amb l'autoestima feta merda. Passa menys, però molt més del que hauria de ser tolerable", tanca.