Maria Rosa Rosselló: “Encara hi ha l’estigma que els estudis de mestre són menors”

PalmaMaria Rosa Rosselló és doctora en Ciències de l’Educació i vicedegana d’Innovació i Recerca de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears. Ha estat l’encarregada de coordinar les primeres proves d’admissió als graus d’Educació Infantil i Primària (PAP_EDU), que comencen aquest dissabte 22 de maig.

Per què trobau que és important implantar unes proves específiques per accedir a als graus d’Educació Infantil i Primària?

— Perquè suposaran un filtre dels alumnes. Per una banda podrem triar aquell alumnat que té un desenvolupament de competències determinades, captar bons professionals. I, per l’altre costat, hi ha un altre filtre perquè l’alumnat que es matricula ha de fer el procés de pensar quina professió s’ha de dedicar. No només és preinscriure’s a una carrera, sinó que ha de prendre consciència dels estudis a què accedirà. Indirectament, és una mesura que dona prestigi a la professió docent.

És la primera universitat pública a l’Estat que fa proves orals. Per què heu inclòs aquest tipus d’avaluació?

— Primerament, perquè la videopresentació que han d’elaborar ens permet accedir a l’itinerari previ dels aspirants. I, a més, amb l’entrevista grupal podem valorar com es defensa a escala de competència comunicativa.

El curs 2019-2020 es varen preinscriure als graus d’Infantil i Primària 633 alumnes en primera instància. Enguany hi ha 590 matriculats a les proves. No és una gran davallada.

— No és equiparable, perquè cada any hi ha un percentatge important d’alumnes que arriben als estudis de mestre com a segona i tercera opció perquè no ha pogut entrar als graus que havien triat en primera instància.

Quantes places s’ofereixen?

— Unes 100 per a Educació Infantil i unes 200 a Primària, a més de 20 a cada seu (Menorca i Eivissa).

Trobau molts d’alumnes que s’inscriuen sense tenir un interès especial per l’educació infantil i primària?

— El que intentam fer amb les proves és evitar això, i captar aquell alumnat que realment té un interès molt clar pels graus. Hem de pensar que són uns estudis professionalitzadors, la seva sortida és molt delimitada. Veim que de vegades costa que els estudiants facin espai entre haver estat alumnes i assumir el rol de professor, que requereix d’una altra mirada.

Creieu que continua el prejudici que la formació per ser mestre és menys important que altres?

— Sí, encara continua l’estigma que els estudis de mestres són menors, i les accions que engegam pretenen combatre aquest prejudici. Pensa que a Finlàndia, per exemple, les notes de tall són d’excel·lència. Nosaltres no estem encara aquí, però necessitam que tota la comunitat vagi entenent que la professió docent és clau. És un procés lent, però val la pena treballar-hi.

Per preparar les PAP_EDU vàreu anar a Finlàndia i a Catalunya. Què és el més important que us vàreu emportar dels dos llocs?

— A Catalunya feia sis anys que feien les proves i ens va anar molt bé que ens explicassin què havien après de l’experiència. De fet, la prova escrita és bastant semblant a la que es fa a Catalunya. A Finlàndia vàrem incorporar la part de l’entrevista. Allà fan un procés vinculat a entrevistes individuals, a la història i als trets que té cada candidat. Nosaltres la farem col·lectiva, primerament, per un tema econòmic i de possibilitats. Però també és cert que et permet detectar coses que si fos individual no podries veure.

Per exemple?

— La capacitat d’escolta, la capacitat de lideratge amb els silencis que es produeixen durant la conversa... Tot un seguit d’aspectes molt importants per la feina de mestre.

El model educatiu finès sol ser molt alabat. Considerau que és extrapolable a la cultura mediterrània?

— Cap model es pot aplicar linealment, sinó que sempre es necessita fer un procés de contextualització en funció de la història cultural i totes les variables que té cada comunitat. Però va bé posar la mirada en altres contexts i models per aprendre les coses que allà funcionen i que, amb una contextualització adequada, també podrien funcionar aquí.

Tant la LOMLOE com la llei educativa que es vol aprovar a les Balears apunten més cap a un model educatiu que doni pes a les competències i no incideixi tant en l’aspecte memorístic. Els futurs mestres es formen en aquest sentit?

— Sí, avançam cap a aquests models més competencials, per això aquestes proves perden molt de sentit si no van acompanyades d’altres mesures. De fet, a la Facultat d’Educació, des de 2017, implementam que avancen cap aquest camí.

Quines són les més importants?

— Formam el professorat per aquest canvi metodològic i feim propostes de canvi a escala de coordinació dels docents. També apostam pels centres educatius col·laboradors, on van els estudiants a fer pràctiques. Tenim l’ajuda del professorat i els equips directius d’aquestes escoles. A més, pensam accions que permetin difondre més bé el perfil i la importància dels docents cap a la societat, i estam en un procés molt ambiciós d’elaboració del projecte educatiu de la Facultat.

Què proposa aquest nou projecte educatiu que ideau?

— És tot just incipient. Es va formar un grup de feina amb 27 persones representants de tots els departaments, a més d’alumnes i professors dels centres col·laboradors. Vàrem discutir set eixos: la sostenibilitat, la coeducació, la competència lingüística, les competències ètiques, les digitals i les de professionalitat. S’ha redactat un document que s’enviarà a la junta de la Facultat i als centres per recollir les aportacions i fer un document final. Les mesures que he anomenat tenen la finalitat de transformar l’educació inicial perquè s’ajusti a les necessitats que té l’escola del s. XXI.