Els enginyers demanen més agilitat per defensar Mallorca del perill d'inundacions
El Col·legi assenyala que s'han de consensuar projectes d'infraestructures essencials per protegir-los dels canvis polítics
Palma"Sant Llorenç ens va ensenyar la necessitat d'actuar en prevenció, però cinc anys després, el 2024, encara s'ha de licitar la redacció d'un dels projectes principals, el del torrent de les Planes, i no es preveu que se n'iniciïn les obres fins a final del 2025", ha recordat el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, que, en veu de la seva degana, Sara Lobato, ha explicat que "el que no ens podem permetre és tenir episodis amb pèrdues humanes ni catàstrofes sobre el territori i, per això, hi ha d'haver una inversió important i una actuació prèvia per evitar els problemes, no actuar quan ja s'han produït". La degana admet que hi ha una planificació prevista a torrents i zones inundables a tot Mallorca, i que "ara es tracta de posar-ho damunt la taula al nivell d'altres planificacions", a més d'agilitar la tramitació administrativa.
Un consens necessari
Els enginyers han fet el balanç anual de la situació de les infraestructures de Mallorca i han reivindicat que les grans infraestructures es plantegin des d'un consens de totes les formacions polítiques per tal de protegir aquests projectes dels canvis electorals. I no es refereixen només als projectes hídrics, sinó també al cas del tramvia de Palma a l'aeroport, actualment paralitzat. "És un projecte vàlid, però creim que s'ha de pensar en una iniciativa més integral, que no es limiti a una sola via. Un tram no soluciona el problema", ha afirmat Lobato.
Aspectes positius
En el repàs de la situació de les infraestructures de Mallorca, el Col·legi ha destacat l'ampliació de la depuradora de Palma: "Agraïm aquesta obra, que era molt necessària i que ja ha permès millorar molt la situació que provocaven les aigües de pluja amb abocaments a les platges", ha afegit el vicedegà del col·legi, Antoni Ginard
A més, s'ha remarcat que s'estigui redactant el nou Pla director sectorial de carreteres, que es preveu que s'aprovi el 2024, ja que el que s'ha fet fins ara és resoldre necessitats puntuals, i això permetrà afrontar intervencions estructurals.
Finalment, el Col·legi ha anunciat que ha interposat un recurs contenciós administratiu per la incorrecta dotació de recursos humans amb què s'ha fet el traspàs de competències de costes a la Comunitat Autònoma.