Enllaçats per la Llengua fa un "canvi de discurs" amb un manifest centrat en la justícia i els drets

PalmaLes entitats que conformen la plataforma Enllaçats per la Llengua han presentat aquest dijous el manifest 2021, que "implica un canvi de discurs" i fa "una passa més enllà del que s'havia fet fins ara", segons ha explicat el responsable territorial de la Intersindical-CSC Educació a les Terres de l'Ebre, Jordi Martí. També ha participat en l'acte telemàtic, entre altres membres, la representant de la plataforma a les Balears, Maria Antònia Font, que ha advertit de l'"alarma lingüística" que viuen els territoris de parla catalana.

"El manifest posa sobre la taula una idea relativament nova: la justícia lingüística i els drets que se'n deriven", ha explicat Martí. En concret, denuncia la situació dels ciutadans de comunitats lingüístiques de catalanoparlants, que estan "discriminats per raons de llengua". En aquest sentit, el membre de la plataforma ha denunciat que "les constitucions espanyola, francesa i italiana estableixen de forma molt clara que existeixen llengües de primera i llengües de segona".

Una de les mostres més clares d'això, ha explicat el responsable de la Intersindical-CSC, és que "la comunitat catalanoparlant ha d'estar bilingüitzada" i que "per ser un ciutadà amb plens drets cal saber castellà", en el cas de l'estat espanyol. "Això genera una desigualtat. Hi ha ciutadans monolingües i altres que no podem ser-ho", ha criticat. Segons la majoria dels participants de l'acte, les discriminacions es troben en tots els àmbits: el de l'administració, el social, l'educatiu, als mitjans de comunicació... Tot això fa que els parlants del català "hagin assumit aquesta inferioritat", ha afirmat Martí.

Nou eixos

El manifest, que han signat 15 entitats, consta de nou eixos en els quals Enllaçats per la Llengua vol treballar, començant per "reivindicar la unitat, el reconeixement i l'oficialitat de la llengua catalana en tot del seu domini lingüístic, que s'estén per Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l'Alguer i la major part del País Valencià, on rep també el nom de valencià". Així, volen "promoure les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia".

També pretenen "aconseguir el reconeixement ple dels drets lingüístics, resumits en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català en el territori històric del domini lingüístic de la nostra llengua" i "combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants". Per altra banda, tenen la intenció de "garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana coneguin i puguin usar la llengua que identifica la societat on viuen" i "defensar polítiques lingüístiques basades en l'equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l'ús social de la llengua en tots els àmbits comunicatius".

Així mateix, el manifest convida a "defensar que els centres educatius, com a espais principals de formació i socialització, garanteixin que els infants i els joves siguin competents en català" i a "exigir, amb l'objectiu de compensar la situació sociolingüística actual, la utilització eficient de mètodes escolars immersius". Finalment, insisteixen que cal "promoure que el català sigui llengua per defecte en l'àmbit del lleure dels joves" i defensar "normatives que assegurin la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què està dividit el nostre domini lingüístic".