Enric Botí: “Les persones cegues volem votar amb autonomia i en secret”

Barcelona¿Podré caminar sol? ¿Tornaré a escriure? ¿I a conduir? Aquestes són algunes de les pors a què s’enfronta una persona quan perd la vista. Cada any, més de 500 persones es queden cegues a Catalunya, i en els pròxims quatre anys seran més de 2.000. Afrontar-ho requereix ajuda i acompanyament, i aquí és on comença la feina de l’ONCE. Enric Botí -nou delegat territorial de l’entitat a Catalunya- ho sap bé. Fa més de vint anys que treballa per a la inclusió de les persones cegues i amb discapacitat. Ara comença una nova etapa a la institució amb l’objectiu d’acostar la realitat de la visió limitada a tothom.

¿Actualment podem parlar de societat inclusiva?

Crec que hem avançat molt. Tenim normes que emparen les persones amb discapacitat i cada vegada és més habitual veure una persona cega amb un bastó o amb un gos pigall pel carrer o agafant l’autobús. Tot i això, hi ha mancances que hem de resoldre i aspectes de la nostra vida en què a vegades els drets d’aquestes persones es veuen limitats. Però anem fent passos endavant, la sensació és que no hi ha marxa enrere.

Quins canvis proposeu?

Ens preocupa l’accessibilitat, sobretot. Quan dissenyem entorns, béns i productes, hem de pensar que els hem de fer servir tots, perquè, si no, són exclusius i discriminatoris. L’accessibilitat ens dona drets: si puc accedir a les mateixes coses que tu seré igual, i això és essencial. La formació i l’ocupació són les altres dues prioritats. Cal educar i fer-ho amb qualitat, perquè estar ben formats, amb una discapacitat, ens ajuda molt més a desenvolupar-nos professionalment.

Una ciutat com Barcelona, ¿està adaptada per garantir l’accessibilitat de les persones cegues?

Barcelona té un disseny raonable i accessible. Tot i això, encara ara hi ha barreres a la via pública que suposen un perill per a la nostra mobilitat. Ens preocupa la proliferació de carrers de plataforma única, que s’estan escampant com una realitat pacificadora, però que són un perill per a molts ciutadans. Quan una persona camina amb el bastó per aquests carrers no sap on s’acaba la vorera, i això és perillós. A vegades prioritzem el disseny per damunt de la utilitat que un ciutadà requereix per moure’s amb seguretat.

Fer dels espais públics un lloc de tothom...

Ara que es parla de les smart cities, les ciutats que inclouen la tecnologia per fer més fàcil la vida als ciutadans, l’ONCE defensa un nou concepte, les smart human cities. No és el mateix. Si poses la persona al centre del disseny, pensaràs en tots els ciutadans, i llavors serà inclusiu.

I la inserció laboral?

Oferim una doble oportunitat de treball: si una persona que ha perdut la vista té les habilitats necessàries, pot exercir d’agent venedor de l’entitat, que és una sortida immediata, però, a més, si té la formació indicada es busquen altres alternatives en empreses i administracions. Nosaltres facilitem l’adaptació de les persones cegues als llocs de treball, i també donem les adaptacions a les empreses perquè no tinguin cap despesa. Així i tot, la inserció laboral costa, requereix un esforç molt gran de tothom.

¿És important la conscienciació de les empreses?

Disposem de lleis que obliguen les empreses a contractar persones amb discapacitat. Aquest model funciona, però hi ha uns reptes. Encara jutgem molt quan en un currículum veiem que la persona és cega. Tant de bo tothom tingués clar que una persona amb discapacitat visual, amb les adaptacions oportunes, pot fer la majoria de coses que fa molta gent. Cal conscienciació de les empreses perquè ens valorin com a treballadors i no pas com a persones amb discapacitat que treballen, que no és el mateix.

Quina és la vostra capacitat d’influir en l’agenda pública i política?

L’ONCE, com la resta d’entitats socials, col·labora amb les administracions, però això no vol dir que hàgim de deixar de dir allò que ens preocupa. Per exemple, ara venen eleccions. A les autonòmiques i les generals les persones cegues podem votar de manera autònoma, però a les municipals no. Encara no s’ha dissenyat el procés per permetre-ho. Això s’ha de resoldre. Si no és amb els mitjans tradicionals, doncs amb la tecnologia. Les persones cegues volem votar amb autonomia i en secret. És un dret que tenim i el volem exercir.

Què demaneu a l’executiu que surti de les urnes el 28 d’abril?

Volem que quan es dissenyin polítiques socials es pensi en tothom. També que a les llistes electorals s’incloguin persones amb discapacitat que s’hi dediquin, i que les prioritats d’aquest 9% de la població formin part dels programes polítics. Formem part de la societat, se’ns coneix molt bé, se’ns té identificats i tenim una sèrie de drets i mancances que encara pensem que poden millorar.