Enric: "Les punxades [telefòniques] s'han dut a terme a escala industrial"

LondresNo havia de ser una declaració plaent. Enfrontar-se als totpoderosos mitjans de comunicació britànics obertament en un tribunal, sense l'aixopluc directe de la Corona, ni de l'àvia difunta ni menys encara del pare rei, còmplice de la mateixa premsa, segons afirmacions recents del fill, no era una tasca fàcil. I sobretot quan la meitat del país, amb prou càrrega misògina i un punt racista, encara considera que Enric ha traït els seus i que Meghan Markle n'ha estat la gran instigadora. No era fàcil, però se n'ha sortit, no sense alguna ferida i exposant la feblesa d'una vida en una gàbia d'or, marcada pel trauma de la mort de la mare. Un altre fet serà el que decideixi el jutge Timothy Fancourt, si a favor seu o en contra.

La segona i última jornada de la declaració d'Enric al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les en el procediment civil contra els diaris del grup Mirror, per punxades de telèfons i invasió de la privacitat amb la participació de detectius privats i altres mètodes il·legals, ha conclòs aquest dimecres poc abans de les 14.00, hora local, després d'una sessió molt semblant a la de dimarts.

Chelsy Davy, l'ex del noi

La majoria dels articles que s'han analitzat amb lupa aquest dimecres, dotze, estaven dedicats a la relació d'Enric amb una antiga xicota, Chelsy Davy, amb qui va formar parella en diferents períodes entre 2004 i 2010. L'advocat defensor, Andrew Green, ha volgut fer entrar en tota mena de contradiccions i dubtes l'acusador, argumentant que la informació amb què les capçaleres del grup Mirror omplien els articles que hi van dedicar l'obtenien de fonts legítimes: portaveus del Palau de Buckingham, amics o persones coneixedores dels moviments d'Enric i fins i tot de testimonis presencials dels esdeveniments referits.

Enric, potser més segur de si mateix que dimarts, ha respost en la immensa majoria d'ocasions assegurant que la informació que contenien els articles era tan personal que s'havia d'haver obtingut piratejant els missatges de veu del seu telèfon mòbil o de la seva xicota.

El tribunal ha escoltat com Green recordava que dues persones ja van ser condemnades per espionatge telefònic el 2007. Segurament, qualsevol periodista correria un "gran risc" si intentava piratejar, posteriorment, el telèfon d'un membre de la família reial, ha apuntat l'advocat. Però Enric ha respost que "la recompensa superava el risc que corrien" els reporters. "La pirateria s'ha dut a terme a escala industrial", ha dit el príncep. Si no ho reconeix el tribunal, "ho veuria un mica injust", ha reblat.

El procés encara s'allargarà unes sis setmanes. El que s'ha vist entre dimarts i dimecres ha estat històric per la personalitat de l'acusador. Però la qualitat del drama judicial, repetitiu, no mereix un Oscar, ni tan sols la inversió en una quota mensual de Netflix.

Alguns dels diàlegs semblaven escrits pel ChatGPT. Per exemple: "Si el tribunal decidís que mai va ser piratejat per cap periodista del grup Mirror, l'alleujaria o el decebria?", li ha preguntat l'advocat Andrew Green. I Enric li ha respost: "No estic del tot segur si em sentiria alleujat o decebut; crec que la pirateria telefònica ha tingut lloc a escala industrial als tres diaris en aquell moment [1996-2011]. Sens dubte. Ho veuria una mica injust, si [l'acusació d'escoltes il·legals] no fos acceptada". "Així, doncs, vol que li hagin piratejat el telèfon, oi?", ha conclòs l'advocat. I Enric ha tancat el diàleg: "Ningú vol que li pirategin el telèfon, senyor".