Enrique Pérez, víctima d'abusos dins l'Església: "El nostre paper trencagel és fonamental"

Palma"El nostre paper trencagel és fonamental, però també incòmode", reconeix Enrique Pérez, una de les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església de les Illes que ha participat en un estudi pioner a escala estatal. Es tracta d'un treball conjunt de tres universitats: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat del País Basc (UPV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Amb la professora titular de Victimologia de la UB, Noemí Pereda, al capdavant, l'estudi esbossa per primera vegada un perfil de les persones que van patir abusos en el context eclesiàstic a Espanya, a partir d'una mostra de 38 víctimes d'arreu de l'Estat.

Els principals resultats s'han presentat aquest dimecres a la seu de la Fundació Sa Nostra, amb motiu de la xerrada organitzada per la Fundació Rana Els abusos sexuals en el context eclesiàstic. A banda de Noemí Pereda, també hi han participat com a testimonis tant Enrique Pérez com Inma García, del País Valencià, qui també va ser víctima d'aquest tipus d'abusos. "Don per fet que l'Església ha de reconèixer les coses, però no com ja ho han fet. El reconeixement més gran seria que garantissin que intentaran evitar que això continuï passant", afirma García en declaracions a l'ARA Balears.

Per la seva banda, Pérez defensa que fan molta falta estudis com els que ha presentat Pereda perquè "a Espanya el tap que representa l'Església i els sectors que la sostenen és molt gran". Davant això, anima a "la mobilització ciutadana i mediàtica" i admet que el paper de les víctimes també és clau perquè fa que moltes altres també rompin el silenci. "Molta gent, que després d'anys de matrimoni no havia explicat res, m'han contat que havien estat víctimes", revela. I en el cas dels menors passa el mateix. "Cal estar molt atents a tots els indicadors. I per això s'ha de mantenir una proximitat, cosa que els adults de cada vegada fan menys avui dia. Per exemple, ja no participa tant en el joc o no està atent als amics dels fills", argumenta.

Quant a les dades de l'estudi, Noemí Pereda apunta que han permès determinar que el perfil majoritari és masculí, la qual cosa els ha dificultat encara més accedir a la mostra perquè "als homes els costa molt identificar-se com a víctimes". "Eren nins que estaven dins aquestes institucions i que eren vulnerables, amb manances afectives. Aleshores, no es podia xerrar de sexe, no hi havia comunicació amb les famílies. Per això, hem d'intentar poder parlar d'aquests temes amb els nins i nines i que puguin comunicar aquestes situacions, per facilitar-ne la detecció", manté Pereda, qui puntualitza que "ara, encara que hi pot haver casos, són molts menys que aleshores".

"Casos molt greus, que han provocat ansietat i depressió"

Durant la recollida d'informació, Pereda conta que s'han trobat amb "casos molt greus, amb tocaments, penetracions i la majoria durant molt de temps". Tot això, lamenta, ha provocat –com tots els abusos dins la infància– "un dany en el desenvolupament dels menors, que té efectes al llarg de tota la vida". "Hi ha problemes com ara ansietat, depressió, estrès posttraumàtic, malsons, dificultats en el terreny sexual... I també en l'esfera de la fe, atès que les víctimes eren practicants i creien en la institució", insisteix la professional.

En canvi, "el poder de l'Església ha canviat, així com la implicació en la societat, i les famílies ja no es regeixen tant pels principis religiosos", afirma l'experta. Si bé "la religió encara té una institució de poder, no és la mateixa que fa uns anys", matisa. Per això, el principal repte, que Pereda impulsa des del Defensor del Poble, és "intentar reparar les víctimes en els casos que el delicte ha prescrit i no poden anar per la via penal". "Les víctimes no volen doblers, sinó una reparació simbòlica: que se'ls reconeguin els fets i es protegeixi els nins del futur", conclou.