Les entitats celebren que la llei educativa no inclogui la vehicularitat del castellà
Així i tot, demanen al Govern accions més enllà de la normativa per protegir el català a les aules
PalmaLes entitats en defensa per la llengua i alguns sindicats educatius varen mostrar, la darrera setmana, rebuig a la llei educativa balear, especialment pel fet que inclogués la llengua castellana com a vehicular en l'ensenyament, juntament amb el català. Aquest dilluns els partits del Pacte anunciaren que finalment es traurà el concepte de vehicularitat de la normativa —tal com va avançar l'ARA Balears—, i les organitzacions han celebrat la decisió. Ara bé, amb alguns matisos.
"Creim que és una qüestió positiva, és un canvi important", defensa el portaveu del Moviment en Defensa de l'Escola en Català i també delegat de la Plataforma per la Llengua a les Balears, Ivan Solivellas, que considera també necessari que s'aprovàs l'esmena de Més per Menorca que planteja la possibilitat que els centres facin projectes d'immersió lingüística.
D'altra banda, Solivellas avisa que "vigilaran" el desenvolupament normatiu posterior, que ha de fer complir la llei. "Varen governar gràcies a la marea verda i és important que la qüestió lingüística i educativa la tinguin més clara que mai", defensa. A més, apunta a la necessitat d'accions més enllà de la normativa, com ara determinar àrees en què és necessari intervenir per la minsa presència del català o avaluar de manera independent les competències de català i castellà orals i escrites al final de cada etapa.
Per la seva banda, l'Obra Cultural Balear ha afirmat que "els canvis anunciats aquest matí a la llei d'educació que demà votarà el Parlament apropen la norma al que l'OCB hauria volgut". No obstant això, consideren que el balanç de la situació del català a l'escola "després de quasi set anys de Pacte de Progrés és insatisfactori" i insten el Govern a fer "una rectificació urgent". En concret, demanen a la Conselleria d'Educació que implementi "sense dilació" les deu mesures proposades per l'entitat per afavorir la llengua pròpia en els centres educatius.
En un sentit similar s'ha expressat la Plataforma Joves de Mallorca per la Llengua, que ha valorat que "treure la vehicularitat del castellà és una passa important", però, alhora, han criticat que la nova llei "no dona una resposta prou satisfactòria a la situació d'emergència lingüística actual". Per això, demanen a les institucions anar "més enllà d'aquest projecte de llei" perquè el català "necessita ser reforçat en l'àmbit educatiu".
Des del sindicat Alternativa —que forma part del Moviment en Defensa de l'Escola en Català— han valorat "positivament aquest canvi de darrera hora en un tema tan sensible com aquest", però consideren que "la situació actual del català a les escoles i fora de les escoles necessita un impuls per part de tots que capgiri el progressiu deteriorament sofert". Per part de l'STEI —també part del Moviment— no s'han volgut pronunciar sobre la darrera modificació i s'han centrat a criticar altres aspectes en què consideren que la llei flaqueja, com ara l'objectiu de reduir les ràtios un 10% en dos anys o arribar a la inversió del 5% del PIB en vuit anys, entre altres qüestions.