BarcelonaEl tsunami del malestar emocional i de trastorns provocat per la pandèmia encara està en formació, adverteixen els experts, però ja ha deixat prou avisos per témer que la seva ona expansiva durarà anys. Les consultes han augmentat en un 30%, es registra un increment d’intents d’autolesions i de trastorns alimentaris entre adolescents, i la situació ha agafat l’atenció primària i els centres especialitzats amb un dèficit estructural de professionals. El pitjor és que aquesta mancança no se soluciona d’un dia per l’altre ni tan sols amb inversions milionàries. Aquest diumenge és el Dia Mundial de la Salut Mental, una efemèride que passava desapercebuda en el calendari internacional de jornades assenyalades però que ara pren rellevància i serveix per fixar desitjos i reptes.
El temut estigma
Si hi ha una cosa positiva en aquesta crisi sanitària i social és que la societat ha pres “consciència” no ja dels trastorns i patologies associats al benestar emocional, sinó al fet que “tothom té una salut mental” i que cal cuidar-la. Qui parla és Àngels Bardají, la presidenta d’Obertament, una entitat en primera persona que confia que es pugui dir sense pors ni complexos “que vas al psiquiatre com vas al metge per un mal d’esquena”. Diu que les persones han d’integrar la cura del seu benestar emocional al mateix nivell que l'alerta, per exemple, per l'estómac, els ossos o la vista.
Una detecció precoç
L’atenció primària és la que, sobre el paper, ha de fer aquesta tasca de detecció, però està ja al límit de càrrega de treball. En aquest sentit, la doctora Rosario Jiménez, membre de la Camfic (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), admet que no tot s’ha de solucionar a la consulta i que, com que adolescents i adults en actiu no són usuaris habituals dels CAP, quan hi arriben ja estan en situació greu. Per això, assenyala que és bàsic reforçar la salut comunitària. En diu “prescripció social”, que es basa en el fet que “l’acompanyament emocional en grups funciona i no tot han de ser pastilles”, afirma. En aquest punt també coincideix Narcís Cardoner, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, que es refereix a la utilitat de la “psicoeducació” i a fer “tasques preventives o de baixa emocional”, com per exemple treballar en canvis per dur una vida més saludable i amb més socialització.
La falta d’especialistes
Narcís Cardoner es queixa que la salut mental ha sigut sempre “la germaneta pobra” del sistema i assenyala que, malgrat els recursos invertits i el canvi de paradigma impulsat pel conseller Toni Comín, el cert és que qualsevol proposta per augmentar les ràtios de personal “és irreal” perquè les facultats no ofereixen places de psiquiatres i molt menys de psicòlegs o infermeres de salut mental, afirma. En aquest context, Àngels Bardají afegeix que aquest dèficit a la xarxa pública fa que molts pacients ja se’n vagin directament, si poden econòmicament, a la privada.
Hi ha una altra mancança que apunta Ángel Urbina, vicepresident de la Federació de Salut Mental, que aplega una setantena d’entitats de persones amb trastorns i familiars. I és que, a banda de l’escassetat, els recursos i especialistes que hi ha no sempre estan repartits equitativament per tot el territori, i hi ha comarques sense atenció. La Federació, que celebra els 25 anys d’activitat, reclama un pacte nacional que tracti la salut mental com una qüestió “transversal”. En altres paraules, que tots els departaments del Govern tinguin plans i pressupostos específics per millorar l’atenció i la qualitat dels recursos.
Nous models d’atenció
Per a Bardají, cal que hi hagi un augment de les ràtios de professionals especialistes, però amb el matís que ja no es tracta només d’una qüestió de “quantitat, sinó de qualitat”. En aquest sentit, exposa que cal reformular els currículums acadèmics dels especialistes per “formar-los millor” amb l’objectiu d’acostar la futura atenció a l'usuari a la dels països més avançats en aquest aspecte. “Hi ha una sobremedicació i poc temps per escoltar”, assenyala. L’apunt el reenfoca Cardoner, per a qui, si bé cal potenciar “les estratègies personals”, els fàrmacs “són una eina que pot ajudar”.
On sí que coincideixen Bardají i Cardoner és en el fet que cal avançar cap a la reducció dels ingressos hospitalaris i apostar per l’ingrés domiciliari per evitar “l’estrès” afegit. Cal que els psiquiatres i psicòlegs visitin el pacient a casa i es reservi l’entrada a centres per a casos molt greus. Bardají encara afegeix una nova proposta: adoptar la figura del tècnic referent –conegut com a peer to peer [d’igual a igual]–, per la qual persones recuperades d’un trastorn acompanyen nous pacients pel circuit. “És barat i eficaç, perquè ajuda a tranquil·litzar la persona que debuta en un trastorn”, assegura.
La feina com a inclusió
Després hi ha la carpeta laboral. I plou sobre mullat sobre els centres especials de treball (cooperatives o entitats de totes mides i sectors), que són les que majoritàriament ocupen les persones amb malaltia mental. La crisi financera de fa una dècada ja els va deixar tocats i va fer que el finançament públic del sou dels treballadors es reduís del 75% a la meitat. Així que la resta l'han de posar les associacions, moltes de les quals han hagut de tancar durant mesos o han hagut de reduir plantilles i producció. Xavi Vallès, vocal d'AMMFeina, que agrupa 31 associacions sense ànim de lucre per la inclusió social i laboral, defensa que sense aquest sector el col·lectiu té poques alternatives a una feina perquè les empreses defugen contractar persones que tenen un certificat que acredita la discapacitat per malaltia mental. Un 80% d'aquestes persones no treballava ja abans de la pandèmia, però igualment se sap que la majoria eviten tramitar el certificat per no tenir penjada una etiqueta de malalt o problemàtic. Vallès reclama revisar el model per eliminar les barreres que impedeixen al col·lectiu l'accés al món laboral convencional. "Està comprovat que treballar redueix els ingressos hospitalaris i el consum de medicaments", afirma el responsable. La feina com a teràpia.
Salut crearà en dos anys 52 equips per atendre infants a domicili
El departament de Salut crearà 52 equips d'intervenció per atendre infants i joves amb problemes de salut mental a casa seva. L'objectiu és que aquests equips es vagin desplegant arreu del territori durant els dos anys vinents, segons l'ACN. Estaran formats per professionals interdisciplinaris que abordaran crisis psicopatològiques amb intents d'autolesió, trastorns de conducta alimentària precoços o trastorns mentals greus en aïllament domiciliari. Els visitaran dues o tres vegades per setmana i durant tres a quatre mesos. A més, el departament també assegura que abans que acabi l'any hauran entrat en funcionament deu equips comunitaris d'atenció intensiva en salut mental a domicili.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, destaca aquest "inici" en la inversió cap a la salut mental, tot i que reconeix que "encara falta molt" per fer. El conseller recorda que ara es destina un 5% del pressupost a la salut mental, mentre que en altres països de l'entorn la xifra s'enfila fins al 8%. Argimon ha recordat que les malalties relacionades amb la salut mental afecten els més desafavorits i ha reivindicat la necessitat que hi hagi "justícia social", com demana el manifest que s'ha llegit amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental aquest diumenge en un acte a Blanes.
