Setge al català, entrada de Vox i grans anuncis urbanístics: els 100 primers dies del PP a Cort

PalmaEl Partit Popular arriba als primers 100 dies de govern a l'Ajuntament de Palma eclipsat per la irrupció d'un altre partit, Vox, que ni tan sols ha entrat dins l'executiu municipal. Si bé l'equip de Jaime Martínez ha impulsat algunes de les mesures que es va marcar com a fita durant els tres primers mesos de govern –i n'ha deixat altres de pendents–, una part dels esforços s'ha concentrat a arribar a un acord amb l'extrema dreta. A només tres setmanes de fer els 100 dies de govern, el PP i Vox varen anunciar que havien arribat a un pacte programàtic, reflectit en 95 punts, molts dels quals ja s'havien posat en marxa.

Més enllà del balanç positiu o negatiu que es pugui fer dels primers 100 dies del PP a Cort, la principal decisió que ha caracteritzat aquest període ha estat la signatura d'un acord amb Vox. Martínez, que va ser investit per una minoria, va aconseguir amb aquest moviment una estabilitat de govern supeditada a "l'estricte compliment del pacte" amb l'extrema dreta, tal com revelava el document signat per ambdós partits.

Així, el PP aconsegueix aquesta estabilitat gràcies al suport de Vox a les propostes del Partit Popular en determinades matèries i, el que més preocupa l'equip de govern, els pressupostos municipals. Textualment, "el compromís per part de Vox de donar estabilitat al govern municipal derivarà de l'estricte compliment del pacte". Ara bé, el preu a pagar per quatre anys d'una governabilitat estable són un paquet de 95 punts –que, segons va declarar Coll, va "fabricar" majoritàriament el seu partit–, entre els quals destaquen la intenció de promoure la construcció amb bonificacions fiscals, la modalitat lingüística pròpia de l'illa de Mallorca i les festes de caràcter religiós, concretament la catòlica. Molts d'ells, però, ja s'havien posat en marxa abans d'anunciar l'acord.

La primera compareixença davant dels mitjans del regidor d'Urbanisme, Óscar Fidalgo, va ser una declaració d'intencions del que seria la resta del mandat. La presa de contacte va servir perquè Fidalgo, tot d'una, anunciàs la intenció del nou equip de govern de posar de cap per avall la majoria dels serrells que l'anterior mandat havia deixat pendents. La segona part del PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana), la reforma del passeig Marítim i el projecte d'habitatge social per a Son Busquets varen ser les primeres accions que Fidalgo va anunciar que, almenys, intentaria tomar. Malgrat que la intenció és "fomentar l'accés a l'habitatge", cap de les mesures anunciades ha suposat cap conseqüència en aquest sentit.

Des d'un primer moment, la intenció del nou equip de govern de Cort era expropiar Son Busquets, si en els 100 primers dies l'Estat no n'havia cedit la propietat. Martínez i els seus regidors varen criticar en tot moment que, en arribar al Consistori, "no hi havia cap paper firmat" que validàs aquest acord i que, per això, prendrien mesures més dràstiques. Ara, quan fan 100 dies, ells tampoc tenen cap paper firmat, però sí "un compromís" del SEPES, arran d'una reunió que el batle va mantenir a Madrid, i això els és prou vàlid per –de moment– no complir la promesa de l'expropiació.

Després d'aquests anuncis n'han arribat d'altres, com el de l'antiga presó de Palma. On hi havia projectada una residència per a estudiants de la Universitat de les Illes Balears ara Fidalgo vol fer-hi habitatges. Pel que fa al Centre d'Art i Creació (CAC), que també estava previst fer allà, encara no se'n coneix la nova ubicació. Però la decisió que potser més efectes tindrà en el conjunt de la ciutat serà l'entrada en vigor el POD (Pla d'Ordenació Detallat) del PGOU de Palma de l'any 1998. Com que Urbanisme no aprovarà aquest octubre (data límit) el POD que va deixar l'anterior equip de govern, tornarà a aplicar-se l'anterior, que té més de dues dècades.

Comunicacions en català i castellà, modificacions en la normativa lingüística, recuperació dels premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia en castellà, eliminació del domini .cat a la web del consistori... El català no ha deixat de perdre terreny des de l'arribada del PP a l'Ajuntament de Palma. I així ho reflecteix també el seu acord amb Vox. Entre altres coses, els partits s'han compromès a "garantir el dret dels ciutadans" a ser atesos "en la mateixa llengua amb què s'adrecin a l'administració, modificant, si fos necessari, el Reglament de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Palma", i a "fer efectiu l'ús normal i oficial de la llengua catalana i de la castellana". A més, i tal com ja es va acordar en el ple, el domini palma.cat queda substituït per palma.es.

Una altra acció que també està blindada per l'acord és la recuperació del castellà als premis Ciutat de Palma, concretament en les categories de poesia i novel·la. Va ser el mateix regidor de Cultura, Javier Bonet, qui va presentar el 10 d’agost les bases de la nova edició d’aquests guardons amb dues noves categories, el premi Camilo José Cela de novel·la en castellà i el Rubén Darío de poesia en castellà. Encara que el català ja no era la llengua prioritària de l'administració per contestar al ciutadà, des del dilluns 10 de juliol, Vox vol anar més enllà i ja ha anunciat que durà al proper ple la proposta "que el català, per a l'accés a la funció pública, sigui un mèrit i no un requisit, i que només en els llocs de feina on realment s'hagi d'usar el català en l'elevat nivell –atenció presencial directa als ciutadans– pugui ser un requisit".

Una de les grans promeses per als 100 primers dies del batle Martínez va ser –juntament amb la rebaixa fiscal i la seguretat– la millora en neteja. I no es pot dir que no hagi fet res en aquesta matèria, tot i que –per ara– el que han posat en marxa ha estat només un petit tast o ja s'estava fent. El PP va anunciar un pla de xoc contra els grafits i, si bé ha continuat eliminant-los, les novetats respecte del que ja es feia encara no estan en vigor. El regidor de Medi Ambient i president d'Emaya, Llorenç Bauzà, va explicar que a partir d'ara les diferents àrees de Cort es coordinarien contra les pintades vandàliques, malgrat que l'anterior govern del Pacte ja treballava d'aquesta manera. Bauzà també va comunicar la seva intenció de triplicar el valor de les sancions per pintades vandàliques, però per això hauran de modificar la normativa municipal.

No obstant això, la mesura estrella de Martínez en matèria de neteja és l'estratègia barri a barri. A tocar dels 100 dies de govern, el batle va presentar aquesta iniciativa la setmana passada, al barri de Pere Garau, el primer on s'ha posat en marxa. El sistema consisteix a fer que els operaris treballin durant tres dies de manera intensiva a cada barri, seguint un sistema de torns que ha establert el nou equip d'Emaya i que ha donat lloc a un calendari de neteja per barriades. Aquestes actuacions per barris, que són complementàries als serveis ordinaris del dia a dia, es basen en l'anàlisi que s'ha fet de les necessitats de cada zona.

Per molt que la seguretat hagi estat una de les banderes del govern del PP a Cort, pràcticament l'únic anunci que ha fet en aquesta matèria ha estat treure a concurs la plaça de cap de Policia Local. La intenció, a llarg termini, és ampliar amb 300 efectius la patrulla municipal, però l'equip de Martínez encara no ha fet cap passa en aquest sentit.

No obstant això, en aquests 100 dies hi ha hagut algunes polèmiques. La primera va ser la descoberta que el nou director general de Seguretat Ciutadana de Palma, Juan Manuel Martín Cobalea, va compartir una campanya d'assetjament contra la professora de català de La Salle. Martín va formar part de la campanya de persecució contra la professora perquè l'acomiadassin del centre, segons es va saber més tard.

Un altre càrrec que ha estat en el punt de mira ha estat el de community manager de la Policia Local, arran que el 8 d'agost el policia local que ocupava aquest lloc fos destituït, tal com varen confirmar fonts de Cort. “Aquest tipus de feina requereix un perfil professional molt concret, que l’ha de fer una persona experta en comunicació”, varen argumentar aleshores.

Una de les darreres àrees que ha patit la sacsejada del PP ha estat Mobilitat, encapçalada pel regidor Toni Deudero. De la mateixa manera que en el cas d'Urbanisme, la intenció de l'equip de govern és modificar el PMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible) sota uns nous criteris, perquè fins ara "la protecció del medi ambient ha estat per damunt de la persona". "Sigui quin sigui el model de mobilitat que hagi escollit la persona –a peu, en bicicleta, vehicle de mobilitat personal o cotxe privat–, el PMUS prioritza per davant de l'usuari el tema mediambiental i la idea és recuperar l'espai del ciutadà de Palma o el visitant, sense deixar de tenir en compte el medi ambient", va argumentar Deudero en declaracions a l'ARA Balears.

Pel que fa a mesures concretes, el PP ja ha avançat la seva intenció de no executar el pla del tramvia de Palma i de destinar aquests doblers a electrificar la xarxa de busos, cosa que ja s'estava fent des de la legislatura anterior. A més, queda damunt la taula què passarà amb el carril bici de la plaça d'Espanya, el qual ja ha quedat inhabilitat. La prioritat del PP, en qualsevol cas, és impedir la convivència dels carrils bici amb les voreres per a vianants per "garantir-ne la seguretat".