Alba Alfageme Casanova: "A sobre, després d’una violació et pregunten: «Vas tancar les cames fort?»"

Alba Alfageme Casanova (Girona, 1979) acaba de publicar el llibre Quan cridem els nostres noms (Univers, 2021), un assaig per ajudar les dones a entendre la violència masclista estructural de què són objecte i una guia amb pautes per aconseguir la recuperació moral i física després de passar pel trauma d’una violació. Un llibre tan dur com necessari.

Afirma que "és evident que estem davant una guerra encoberta contra les dones". Qui és l’enemic?

— El patriarcat. El que passa és que ens costa identificar-lo perquè dit així sembla un ens eteri. El patriarcat són els homes explicant a les dones com són les dones i decidint quin és el seu paper al món. El patriarcat és el sistema de poder que ha decidit des de sempre com ens relacionem, allò que és important i allò que no ho és. Per això parlo de guerra encoberta, perquè no ens adonem que les dones estem sent agredides dia a dia, des dels assassinats als micromasclismes d’acudits que van dinamitant la nostra autoestima.

La diferència amb tot el temps passat és que mai n’havíem sigut tan conscients.

— Però compte, que el patriarcat és pervers, perquè s’adapta als nous temps i sap com fer-se atractiu per a la gent jove. Només cal sentir els influencers que tenen un discurs masclista o les lletres del reggaeton. El patriarcat garanteix la continuïtat del poder en mans dels homes.

El contrari del patriarcat és el matriarcat?

— El contrari de patriarcat hauria de ser una altra forma de funcionar. Hi ha poques cultures matriarcals, però les que hi ha funcionen de forma molt més cooperativa. No hi ha tanta competència ni violència.

Hi ha una altra expressió en el llibre: "Feminisme no és voler tenir poder sobre els homes sinó sobre nosaltres mateixes".

— Sí, el feminisme no parla de "les dones volem el poder". El feminisme ens està parlant d’un espai de llibertat on les persones tinguin la capacitat de decidir com volen viure i com volen ser. Però, clar, el masclisme té un germà de sang que és el capitalisme. Masclisme i capitalisme s’entenen molt bé, i el feminisme busca una altra forma de funcionar més cooperativa, molt més col·lectiva. No és casual que ara hi hagi un augment tan clar de negacionistes.

Malgrat tot, el feminisme ja ha arribat a ser (cas de Catalunya) eix de l’acció del Govern.

— Ara estem en un moment de coolització del concepte. Zara fa samarretes dient «I am a feminist», i dius "alguna cosa no està anant bé", perquè és un sistema que està explotant a l’altra punta del món per tenir una roba molt barata. Tornem a la perversitat que et deia: fem una samarreta "I am a feminist" perquè està de moda, i el feminisme no és una qüestió de moda sinó de canviar el sistema. Voler entendre la realitat des d’una perspectiva feminista implica una crisi molt dura. I, al mateix temps, el feminisme em va salvar.

De què?

— Quan comences a l’adolescència i vas pel carrer i comencen a assetjar-te sexualment, o quan et sents molt pressionada per tenir les primeres relacions sexuals, quan surts de festa i notes que t’assetgen o et fan tocaments... Totes aquestes experiències són molt compartides per moltes dones. I la por. Que avui en dia a les dones ens faci por tornar soles de nit a casa i, en canvi, els homes tinguin el privilegi de no tenir por, ens situa com a ciutadanes de segona. Més de la meitat de dones europees, per tant, dones amb una situació de privilegi, deixem de fer coses per por a patir una agressió sexual, i això és injust.

La por i la culpa.

— La culpa és una llosa que ens han col·locat a les espatlles, igual que la vergonya. És que, fixi’s, més del 80% de les agressions que pateixen les dones venen de persones del seu entorn. En canvi, els homes no pateixen normalment agressions per part de coneguts, pateixen més atracaments, robatoris. O sigui que a les dones ens diuen "Compte quan surtis sola al carrer" i resulta que on ens passen més coses és en entorns privats. I, a sobre, tens amigues que et diuen: "No et vas resistir? No vas cridar? A mi això no m’hauria passat mai; és que ets massa simpàtica..."

Com s’ho explica?

— Això és perquè hem estat educades en un món masclista. No ens han explicat que hauríem d'assenyalar l’home. Hi ha tres moments de la culpa que es conjuguen amb l’escarni públic: com era la dona abans que li passés l’agressió? Sortia molt? En el cas de la violació, a sobre, et pregunten: "Vas tancar les cames fort, vas cridar?" I després: si ha refet la seva vida és que no la va afectar tant. I, per cert, el Parlament Europeu assenyala Espanya com un dels estats que té un problema amb els noms i recorda que qualsevol situació en la qual hi hagi un intercanvi sexual i hi hagi una de les persones que no vol tenir una determinada pràctica, això ja és una violació, perquè s'estan violentant els seus drets.

Per això cal parlar de violacions en lloc d’abusos?

— Ens fa por parlar de violació i una violació es pot donar en el matrimoni. Moltes noies em diuen: "A mi no m’han violat mai, però em vaig sentir forçada a fer una cosa que no volia". Per això, com més siguem les que diguem en veu alta "A mi també", més aconseguirem canviar les coses. És que ens han robat la veu.

Com es recupera la veu?

— Quan una dona sent una altra dona explicar una violació, n’hi ha que el relat els ressona a l’estómac, altres al coll i no poden ni parlar. Això és un trauma personal que ens envia un missatge. I cal que traiem el monstre de dins, perquè si no cada cop es fa més gran. Per tant, m’estiro, em relaxo, respiro i miro de veure a quina part del cos se’m posa el nus.

Què li diria a un home que diu "Jo no he violat mai cap dona i no vull carregar una culpa col·lectiva"?

— Doncs que jo cada cop tinc més clar que no és un problema de dones, és un problema d’homes. Les dones estem patint les conseqüències del problema dels homes, perquè al final qui està exercint aquesta violència són els homes: el donjoan i el que riu del que explica el donjoan. Escolti, una noia que va al llit amb molts nois és una porca i un noi que va al llit amb moltes noies és un campió. Això té a veure amb el tema de l’honor. Ho portem tatuat a foc a l’ADN col·lectiu. I no dic que tots els homes siguin violadors, només faltaria, però perquè hi hagi una punta de feminicidis i violacions hi ha d’haver una base cultural amplíssima de micromasclismes.

Un consell per a la pubertat d’un noi i d’una noia.

— A la noia, que mai accedeixi a fer alguna cosa que no li vingui de gust, i si per això algú deixa d’estimar-la és que és una persona que no val la pena. I als nois, tinc un nen i una nena i tinc més dubtes de com educaré el meu fill que no pas la meva filla: t’ho dic, em representa un repte més important. El que vull que tingui molt clar el meu fill és que estigui segur al 100 % que tot allò que faci amb una noia (si és heterosexual) ho desitgen tots dos. I, en joc inicial de mirades, si no hi ha feeling, espera’t i pregunta-ho.