Aligi Molina: “Hem fet de Cort un ajuntament feminista"

PalmaAligi Molina, regidor d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics a l'Ajuntament de Palma, ha capitanejat una àrea amb molts fronts oberts, ha intentat traslladar el feminisme institucional al carrer, ha lluitat pels drets de la comunitat LGTBI i ha impulsat un pla d'igualtat amb vigència fins al 2021. A l'entrevista parlam dels reptes del feminisme, de l'assassinat de Sacramento Roca, del cas de Juana Mendoza i de la situació de Podem.

Dels reptes que vàreu marcar-vos a principi de legislatura, quins creis que s'han assolit i quins no s'han pogut concloure ja sigui per manca de temps, finançament o recursos?

La meva àrea és la d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics. Dins aquest conjunt vàrem plantejar que el tema de la igualtat de gènere i la lluita contra la violència masclista era prioritari. Per això, hem intentat convertir Cort en un ajuntament feminista. En aquest sentit, consider que hem fet passes, com el Pla d'Igualtat, que és una eina molt interessant perquè preveu un seguit d'accions, una estratègia molt clara per saber cap a on hem d'anar, també amb vista a la següent legislatura. Durant la legislatura 2007-2011 ja existia aquesta àrea, però mai no havia integrat tantes responsabilitats ni havia disposat de tant de pressupost.

L'àrea d'Igualtat és de les que té menys pressupost. Considerau que 4.657.000 són suficients per al 2019?

No puc dir que ho sigui. Necessitam més recursos. Les polítiques d'igualtat, dins totes les administracions, encara són perifèriques. Això ho hem denunciat i ho continuarem denunciant. Tot i això, per al 2019 ja tenim una previsió d'inversió de 2,3 milions en temes de serveis de violència de gènere i millores de la qualitat d'aquest servei. Una part d'aquests doblers es destinarà a la reforma de l'edifici que integrarà el nou centre d'acollida per a víctimes de violència masclista, que esperam poder inaugurar cap al setembre del 2019.

I respecte de les assignatures pendents?

Jo crec que els serveis de l'Ajuntament són correctes, però tots necessiten més recursos. Parlam d'incloure més personal en aquests centres d'acollida, també al centre d'atenció integral. Però, sobretot, calen més recursos per invertir en tota la part de sensibilització, que és també la de prevenció. Quan atenem una dona que és víctima de violència masclista ja som en una fase molt avançada del conflicte. El que hem de fer és posar l'atenció en les etapes anteriors i fer més prevenció i més formació. Aquestes campanyes haurien de ser una constant per part de totes les administracions.

Un dels temes més polèmics, sobre tot a escala mediàtica, amb què heu hagut de conviure durant aquesta legislatura ha estat el del servei d'acollida i el cas particular de Juana Mendoza. Quina lectura feis de tot plegat?

Fins ara, el servei d'acollida per a dones víctimes de violència masclista no estava dins l'àrea d'Igualtat sinó que estava gestionat per Benestar Social. Nosaltres vàrem dividir aquest contracte i el vàrem dur a Igualtat per garantir que es gestionàs des d'una perspectiva de gènere. El 2016 vàrem poder fer el canvi.

Què ha suposat això?

Primerament, una nova direcció del centre, amb un nova mirada. També que el funcionariat que es dedica a la inspecció d'aquest servei depèn íntegrament de l'àrea d'Igualtat. Això fa que es treballi amb nous protocols per tal que tots els procediments tinguin en compte aquesta perspectiva. Són detalls, però marquen la diferència.

I en referència a Juana Mendoza, creis que es va actuar degudament?

Jo no puc parlar d'un cas particular com el d'aquesta dona ni qüestionaré mai la seva paraula. L'únic que puc dir és que crec que ha estat molt mal assessorada per alguns dels homes de la plataforma Stop Desnonaments. D'altra banda, cal recordar que ella mai no va ser expulsada del SAM Done,s sinó que en va marxar voluntàriament, i nosaltres no podem obligar les dones a restar-hi si no ho volen. Però puc assegurar que aquest servei per a víctimes de violència masclista no expulsa ningú.

Palma està entre les primeres ciutats quant a nombre de denúncies de tot l'estat espanyol. Aquesta és una dada positiva o negativa?

Jo crec que sempre és negativa. El cert és que la comparativa amb altres ciutats és molt difícil de fer perquè els partits judicials, que és on es registren les denúncies, tenen unes divisions administratives molt singulars. Així, el partit judicial de Palma afecta també el municipi de Calvià, Llucmajor, etcètera. Així i tot, és cert que estam entre les primeres ciutats. D'altra banda, la interpretació de les dades també resulta complexa. Els països nòrdics registren les xifres més altes de denúncies a escala mundial en relació amb violències masclistes, per una banda perquè les dones tenen més consciència i la visibilitzen i, per una altra, perquè denuncien més. És una bona notícia? Ho és que es visibilitzi i que es denunciï, però que hi hagi violència masclista mai no podrà ser una bona notícia.

Com es poden reduir aquestes xifres?

Crec que també és molt necessari augmentar la plantilla de la policia judicial, nosaltres ho demanam des del 2015. Del Pacte d'Estat ja en fa quatre anys, i aquí encara no ens ha arribat ni un euro.

La denúncia de Sacramento Roca no va ser tramitada com un cas de violència masclista. El seu assassinat fa palès que manca conscienciació per part dels cossos policials i també formació. S'ha fet feina en aquest sentit?

Sí, de fet és un dels projectes inclosos en el Pla d'Igualtat, que planteja una formació contínua, i ara volem que sigui obligatòria. A principi de legislatura vàrem començar plans de formació per a tots els serveis de l'Administració local que tinguin contacte amb la ciutadania. Però un canvi de cultura i de mentalitat no s'aconsegueix amb un taller, és una feina que requereix temps.

Quins creis que són els reptes del feminisme del segle XXI?

Els reptes del feminisme els ha d'establir el moviment feminista. Jo em consider feminista, però em pos en segona o en tercera fila a l'hora de parlar dels reptes. Sí que puc posicionar-me si parlam de feminisme institucional arran de la meva experiència. I en aquest sentit, jo crec que els reptes ja estan damunt la taula, però, repetesc, manquen recursos.

Com valoraríeu la relació amb els diferents socis de l'equip de govern?

Dins l'Ajuntament jo crec que la relació ha estat molt positiva, constructiva i que mostra que podem tenir discrepàncies i diferències però que podem arribar a consensos. Un exemple clar d'això ha estat la regulació del lloguer turístic, una mesura que va ser important i valenta. Crec que no depèn només del partit, sinó que depèn més de les persones. Dins la política local això esdevé molt evident.

A escala personal, heu decidit baixar del vaixell amb vista a les futures eleccions municipals. Per què?

Bé, jo havia assumit un compromís de quatre anys i és el que compliré. Sempre he pensat que la política no és per fer carrera. Crec que al principi hi havia unes condicions dins el marc del meu projecte i, amb vista a la legislatura vinent, jo crec que aquestes condicions ja no hi seran i, per tant, jo no puc seguir. Jo crec en una política transformadora i que s'ha d'arribar als límits d'allò que et permet la institució i s'ha d'explicar a la gent quins són aquests límits i perquè, en un moment , no s'hconcreta pogut anar més enllà. I que no valen les justificacions. Per això, crec que tota l'esquerra hauria de fer una mica d'autocrítica i hauríem d'explicar a la gent perquè no hem fet certes coses.

La tinent de batle, Aurora Jhardi, comentava en una entrevista que Podem ha oblidat la política de carrer. Hi estau d'acord?

Sí, totalment d'acord. Jo vaig néixer a l'entorn del 15-M i em continuu sentint part d'aquest moviment, malgrat que estigui fent política institucional. Moltes de les reivindicacions varen començar a obrir-se pas el 2015, però tot d'una les dinàmiques de partit han anat canviant. No dic que no es puguin recuperar, però ara mateix s'han abandonat.

Quins seran els vostres reptes personals a partir del maig del 2019?

Continuaré fent política dins el partit com a militant de base i participant en els diferents moviments ecologistes, feministes, etcètera.