PalmaHo sap tot del renou i, per això, treballa per garantir el dret al silenci. Bartomeu Rosselló és l’enginyer tècnic industrial expert en acústica que, amb Francisco José Ojuelos, signa el llibre Derecho al silencio. Herramientas jurídico-técnicas contra el ruido (Editorial Amarante), un volum dirigit a jutges i missers, però també a qualsevol persona que vegi la seva vida afectada per un renou que sobrepassa la regulació. Avui parlam amb ell de renou i de silenci, tot i que podríem haver-lo entrevistat per molts altres motius: a més de dirigir la seva empresa, Avalua, és fundador i president del Cercle Mallorquí de Negocis i, entre d’altres, cofundador i vicepresident de la Fundació Mare Mar.
Terra, mar o aire, renou, llaüts, negocis, veïnatge... Estau en fronts múltiples.
— Tot va lligat. Hem de tenir una òptica multidisciplinària per transformar les coses. De molt jove vaig tenir clar que havíem d’actuar de manera diferent, que no anàvem bé. Els nostres pares es varen enlluernar amb el turisme i els nostres fills i nets ho patiran. Ja sabem que les conseqüències del canvi climàtic seran brutals, hi hem de lluitar des del nostre entorn.
Com va sorgir un llibre sobre el dret al silenci?
— Tot i que és un llibre que reuneix 25 anys d’experiència en perícies judicials contra la contaminació acústica, també és un llibre que aporta conclusions del confinament: vàrem ser capaços de recuperar la llum dels anys 70; les espècies, flora i flauna, afloraven felices, el cel estava diferent i vàrem recuperar el silenci que havíem perdut. Això em va dur un bri d’esperança. El confinament ens va obrir una finestra d’oportunitat.
Una oportunitat de què? De pitjar l’accelerador tot d’una que s’ha pogut? Som al Club Nàutic de Cala Gamba i no aturen d’aterrar i enlairar-se avions de Son Sant Joan.
— Aquí hi ha diverses coses: una és que Aena, des de Son Sant Joan, és un infractor permanent. Recapta 60 milions anuals en taxes ambientals que no reverteixen en el territori. I ara ja no els diuen taxes perquè, si no, haurien de revertir aquí. Però tornem al confinament: de la mateixa manera que ens començà a mostrar els bons efectes que la nostra aturada tenia sobre el medi, també ens ha mostrat la imperiosa necessitat que tenim de socialització. Ho hem de fer de manera ordenada i des del respecte cap als altres i cap al medi ambient.
Tenim prou consciència del dret al silenci?
— És la principal queixa que es registra en molts de municipis i és la principal denúncia que té la defensora del ciutadà de Palma, la gran assignatura pendent. Tenim consciència del dret al silenci, hi ha una normativa eficaç i eficient, però les administracions no tenen els mecanismes. Resolen els problemes tard i malament. L’administració és la primera infractora de la normativa acústica, perquè les grans infraestructures –viària, aeroportuària, etc.– depenen d’ella.
I què passa amb discoteques i carrers de gatera, que són focus de renou i de problemes de convivència?
— Això són activitats i l’acústica hi està regulada. Hem de tenir molt clara quina és la línia del que és tolerable i del que no ho és. Aquesta línia la marca la normativa. Com a professionals, el millor servei que podem fer al sector de l’oci és ensenyar-li a complir la normativa. En general, la nostra contribució ha de ser sobretot defensar els afectats i reeducar els infractors. Estam contribuint a la reconversió de l’oci d’Eivissa, ja entenen que han d’estar monitoritzats sonomètricament de manera permanent i que el més beneficiós i prestigiós per a ells és actuar segons la normativa.
El renouer de l’oci és insuportable per als veïns.
— Si volem zones de silenci, n’hem de tenir d’activitat més renouera que, de manera planificada, no siguin residencials. La solució no és tancar l’oci, perquè la societat tanmateix el vol i farà l’activitat de manera no controlada en un altre lloc: festes a foravila, botellada, etc. Com que no hi ha capacitat per controlar-ho, entram en caos. L’oci ha d’estar en espais controlats.
Què passa a foravila?
— Foravila s’està convertint en territori d’activitats clandestines: festes amb música a rompre, lloguer de cases i establiments per a festes, i un llarg etcètera d’iniciatives que vulneren els drets dels veïns. I no hi ha recursos als municipis per controlar-ho. Foravila s’està prostituint i quedarà alterat. És més, el problema de foravila s’està traslladant a la mar.
Quin és el principal problema a la mar?
— Vàrem ser pioners a regular la contaminació acústica en àmbit terrestre, ara ho hem de ser en el marítim. Les espècies marines es comuniquen acústicament i estam pujant més de 10 decibels per dècada, una brutalitat; ens carregam la fauna marina. Les motos d’aigua afecten sobretot el medi marí. Amb la Conselleria de Medi Ambient treballam per establir una cohabitació entre el sector nàutic i el medi. Fins i tot pel turisme: si perdem la mar, el turisme se’n va en orris.