Cels García: “Tiram aigua depurada a la mar, quan li podríem donar molts altres usos”

PalmaÉs un dels principals referents acadèmics en temes d’aigua a les Illes Balears. Cels García, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de les Illes Balears (UIB), no només signa constantment investigacions sobre aspectes clau dels recursos hídrics, sinó que en parla clar, també de tot el que cal millorar.

Hi ha motius per parlar d’escassesa d’aigua a les Illes Balears?

— Primer, convé saber que som uns afortunats per tenir un subsol calcari que ens permet emmagatzemar aigua dins els aqüífers. La disposició geològica de la Tramuntana ens ajuda a recarregar-los. Per tant, disposam d’uns recursos que són subterranis i que tenen el seu tempo, es carreguen molt lentament.  Pluja? No en tenim molta, ho sabem. Tenim sequeres, és una cosa molt mediterrània. De manera natural, aquí és típic tenir èpoques de pocs recursos i d’altres en què en tenim més. Amb el canvi climàtic, hi ha menys precipitacions, i menys recàrrega d’aqüífers. Ara bé, el nostre problema principal és el creixement poblacional i la pressió que exerceix sobre els recursos. I el turisme, en diferents fases, ha exercit una pressió molt bèstia i ha fet que aquests recursos subterranis no fossin suficients.

Quan arriba un període de sequera tothom corre.

— Certament, hem anat creixent en infraestructures a partir de períodes secs. Quan apareixen els embassaments? Quan Palma creix i comença a demanar més aigua i les fonts dels voltants i els aqüífers no donaven l’abast. També cal recordar l’Operació Barco, que duia aigua de la Península perquè els aqüífers estaven sobreexplotats. Quan comença la dessalació? Hi ha un moment clau, el de la sequera del 1999-2000, que coincideix amb el primer Pacte de Progrés. Jaume Matas és ministre de Medi Ambient i s’està preparant el primer pla hidrològic a Espanya. Aleshores, teníem els aqüífers molt baixos i ens arribà una sequera, hi havia una gran amenaça de quedar-nos sense recursos. I es va apostar clarament per la dessalació. L’ampliació de les dessaladores existents, noves dessaladores... Era una solució excessiva, com es va demostrar en els anys següents. 

Què en pensau, de les dessaladores?

— Sempre he estat crític amb la dessalació. És una solució que ja la tens i, tot i que cada vegada són més eficients energèticament, consumeixen molta energia, contaminen –la salmorra l’has d’enviar fora– i la seva producció no pot oscilar tant, no pot dependre de si els aqüífers s’han recuperat. Les dessaladores no són la solució màgica. Han de funcionar sempre a les totes.

I què se n’ha de fer?

— Bé, ara ja tenim les dessaladores, i a Mallorca –que són a Andratx, Palma i Alcúdia– s’ha provocat un desequilibri territorial. Hi ha mitja illa connectada a Tramuntana, on plou més i on els aqüífers són més grossos, i hi ha connectades les dessaladores. I tens l’altra mitja, la del Llevant i Migjorn, desconnectada, desproveïda, amb aqüífers més petits. Hi plou menys i, quan hi ha sequera, no tenen dessaladores per fer-hi front. Se’ls ha de donar una resposta.  

El Govern intenta connectar aquesta zona.

— El problema és aquest. Està fent la xarxa en alta connectant Tramuntana i les dessaladores amb el Llevant i el Migjorn, a Mallorca, però continuem tenint el problema. Si tens dessaladores ofereixes més recursos. Però el fet important és que no es tracta de produir i oferir més aigua, sinó de gestionar-ne bé la demanda.

Què vol dir gestionar bé la demanda?

— Saber quins recursos hi ha, quina gent hi ha i quines activitats es fan. Hem d’intentar que aquesta gent i aquestes activitats consumeixin l’aigua que toca, ni més ni menys.  

Manca valentia per determinar què pot consumir cada persona, cada empresa, cada municipi...?

— El problema és que per poder fer-ho es necessita una estadística bona, i no la tenim. Reclamam la comptabilitat de l’aigua des de fa molt temps. És imprescindible per poder planificar i perquè no hi hagi percepcions errònies del consum. Si no coneixes les tipologies ni els diferents hàbits de consum tampoc pots fer unes tarifes justes de l’aigua –el preu de l’aigua és econòmic, aquí, s’ha de dir–, unes tarifes que siguin solidàries i responsables i que penalitzin el consum excessiu. La realitat és que les tarifes faciliten les coses als grans consumidors, amb una tarifa plana. Per què?

Hi ha massa pous a les Balears?

— Hi ha un catàleg de pous. Si el pou és legal té una concessió que permet treure un volum d’aigua. Qui ho controla? Són pocs els que tenen comptadors. Altra vegada, no es fa comptabilitat de l’aigua. I el problema és el nombre de pous que hi ha sense control. Per bé i per mal, uns consumeixen poquíssim i els altres es passen. Com vols fer una gestió de l’aigua si no tens un control del consum? 

Què feim amb l’aigua depurada?

— Depuram i una part de la depuració és terciària; per tant, és una aigua que podria tenir un altre ús. Aquí es fa servir per a camps de golf, agricultura i neteja de carrers. Però no ens movem d’aquí amb la reutilització d’aigua, fa molts anys que estam igual. La realitat és que hi ha un potencial bestial d’ús per a les aigües grises i reduir el consum d’aigua potable. L’aigua terciària es podria utilitzar per recarregar aqüífers i recuperar-los. I a l’agricultura li has de garantir que aquesta aigua sigui bona. Estam abocant l’aigua depurada a la mar, quan li podríem donar molts altres usos.