David Caballero: “Hem d’admetre que els focs forestals deixaran morts”

PalmaL’enginyer forestal David Caballero és un expert internacional en incendis, tant pel que fa a la prevenció com a l’estudi de les conseqüències. Des de la seva experiència, envia un missatge clar: els incendis que estan per venir seran més grans, més intensos i amb víctimes.

És innegable que el risc d’incendis forestals augmenta?

Sí. Hi ha una major acumulació de combustible vegetal, tenim temporades d’estiu molt caloroses i campanyes d’incendis més llargues. També hi ha la incorporació d’habitatges dins l’àmbit forestal, amb un plus de risc. Les persones són vulnerables. Hem d’aprendre a conviure amb el foc i saber què podem fer perquè l’impacte sigui el menor possible. Hem d’admetre que els incendis forestals deixaran morts en aquesta situació de major risc a tot Europa.

Com s’explica que les estadístiques dels darrers anys siguin tan bones en un indret com les Balears?

Això té trampa. És cert que som més eficients apagant petits focs, però estam incubant grans incendis, i no sé si això és un èxit, perquè seran molt destructius. La superfície forestal ha crescut i tenim més combustible, i les condicions climàtiques han canviat. Haurem de ser més eficients en la prevenció.

Les Balears patiran megaincendis?

Sí. Hi ha grans extensions de massa vegetal arbòria, en partircular de pi. Les condicions climàtiques també afecten, amb fortes onades de calor acompanyades d’incendis. Em sorprèn que el nombre d’ignicions no disminueixi. Ja sabem quan hi haurà onades de calor, cal esperar que la gent no faci torrades ni cremi rostolls. Ha de ser una qüestió de sentit comú perquè és un factor crític.

Hi ha hagut un episodi d’incendis simultanis a Mallorca fa poc. Ens hem d’acostumar a aquestes situacions?

Sí, i és una de les grans pors de tots els dispositius. No pots controlar tots els incendis. La simultaneïtat complica molt la feina als mitjans d’extinció.

Es parla d’incendis de sisena generació. Com són?

Són l’evolució dels anteriors, focs que creixen a velocitats extraordinàries. L’aire circula de tal manera que els alimenta. Són molt energètics i estan fora de la capacitat d’extinció.

S’ha acabat això de tenir una temporada baixa d’incendis?

El concepte de campanya d’incendis s’està diluint. Hi ha focs tot l’any. A més, el perill està pujant de latitud. El club dels incendis era típicament mediterrani: Portugal, Espanya, Itàlia, França i Grècia. Però ja tenim incendis a Suècia, Noruega, Alemanya... No hi ha límit.

El foc també és un problema de manca de treball a escala local...

El consum local fa que hi hagi àrees cultivades, ramat i gent al camp, a més d’assegurar que s’exploten els productes forestals. Dona sentit social i protecció al territori. El mosaic agroforestal crea un moviment i permet que es retiri una biomassa que d’altra manera s’acumularia. Cal tornar als acords amb la natura que els nostres antics ja mantenien amb les seves rutines. Som molt urbanites i veim l’entorn forestal com un decorat, no com un element viu. Els incendis són un símptoma que no ho feim bé.

Calen polítics més valents pel que fa als habitatges en zones forestals?

Hi ha dues realitats quant a la coexistència entre les cases i la vegetació: l’abandonament de terres rurals, una qüestió socioeconòmica sobrevinguda, i la construcció d’urbanitzacions en el medi forestal, normalment en llocs on preval l’estètica per sobre de qüestions com la seguretat. Un exemple és la urbanització Costa de Canyamel, al costat d’un penya-segat i envoltada de pins. Això respon a un caprici i no a una utilitat. En el primer cas, ajudaria a recuperar l’activitat i els cultius tradicionals. En el segon, posaria limitacions. Viure en un entorn forestal implica una responsabilitat i uns riscos.

També ha canviat la mentalitat sobre activitats com la ramaderia o les cremes controlades.

El paisatge ens està dient que, si no el cuidam, hi ha conseqüències. El clima també ens està contant una història. El foc és un símptoma que cal un canvi. La crisi climàtica també implica una variació de les estructures vegetals. En lloc d’adaptar-nos a aquest canvi, estam intentant endarrerir-lo el màxim possible, i no podem aturar-lo. Cal desenvolupar activitats que vagin de la mà d’aquest canvi i estar més pendents del paisatge, que és una cosa viva, canviant, dinàmica, i no un decorat inamovible.

En quina situació estan les Illes Balears pel que fa a mitjans, prevenció i extinció del foc?

Quant a plans de prevenció, igual que a tot Espanya: molt enrere. Els municipis han de tenir per llei el seu pla d’emergències per incendis forestals, el qual ha d’incloure mesures de prevenció. Els ajuntaments han de treballar amb els veïns i els propietaris d’urbanitzacions per articular l’esforç que està fent la Comunitat Autònoma en plans i accions locals. Queda un llarg camí. El problema és que la velocitat dels canvis no es correspon a la velocitat de creixement dels riscos.