David Martínez: “Necessitam més capacitat de vigilància a l'Albufera en els mesos de major afluència”

MaóDavid Martínez arribà de València a Menorca l’any 2012 per treballar com a agent de medi ambient de la Conselleria de Medi Ambient. Es va preparar les oposicions per a tècnic superior facultatiu i va treure plaça a la Comissió Balear de Medi Ambient, on començà a fer feina l’agost del 2019 a Palma. El juliol del 2020 cobrí la vacant de cap de conservació al Parc Nacional de Cabrera i l’octubre del 2021 va ocupar la plaça vacant del director del Parc Natural de l’Albufera del Grau a Menorca.

Què representa per a Menorca gaudir d’un espai d’aquestes característiques?

— Li dona una rellevància i una importància en relació amb la visió de l’illa com un territori amb valors ambientals excepcionals que s’han de protegir. A més, és clau en la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, ja que és obligatori l’existència d’un espai natural protegit i que sigui el nucli de la Reserva. És tot un privilegi, però també una responsabilitat molt gran per mantenir-ne els valors.

Creis que els menorquins són conscients de la importància de gaudir del parc?

— Segons la meva experiència i les relacions que he tingut amb menorquins, crec que hi ha una elevada consciència ambiental en general i que tenen una visió molt arrelada a la terra i al territori. De fet, gràcies a la societat insular, es va arribar a protegir el Parc Natural de l’Albufera del Grau de la depredació urbanística que va suposar la posada en marxa del projecte de Shangri-là. A més, crec que el fet que el Parc Natural sigui el nucli de la Reserva li dona encara més importància i valor per a la societat.

Quantes persones passen per les instal·lacions cada any?

— Durant el 2021 varen passar pel Centre de Recepció del parc unes 18.500 persones. Hi hem d’afegir el recompte de visitants a l’itinerari blau de Sa Gola de maig a novembre del 2021, amb un total de 62.454 usuaris i una mitjana diària de 338 usuaris, i els més de 3.000 participants en activitats guiades i escolars. A Favàritx va haver-hi una afluència de més de 52.000 visitants de juliol a setembre, amb una mitjana diària de 572. En resum, com a mínim el 2021 vàrem comptar quasi 136.000 visitants al parc, sense tenir en compte les embarcacions recreatives, usuaris del Camí de Cavalls i visitants de platges durant l’estiu.

Quines són les principals fortaleses del Parc Natural?

— És la diversitat d’ambients que té: hi predominen les zones humides i les aus, però hi ha presents més ambients d’importància ecològica, com els terrenys agrícoles i ramaders, boscos, els sistemes dunars i penya-segats. No hem d’oblidar que una part important del parc és marí i que conté una elevada riquesa de praderies de fanerògames de posidònia i cymodocea, així com poblacions de peixos que hi viuen.

Preocupa la sequera?

— Les conseqüències del canvi climàtic s’estan reflectint en el règim de precipitacions i sembla que no és que plogui menys, sinó que ho fa amb molta intensitat en molt poc temps. Aquest canvi està afectant tots els sistemes ecològics, i els més perjudicats són les zones humides, com l’Albufera del Grau. Des del parc intentam gestionar-ho de la millor manera que podem amb les comportes, que ens permeten regular els nivells.

També està regulada la pesca recreativa?

— La pesca recreativa està regulada per la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura, i la normativa balear que fixa els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears (Decret 26/2015). Quan s’aprovi el Pla Sectorial d’Aprofitament Pesquer del parc, es regularan específicament alguns aspectes que estan incorporats al PRUG aprovat l’agost del 2021. Per poder fer pesca submarina dins el parc, s’ha de demanar autorització amb unes limitacions de zones, dies, nombre de captures i espècies, i pagar una taxa.

Calen més recursos per garantir la sostenibilitat de les més de 5.000 hectàrees?

— El Parc rep una afluència molt gran de visitants, especialment els mesos d’estiu, i això, és clar, en dificulta la gestió. La pandèmia, a més, ha popularitzat els espais naturals en temps de confinament i això ha provocat que hi augmenti l’afluència de públic, que fins ara s’hi havia interessat poc i al qual, de vegades, li costa entendre la diferència entre un parc urbà i un parc natural. Necessitam més capacitat de vigilància en els mesos de major afluència i també hem de ser capaços de millorar els recursos d’educació ambiental i la senyalització. Però també és molt important aprofitar les sinergies entre les diferents administracions públiques i entitats que fan feina dins l’àmbit del parc per millorar en l’eficiència de la gestió.

Quin projecte, que encara no s’ha duit a terme, us agradaria impulsar ara que sou director?

— Amb la col·laboració del Consell de Menorca, volem desviar el Camí de Cavalls que passa pel mig de les salines d’Addaia per evitar molèsties a les aus hivernants i nidificants. Des de fa temps tenim evidències d’una important regressió de poblacions d’aus i això està provocant un perjudici molt greu en aquesta zona. A més, volem augmentar la protecció d’aquest indret amb la declaració com a zona crítica per a la reproducció, alimentació, descans o supervivència de les aus. Un altre projecte que tinc molta il·lusió de tirar endavant és fer més sostenible el consum energètic del Centre de Recepció de visitants del parc amb la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, un punt de càrrega de cotxes elèctrics i la substitució de la caldera de gasoil per una de biomassa. 

La zona de Favàritx, el Camí de Cavalls... És compatible el turisme amb la preservació mediambiental?

— Aquesta és la clau en la gestió dels espais naturals amb una gran afluència de visitants. Hem d’intentar arribar a la compatibilitat de l’ús públic amb la conservació dels valors ambientals. Per això necessitam disposar de dades d’afluència de visitants i dels impactes per tal de poder establir la capacitat de càrrega dels indrets més fràgils del parc i així poder aplicar les mesures de gestió adequades.