Rosa Cursach: "Continuam educant al carrer, a casa i a les escoles, potencials maltractadors i abusadors"

Durant tota la setmana, els carrers i les xarxes socials es tenyiran de lila per reivindicar els drets de les dones en el 8-M més proper a la normalitat des de fa dos anys. Una altra data per posar damunt la taula les qüestions que no només marquen aquest dia, sinó tot l'any, com la situació laboral de les dones, el seu paper a les festes populars o com els ha afectat la pandèmia. La consellera insular d'Igualtat i Diversitat, Rosa Cursach, respon totes aquestes qüestions.

Com envestiu el 8-M 2022, en el context actual de postpandèmia i d'incertesa internacional?

—  Precisament, a causa de la incertesa internacional, més s’ha de reivindicar el feminisme. Les guerres les provoquen les polítiques patriarcals. Durant la pandèmia s’ha fet evident que els eslògans i les reivindicacions de les grans vagues feministes del 2018 i el 2019 són pertinents: si les dones aturam, el món s’atura, la necessitat de posar la vida en el centre, la importància de les cures, la importància de repensar el consum, etc. En tot això, el feminisme posa l’accent que només el treball que tradicionalment han fet les dones ha tingut en compte tot això. Durant la pandèmia es feu evident, a més, que les dones eren la majoria de les treballadores d’hospitals, de la neteja, als serveis socials comunitaris, a les residències de la tercera edat, etc. El treball que majoritàriament fan dones fou el treball més imprescindible. Per això, si les dones aturam, s’atura el món.

Sou teòloga de formació. Quin és el plantejament de la teologia feminista? 

— La teologia feminista, per dir-ho de manera resumida, entén les religions com una proposta de sentit, ètica i espiritual que no és aliena al context social en què es construeix. Les religions es construeixen en contextos patriarcals i alhora aquestes conformen el patriarcat. La teologia feminista revisa críticament la religió, les seves narratives, les seves pràctiques i propostes en les seves diferents disciplines, com per exemple en la interpretació de la Bíblia, en la comprensió de l'organització eclesial, en la proposta ètica, l'espiritualitat, etc. A partir d'aquí, proposa altres maneres de comprendre els textos bíblics, a partir de metodologies feminismes, com, per exemple, aplicant l'hermenèutica de la sospita.

 Enguany heu potenciat des del Consell el programa del 8-M als pobles. Quina és la participació feminista als pobles? Diríeu que hi ha diferència amb la mobilització que hi ha a Ciutat?

— Efectivament, per una banda, el Consell ofereix tallers i activitats per treballar la igualtat als municipis, alhora que també enguany oferim unes jornades per pensar i compartir la construcció de Pobles Feministes, que es faran a Artà el 14 i 15 de març. Als pobles, en pocs anys han nascut moltes associacions i col·lectius feministes, que construeixen aquestes pobles i que tenen gran diversitat de propostes perquè la vida de les dones, de les nines i, en definitiva, de tots els veïns i veïnes, sigui millor. A molts de pobles aquestes propostes que es fa des d'aquests col·lectius, associacions o grups són recollides pel mateix ajuntament col·laborant així amb la construcció de pobles feministes. Amb relació a Ciutat, sí que hi ha a Palma diversos col·lectius i grups feministes, però pot ser que en els pobles la transformació que proposen aquests col·lectius se centri molt en transformacions molt contextualitzades en el mateix poble, visibles per tots els veïns. A Ciutat, en canvi, potser les propostes són més globals i transversals i a vegades és menys visible la incidència concreta.

 Les empreses han tingut un nou objectiu enguany, el del pla d'igualtat. És suficient per eliminar la bretxa de salari o el sostre de vidre?

— És un bon instrument, perquè els plans d'igualtat es basen sobretot en dos elements: en un diagnòstic de la situació, que mostra on es troben les empreses, quines són les desigualtats que es donen, per què hi ha bretxes, de quin tipus són, etc. I el segon element són les mesures que s'han d'implementar tenint com a objectiu la igualtat. El pla no té només com a objectiu eliminar la bretxa salarial i combatre el sostre de vidre, però és un bon instrument per aconseguir-ho.

 En el context laboral i de pandèmia, ha estat o és el teletreball una eina favorable per a les dones?

— Crec que per a qui ha hagut de fer la feina a casa i durant la pandèmia no ha estat un instrument de conciliació; s'havia de fer feina alhora que es tenia cura dels infants i d'altres persones dependents. Tal com vàrem veure en un estudi que férem des del Consell per veure com havia afectat la covid-19, ens adonarem que la sobrecàrrega de treball havia augmentat en la vida de les dones, entre d'altres perquè en elles també va recaure gran part de la gestió emocional de les llars.

Potenciau també l'emprenedoria per part de les dones. Quin perfil de dones s'han acollit al programa del Consell? 

—  El perfil és molt variat, hi ha dones que ja eren emprenedores i d’altres que emprenen per primer cop. I les propostes empresarials també són molt diverses, però tenen un impacte que contribueix a la sostenibilitat mediambiental i al benestar social. Aquest era un dels requisits del programa.

 La independència econòmica és la primera passa per a moltes dones si es troben en un context de violències masclistes en el seu entorn. Com ha afectat la pandèmia aquestes dones? 

—  La independència econòmica és imprescindible per a totes les dones. Cal una habitació pròpia, com diu Virginia Woolf, un habitatge per poder viure una vida lliure de violència és el que més necessita una dona que afronta violència masclista. Durant l’estat d’alarma moltes dones que vivien situacions de violència masclista a ca seva varen passar a estar exposades a la violència les 24 h. També s’ha de dir que la violència masclista és una violència que s’exerceix per mantenir el control i el poder. L’escalada de violència fou més greu quan va començar la desescalada. El Consell en el mateix moment que es decretava l’estat d’alarma ja ens posarem a dissenyar més espais d’acollida per a dones que afronten violència masclista i els seus fills i filles, i així habilitàrem apartaments. Només per tenir una dada, el mes d’agost del 2020, respecte del mateix mes del 2019, l’augment de dones acollides va ser d’un 300%.

Una notícia que ens arribà els darrers mesos de l'any fou la de l'exculpació del tiktoker mallorquí Naïm Darrechi per delictes d'odi. L'IBDona i el Govern van presentar una demanda per considerar les seves declaracions masclistes. Com ho vau rebre? 

—  Vivim en un context masclista, que fomenta la violència i l’abús envers les dones. Les feministes sempre dèiem que els maltractadors són fills sans del patriarcat, no són personatges estranys. I el que veim és que continuam educant al carrer, a casa i a les escoles potencials maltractadors i abusadors. Això és el que hem de canviar.

 Com rebeu aquest tipus d'actuacions a les xarxes socials? 

—  Pel que he dit abans, crec que la feina és, precisament, incidir en el canvi de mentalitat i de valors, construir noves narratives culturals. Per això parlam que cal construir pobles, carrers, espais feministes per, precisament, erradicar aquests missatges.

Una de les altres polèmiques a les Balears és la participació de les dones a les festes de Sant Joan a Ciutadella. Quina opinió en teniu?

— Mantenir que les dones no poden participar cavalcant a les festes de Sant Joan,  o que no poden ser cossieres, o que no poden ser dimònies, és mantenir i alimentar una cultura masclista.

 És el 8-M un dia també per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI? 

— El 8-M és un dia per reivindicar els drets de totes les dones, també de les dones trans i lesbianes. És un dia per reivindicar els drets de totes, en totes i cada una de les nostres diversitats. El feminisme necessàriament ha de ser interseccional.

 El Consell ha duplicat les hores d'atenció del Servei Integral (SAI) al col·lectiu LGTBI a Palma, Inca i Manacor. Per què ho heu considerat necessari? 

—  El SAI LGTBI és un servei que la Llei 8/2016 mana que es posi en marxa i té dues funcions, sobretot: atendre el col·lectiu LGTBI amb les demandes d'ajuda que puguin tenir, ja sigui social, psicològica o jurídica, per haver patit algun tipus de discriminació. I, d'altra banda, és un servei per conscienciar la ciutadania dels drets de les persones del col·lectiu LGTBI. I és un servei necessari, perquè encara hi ha gent LGTBIfòbica i és un deure de l'Administració combatre amb aquesta situació.