Elisenda Marcer: “A fora sempre pensem la nostra cultura com a Països Catalans”

PalmaQuan es parla de catalanística al Regne Unit, Elisenda Marcer (Barcelona, 1972) n’és un dels referents. Professora d’Estudis Catalans a la Universitat de Birmingham, on va arribar el 2001, la seva tasca ha estat clau per a la creació d’un minor, un itinerariespecífic en llengua i cultura catalanes dins el departament de Llengües Modernes d’aquesta universitat. Membre de l’Anglo-Catalan Society i de l’ staff de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística, entre d’altres, aquesta setmana ha participat en la 33a edició de les Jornades Internacionals per a Professors de Català a l’exterior que organitza l’Institut Ramon Llull i que, per segon any consecutiu, ha acollit la UIB.

Quin diagnòstic feis de l’estat de salut dels estudis catalans a l’exterior?

La cultura catalana s’imparteix en unes 150 universitats d’arreu del món i la situació de cada país i de cada professor és diferent. El que sí que puc dir és que la catalanística gaudeix de bona salut i de prestigi al Regne Unit. L’existència de l’Anglo-Catalan Society des de mitjan segle passat, el fet que actualment molta gent fa recerca en cultura catalana i que una universitat com la de Birmingham hagi donat suport, amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull, a la creació d’un minor per poder continuar desenvolupant els estudis catalans dins el departament de Llengües Modernes, amb un programa d’estudis individualitzat i no com abans, que estava integrat dins el departament d’hispàniques, tot això enforteix l’interès per la nostra cultura.

Aquest interès s’ha vist incrementat amb el Procés?

Ara es pot dir que a l’exterior s’ha ampliat la mirada cap a Catalunya i la cultura catalana. Abans hi havia un mirada especialment centrada en Barcelona. Amb el procés català, s’ha despertat un interès que inclou tant la política com la cultura catalanes. Notem que el context de repressió ha aixecat especial interès entre els alumnes. No entenen que no es permeti fer un referèndum, tampoc la situació dels presos polítics. Darrerament, he corregit molts treballs sobre la independència, cosa que fa uns anys era impensable. Fins i tot en la jornada que obrim la universitat als escolars perquè coneguin els estudis que poden seguir, et trobes que des de l’escola ja pensen a fer un grau de català perquè senten a parlar de Catalunya. Et diuen que la cultura catalana els apassiona i es demostren políticament compromesos. Això abans no passava.

I els anglesos que han seguit els estudis catalans, quina utilitat en destaquen?

Molts m’han dit que fer catalanística els ha ajudat a entendre el món de manera diferent. No fa gaire, una alumna confessava que estudiar la història i la llengua catalanes li havia canviat la vida en molts sentits: havia après a observar el seu entorn d’una manera més crítica i a analitzar situacions de repressió i d’abús de poder, i no només polític sinó en àmbits que l’afectaven de manera més personal. I tot i que pugui ser una anècdota, la campiona del món de Trail Running, l’holandesa Ragna Debats, va ser alumna meva. Ara viu a Catalunya i tota la seva comunicació la fa en català.

Us trasllat una pregunta que s’ha fet aquests dies a les Jornades de la UIB: Què passaria si no s’ensenyàs català a les universitats d’arreu del món?

Si l’Institut Ramon Llull no mantingués i impulsés una xarxa d’ensenyament de la llengua i la cultura al món, el català hi deixaria de tenir presència i aniria desapareixent. El primer que patiria seria la traducció de la nostra llengua i dels nostres escriptors. Molts dels estudiants anglesos que formem es dediquen a la traducció del català a l’anglès. Tampoc hi hauria recerca i catalanística a l’exterior. La nostra tasca com a professors és també estimular la recerca, que es facin tesis doctorals, que persones d’altres països s’especialitzin en catalanística i així donar a conèixer i difondre el màxim possible la nostra cultura. I una cosa que és important: a la vegada que ensenyem la nostra cultura, ens enriquim de la del país on treballem.

Quin esforç requereix per part vostra?

El català necessita un esforç extra perquè no hi ha un estat al darrere. Per defensar una disciplina com el català en un ambient anglòfon, hi has d’afegir molt de context. Ara bé, hi insistesc, des que hem aconseguit implantar el minor en estudis catalans a la Universitat de Birmingham, hem guanyat molta visibilitat. He de dir que hi ha contribuït molt Helena Buffery, professora anglesa que des dels anys 70 ja hi ensenyava català i que és qui més m’ha ajudat.

S’entén millor el concepte de Països Catalans a l’exterior que no al propi territori?

Els qui ensenyem llengua i cultura catalanes a fora sempre les pensem com a Països Catalans. Si bé és cert que els alumnes no tenen una percepció de Països Catalans abans d’entrar a la universitat, el primer que els expliques és el mapa lingüístic i cultural. Després, quan van a fer l’any d’estudis a una universitat de l’àmbit català, no entenen que al País Valencià i a les Balears molta gent qüestioni la unitat de la llengua.