Manuel García: “Els ‘fanàtiks’ de l’Atlètic Balears són d’esquerres, no hi ha ultradreta”

PalmaProposa que ens trobem a l’antic velòdrom de Tirador, que es conserva entre ruïnes a la falca de la Riera de Palma. Manuel García Gargallo (Barcelona, 1973) ens conta que aquest és el dotzè velòdrom més antic del món. Ell en va escriure i publicar la història. Però si ens hi cita és perquè aquest és el lloc on, el 1920, fa cent anys, va jugar el seu primer partit l’Atlètic Balears. Aquest historiador -que ja ha publicat cinc llibres sobre distints aspectes de la història de l’esport a Mallorca i que en prepara un sisè sobre el vell canòdrom- acaba de treure L’Atlètic Balears (1920-1942). Els primers anys d’una entitat centenària (Documenta Balear).

Quin pes tenen els primers 22 anys de la història de l’Atlètic Balears?

Sempre s’ha dit oficialment que l’Atlètic Balears es va fundar el 1942 i des d’un punt de vista estrictament legal és així, perquè aquest és l’any de la fusió del Club de Fútbol Baleares i el Club Deportivo Atlético, que donen nom a l’actual. Ara bé, la història del Balears comença el 1920, amb una altra fusió, la del Mecánico -l’equip d’Isleña Marítima- i Fundición Carbonell, els dos únics equips de classe obrera que hi havia a Mallorca i que feia no res que havien nascut. En aquests orígens es forja la identitat de l’Atlètic Balears.

Com era el futbol aquí en començar el segle XX?

El futbol arribà a Mallorca l’any 1903, però només el practicaven els rics, els que tenien temps, i en tot cas ho feien de manera espontània. Abans del 1916 era un caos, no hi havia organitzacions ni competicions aquí. El 1916 es va crear la Real Sociedad Alfonso XIII Football Club (l’actual RCD Mallorca). El va crear gent de doblers, de dretes i explícitament monàrquica. No va ser fins a la Segona República, el 1931, que desaparegué el nom d’Alfonso XIII i passà a dur el de Mallorca. Fins que va néixer el Baleares, que és com se’l coneixia popularment, l’Alfonso XIII no tenia rival.

Parlau de rics i pobres. Quina significació social va tenir el naixement de l’Atlètic Balears?

Quan, quatre anys després de fundar-se l’Alfonso XIII, es va ajuntar gent modesta que volia incorporar-se a l’esport, va ser un revulsiu social. Aquella gent va rompre motles, els primers que varen dir “nosaltres també volem jugar”. Mirau si eren modestos, que els del Mecánico duien els calçons blaus perquè havien tallat els calçons de feina de la seva empresa. El fet és, però, que en pocs mesos va créixer l’afició a nivells massius, i el Balears, amb una gran massa social darrere, es va convertir en el principal rival de l’Alfonso XIII. El març de 1921 hi va haver el primer derbi. Va ser un partit dur, amb fortes topades. I és que allò era més que un partit, eren els pobres contra els rics.

Encapçalau el llibre amb una cita de Camus que diu que de l’esport, més que no de cap altra cosa, n’ha extret ensenyances sobre moral i obligacions humanes.

Sobretot en aquell temps, era una escola més, especialment per als que no tenien cap accés a una formació reglada. Aprenien unes regles de joc, el deure a l’equip, a llegir el proper moviment de l’altre, a resistir a la injustícia o a fer equip. Era una escola de vida.

En la confrontació entre rics i pobres, quin valor prenia la competició?

Segurament era l’únic lloc on persones de dos estrats socials ben diferenciats, pobres i rics, es trobaven en igualtat de condicions, tots al mateix camp i amb les mateixes regles. Això era del tot extraordinari.

Encara hi ha diferències entre els dos clubs?

Ara aquella base social és més heterogènia, està més mesclada. Però tot i que d’allò n’han passat cent anys, també és cert que l’afició se sol transmetre de pares a fills. Hi ha unes certes diferències entre ambdues aficions. Perquè un ha guanyat més sovint i l’altre no, per al Mallorca la raó de ser és guanyar; per als del Balears, el triomf és la supervivència. A banda d’això, hi ha diferència entre els ultres, com a portadors de les essències més extremes de cada club. Els fanàtiks de l’Atlètic Balears són d’esquerres i molt pacífics. No hi ha ultradreta entre els fanàtiks. En canvi, al Mallorca sí.

Com veis l’Atlètic Balears ara?

Ara hi ha una fractura molt gran entre l’afició -la base- i els propietaris. Passa en la immensa majoria: ja no són clubs, sinó societats anònimes. Això, per al Balears, té un punt afegit de trencament com a entitat tradicionalment col·lectiva i de gent treballadora que posava uns pocs estalvis per suportar el club. Està més lluny de la seva essència.

Vós sou balearico

En som simpatitzant, però no som antimallorquinista. De fet, no som antirès, ni tenc cap simpatia per les aficions negatives. Tenc simpatia, això sí, pel club més modest i originalment de la gent treballadora. Quant a imatge, a l’Atlètic Balears s’exhibeixen els valors de la modèstia. Ser de l’Atlètic Balears és una manera de veure la vida.