Maria Antònia Carbonero: “A les Illes tenim una tempesta perfecta per crear més desigualtats”

PalmaLa doctora en Geografia i Ciències Polítiques i Sociologia Maria Antònia Carbonero explica com s’han aguditzat les desigualtats socials arran del covid-19 a les Balears. Amb la precarietat laboral i l’exclusió social com a línies de recerca, defensa que la pandèmia ha evidenciat que “les formes de supervivència són femenines”.

Com ha afectat el coronavirus quant a classes socials?

En la pràctica, afecta més els barris amb menys renda, a causa de les condicions laborals i d’habitatge. Està demostrat que les condicions de teletreball són un privilegi i les persones que el poden fer són un determinat sector de classe mitjana, que fa feines no manuals. Fer un treball físic o d’estar en contacte amb altres persones -com ara clients- va lligat a més probabilitats de contagi. A banda d’això, totes les persones amb condicions precàries, com ara baixa remuneració, treballar sense contracte o les feines temporals, no poden tenir autonomia a la feina o flexibilitat. Aquestes són condicions ideals per a la propagació de la pandèmia.

Què hi ha del problema d’habitatge?

Aquest és un segon factor. Als pisos més petits hi ha més dificultats per aïllar-te. Les dades de l’Observatori Social de les Balears mostren que el nombre de persones que hi ha per metre quadrat a les llars de les Illes és superior a la resta. Aquí hi ha molts apartaments petits reconvertits en llars i el preu del lloguer és molt elevat.

Quines altres desigualtats són endèmiques de les Balears?

Per ara crec que no hi ha un estudi que permeti una comparació d’aquest tipus. El fet de tenir una activitat lligada a la restauració fa que tinguem focus de contagi. A banda d’això, tenir un 80% del PIB lligat al turisme fa que la crisi sigui més aguditzada que en el conjunt de l’Estat. Ara la taxa [de contagis] ha pujat a les Balears perquè han estat obertes i hi ha hagut més mobilitat. Però si es tingués en compte la població flotant, sortirien taxes diferents. A més, fa que tinguem una mobilitat important. És una tempesta perfecta per crear més desigualtats.

Aquestes desigualtats que trobam ara són similars a les de la crisi del 2008?

La principal diferència és que la crisi ha afectat l’economia productiva, que és l’activitat turística. Si s’allarga, serà una crisi molt més aguditzada. En el seu moment [2008] es varen tancar negocis i es va perdre feina, però la base de l’estructura productiva no es va modificar substancialment.

Hem après res de la primera onada, en matèria de recursos?

Hem d’aprendre noves formes de consum i de vida més austeres, més locals i pensades en les petites xarxes. Hem d’aprendre autoorganització comunitària dins els barris i municipis, i solidaritat per fer front a les circumstàncies. L’Estat podrà actuar, però fins a un punt. La darrera crisi generà iniciatives que encara estan vigents, perquè l’organització ha estat molt més ràpida de manera formal i informal.

Com ha impactat la pandèmia entre les dones?

Nosaltres tenim un estudi en marxa sobre l’impacte del coronavirus en les dones a Mallorca, en col·laboració amb la Direcció Insular d’Igualtat. Però ja se sap que els afecta molt més. Són les responsables de la cura i combinen les feines laborals amb les de provisió del menjar, atenció a persones majors, l’acompanyament... I no en parlem si tenen fills. Quan les escoles varen tancar, tot va recaure en la família, que bàsicament és la dona.

S’aguditza, doncs, la feminització de la pobresa?

Ens hem arribat a creure que l’economia és el centre, però resulta que és la supervivència el que ho és. Més enllà de la feminització de les cures, és la feminització de la supervivència. Les formes de supervivència són femenines: la cura del malalt, l’alimentació, la cura dels infants... Ara, en la nostra societat, torna més evident.