Maria Antònia Garcías: "No descart cap lloc per als molins eòlics"

L'equilibri entre el creixement i la preservació del territori s'ha convertit amb els anys en una prioritat a tractar en la mesa política. La consellera insular de Territori, Maria Antònia Garcías, s'ha proposat oficialitzar els límits de càrrega urbanística a Mallorca, però també adaptar-se als temps amb la integració d'aquelles que ja s'han instal·lat dins el paisatge, les energies sostenibles.

La Llei turística s'ha aprovat aquesta darrera setmana al Parlament. El punt més rellevant és la moratòria que, si els consells no diuen el contrari, serà per quatre anys. Hi haurà nou Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics (PIAT) abans de la data?

— Jo crec que sí que hi haurà PIAT, però hem d'avaluar quan serà, perquè és una llei molt recent i ho hem de reprogramar. Hi haurà PIAT, però no sabem quan.

Com considerau que ha de ser el futur PIAT?

— Hauria d'anar en consonància amb l'aprovat (del juliol de 2020) i que ja establia un sostre de places. Tot això s'haurà d'adaptar a la Llei turística, que demana que aquest sostre es redueixi. La mateixa llei diu que els consells que ho tinguin fet ho han de reavaluar i així ho farem.

Rebaixareu el sostre de places?

— Sí, perquè això és el que demana la llei. A més, les circumstàncies des del 2020 han canviat.

Per què la catalogació de platges, en què s'especifiquen els trams urbans i naturals, du anys de retard?

— No és que estigui tardant, és que la catalogació de platges forma part d'un Pla d'Ordenació del Litoral que tenim previst fer una vegada que tinguem les competències cedides de Costes (han de passar a la comunitat autònoma i, després, als consells). Per nosaltres és més profitós fer-ho d'aquesta manera. No puc assegurar que sigui dins aquesta legislatura, però la nostra intenció és que sí. Estam treballant en la cessió d'aquestes competències i, tot d'una que les tinguem, ens posarem en marxa.

Fa uns dies vàreu acompanyar el secretari d'Estat de Medi Ambient en una visita a les Casetes des Capellans, a la Platja de Muro. És una zona polèmica per la partió que hi ha prevista i per la negativa a les terrasses dels restaurants de primera línia. Com va anar la trobada? Què hi va passar?

— Valor que el secretari d'Estat hagi vingut a Mallorca a veure un tema en concret. És d'agrair que s'hagi desplaçat des de Madrid per conèixer el problema. Després de la visita, vàrem fer una reunió, en la qual també hi eren el Govern i l'Ajuntament, i vàrem quedar que entre totes les administracions faríem feina per trobar la millor figura per a aquest lloc tan específic de la costa de Mallorca.

Es va avançar alguna qüestió?

— Que hi ha voluntat de feina per trobar l'equilibri a la zona de Capellans; un lloc urbanitzat, emblemàtic i molt concret que s'ha de preservar. Per preservar-lo, s'ha de trobar l'equilibri entre la delimitació de costes i la consideració de la resta.

Què passarà amb les terrasses?

— Dependrà d'on quedi la partió i de les condicions que s'estableixin. Aquest és un tema de l'Estat perquè pertany al domini públic.

El vostre departament va de bracet del departament de Mobilitat i Infraestructures, d'Iván Sevillano, i també del de Sostenibilitat i Medi Ambient, d'Aurora Ribot, ambdós de Podem. Com són les relacions amb els socis?

— Les relacions són excel·lents. De tota manera, anam plegats amb ells amb algunes qüestions i també amb altres departaments. Per exemple, el projecte de recerca de les collidores d'oliva de la serra de Tramuntana el feim amb el departament de Presidència. El Consell és un i les relacions són bones.

Vàreu descriure el Pla Territorial (PTI) com una de les grans fites, però hi ha hagut moltes al·legacions. Diríeu que ha interromput els plans d'alguns ajuntaments? En quin procés es troben les al·legacions?

— Vàrem fer moltes reunions amb ajuntaments, especialment per qüestions de cartografia. Ara mateix estam en fase de revisió d'aquestes al·legacions. La nostra voluntat és aprovar la modificació tercera enguany. Jo tenc la sensació que hem fet una modificació del PTI compacta i coherent en qüestions que feien falta, com la regulació del creixement. Estic molt orgullosa de la feina que hem fet, perquè el canvi climàtic i el paisatge de Mallorca són els dos fils transversals del PTI. Per tant, totes aquelles actuacions que impliquin un creixement, per petites que siguin, s'hauran de fer d'acord amb les condicions ambientals i paisatgístiques de cada lloc. Aquesta és una qüestió positiva per a tots els ajuntaments. A més, no s'ha delimitat l'àmbit de creixement als pobles, sinó que els ajuntaments podran decidir-ho. Facilitam que els ajuntaments decideixin i dissenyin els seus pobles.

S'han recuperat 700 hectàrees de sòl rústic a l'illa. Se'n podrien haver recuperat més?

— D'una banda, cal dir que moltes d'aquestes hectàrees ja havien estat desclassificades per llei, així que els hem donat la seguretat jurídica a fi que així es mantinguin. De l'altra, no ens hem conformat amb aquestes hectàrees perquè, a través de la regulació del creixement, n'hem protegides més de 1.000 que tenien possibilitat de ser construïdes. Hem fet una revisió considerable i d'acord amb la situació actual.

Com s'encaixa en el paisatge la instal·lació dels parcs solars i, fins i tot, de petites zones amb infraestructures eòliques?

— Treballam ara amb la modificació 4 del PTI, que establirà les zones prioritàries on instal·lar energies renovables (fotovoltaiques i eòliques). Crec que l'energia eòlica és una passa que s'ha de fer a Mallorca i, personalment, estic a favor de la implantació de l'energia eòlica. La instal·lació té avantatges respecte de la fotovoltaica, com per exemple que ocupa menys terreny.

Però té més impacte visual?

— Dependrà de com estigui col·locada, i aquesta és la feina que estam fent. Volem que quedi integrada en el paisatge, però és indiscutible que hem de fer passes fermes cap a les energies renovables. Continuar amb les energies fòssils és un tema del passat.

Podem imaginar, llavors, molins eòlics a la serra de Tramuntana?

— Segurament, la serra de Tramuntana no serà el lloc on posem un molí eòlic, però ahir era a Madrid i, quan sobrevolàvem, vaig veure les línies de molins eòlics, i és una imatge que no em molesta. D'entrada no descart cap lloc per als molins eòlics. Crec que es pot instal·lar energia eòlica en molts de llocs sense que tingui l'impacte que a priori sembla que pot tenir.

Hi ha peticions d'empreses que vulguin instal·lar parcs eòlics o fotovoltaics?

— No hi ha cap projecte d'energies eòliques en marxa en aquests moments. Pel que fa a parcs solars, habitualment se'n van fent i són revisats per la Comissió d'Urbanisme.

Ara mateix la integració de les plaques solars a la serra de Tramuntana és alegal. Es podrà definir?

— La llei ens obliga a establir un criteri d'instal·lació de les plaques d'autoconsum a qualsevol lloc protegit. Ho feim en col·laboració amb el departament de Patrimoni i tenim el límit de sis mesos per fer-ho.

Quin criteri se seguirà?

— Estic molt a favor de l'autoconsum i les energies renovables, i trobarem una manera que quedin ben integrades en el paisatge. Tota la història de l'arquitectura ha anat evolucionant i s'han creat tècniques que abans no es feien servir, i avui en dia toca les energies renovables. Les macroinfraestructures romanes es varen posar en un lloc del paisatge i avui ho valoram. No arribarem a aquest punt, però la missió de l'arquitectura ha estat transformar els llocs per cobrir les necessitats de la gent. No podem fer una foto fixa; l'arquitectura evoluciona al lloc on s'ubica. És inqüestionable, ho farem i ho farem bé.

Què i com serà la llei de la serra de Tramuntana?

— Estam redactant la llei de la serra de Tramuntana. Hem fet un procés de participació molt extens amb tots els ciutadans, els ajuntaments, entitats de la Serra i organismes del Consorci. Hem fet molta feina de recollir demandes. Les demandes, però, són difuses i és difícil concretar com seran les coses. Què regularà? L'objectiu és preservar el paisatge i tot allò que li dona valor. Com? Trobant la manera que les demandes siguin més àgils, que la tècnica de pedra en sec sigui obligatòria i donar sostenibilitat econòmica, mediambiental i social al lloc. A més, la sostenibilitat té com a base l'agricultura i l'hem de reactivar. No podem ser la generació que posi fi a la preservació de la Serra. Per això, per exemple, hem engegat el projecte a les possessions sense ús de Banyalbufar i Estellencs. D'altra banda, també volem generar punts de trobada, ja que amb els anys es van detectant diferents problemes. Per això, definim els òrgans de governança entre les administracions, els veïns i els que es dediquen a una activitat econòmica.

Quines són les actuacions que més tramita l'Agència de Defensa del Territori?

— La raó de ser de l'Agència de Defensa del Territori (ADT) és protegir i defensar la legalitat urbanística del sòl rústic i protegit. L'ADT té 35 municipis adherits, dels 48 que som, així que és important. Estam veient que, els darrers temps, les actuacions de l'ADT són més petites i això és una bona notícia. Vol dir que ja no es fan construccions de zero sense llicència en sòl rústic. Les tramitacions són modificacions d'usos o revisió d'un porxo, ampliacions, una solera, etc.

Per què l'aparcament de Cala Llombards, a Santanyí, encara no està obert? En quin punt es troba el procés?

— Com sabeu, l'aparcament no tenia els permisos necessaris i, arran d'una denúncia, l'Agència de Defensa del Territori el va tancar. Per poder tenir la llicència, l'Ajuntament ha tramitat una modificació del lloc, però els informes no han estat favorables. S'ha considerat que hi havia deficiències. Per tant, ara l'Ajuntament tramita de nou una modificació de les normes subsidiàries per incorporar l'ús d'aparcament a aquesta parcel·la. En la passada Comissió d'Urbanisme el vàrem aprovar, avançant-nos a l'exposició pública, en contra del que és habitual. Més via no podem fer. L'Ajuntament vol que estigui a punt per a la temporada i nosaltres volem solucionar una demanda ciutadana. Estam accelerant els processos per això. Ens hem compromès amb l'Ajuntament que ho tramitarem amb el mínim temps possible. El dia que l'Agència de Defensa del Territori doni l'autorització, s'aixecarà la suspensió en qüestió d'hores.