Martí March: "Hi ha socis que no aguanten la pressió quan hi ha crítiques, jo sí"

PalmaMalgrat les polèmiques, els estira-i-arronses amb els socis de Govern, les disputes amb l’oposició... el conseller d’Educació, Martí March, diu estar satisfet del camí que ha portat a fer realitat la primera Llei educativa de les Illes Balears. En l’entrevista, repassa els darrers episodis de tensió abans de l’aprovació al Parlament i també els punts més importants d’una normativa que, hi insisteix, està “plena de consens”. Als crítics, els demana una “lectura comprensiva” del text.

Llei aprovada. N’estau satisfet?

— Sí, n’estic content. Crec que s’ha de celebrar la victòria i posar en valor tot el que hem aconseguit, al marge de les crítiques, els matisos i el que ha passat els darrers dies. Aclaresc que no és una victòria personal, com a conseller, sinó d’una llei que hem aconseguit després de tres anys de feina. Estic convençut que quan passi un temps la gent se sentirà més o manco còmoda amb la llei.

La llei ha rebut crítiques per ser massa general, poc valenta. Què responeu?

— Crec que hi ha gent que està fent crítiques i no ha llegit la llei. No és com una vareta màgica que resoldrà tots els problemes. La llei dona un marc estable per dur a terme polítiques educatives que tinguin una continuïtat i facilitin la resolució dels problemes. És un instrument, no una finalitat en si mateixa. I és un bon instrument. Però ara la gent ho treu tot, es vol ressituar. Crec que alguns partits d’esquerres fins i tot ja estan començant una campanya electoral i s’equivoquen, perquè encara queda molt per a la campanya i quedaran esgotats pel camí.

Quan parlau de ‘cursa electoral’, us referiu que estan matisant o criticant punts de la llei després d’aprovada?

— No. Jo he vist comentaris… I vull dir que la visceralitat està en contra de l’educació. No pot ser que plantegem l’escola com un espai de convivència i no siguem capaços, de vegades, de saber clarament què significa la convivència política. Hem de veure allò que ens uneix i allò que ens separa sense que sigui una confrontació visceral. Si algun grup parlamentari que ha estat cuinant la llei se’n vol desmarcar, si és així, demostra una deslleialtat i una curtor de mires. S’ha de governar amb llums llargs, no només amb llums curts. Hi ha socis que quan hi ha crítiques de determinats sectors no aguanten la pressió, jo sí que l’aguant. Jo no tinc la veritat absoluta, però sí un full de ruta que hem marcat entre tots.

Com va ser la darrera negociació per treure la vehicularitat de la llei?

— Jo no ho vaig viure bé, perquè soc una persona disciplinada, institucional, lleial. L’acord per incloure la vehicularitat del català i el castellà no era del conseller March; hi havia el PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Podem. Tothom hi estava d’acord, però en el moment de les votacions hi va haver gent que es va posar nerviosa. Per mi, el Constitucional ha deixat claríssim que les dues llengües oficials són vehiculars, es posi o no es posi. És un debat que té molt d’element simbòlic. No estic incòmode en aquest debat. Tampoc ho estava perquè es posàs la immersió lingüística: soc partidari que hi hagi estratègies d’immersió a les escoles. Però el que no m’agrada és que facem una batalla política d’una qüestió simbòlica, quan realment és l’article 133.3 on hi ha el nucli del model lingüístic, que es basa en el Decret de mínims i en la Llei de Normalització lingüística.

Entitats com la Plataforma per la Llengua consideren poc el 50% per l’emergència del català. Què responeu?

— Si no fos per l’escola, el català ja hauria desaparegut. Mai hi havia hagut tants ciutadans balears que xerrassin i sabessin llegir i escriure en català. El problema és l’ús social, i no pot ser responsabilitat només de l’escola. Les direccions generals de Política Lingüística han de reflexionar què fan per incentivar de manera amable i eficaç l’ús de la llengua fora de l’escola. Han de tenir plans que vagin en aquesta direcció i jo no els veig. És clar que s’han de millorar les competències, però a l’escola hi ha coses que no pot fer més. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.

Us va sorprendre que finalment el Partit Popular votàs en contra de pràcticament tota la llei?

— Sabia que hi votarien en contra. Dilluns vaig tenir una xerrada molt dura amb Toni Costa. Vaig entendre el seu estat, per la manera que es varen assabentar del darrer acord. Però això no pot ser una excusa per votar en contra de tot, fins i tot de tu mateix. Varen votar amb Vox gairebé tot. Crec que hi va haver un revival de Bauzá i, si el PP vol guanyar, haurà de centrar el seu discurs.

El PP us ha acusat de traïció per aquest episodi. Creis que és així?

— Al marge de l’acord, jo em penedesc de no haver xerrat abans amb el senyor Costa. Em sap molt de greu, em vaig equivocar. El que no m’agrada és que el PP s’hagi aferrat a això dient que és una traïció, després del que ha passat a Madrid... Allò sí que són traïcions. El que va passar és millorable, però d’aquí que els dugui a votar en contra del que ells mateixos han redactat... Jo estic disposat a tornar-me a seure amb el PP, no em cauen els anells. I pens que quan se’ls hi passi l’enrabiada entendran que aquesta llei també és seva, que hi ha devers 70 esmenes seves. Haurien quedat com un partit seriós si haguessin votat en contra del model lingüístic, però haguessin pactat tota la resta.

Marga Prohens ja ha dit que, si governen, faran “una llei de consens”. 

— Què vol dir? Consens amb els seus? Amb els que varen votar en contra? Si volen fer una llei tipus Ayuso, tindran tothom en contra. El PP, si governa –que no crec que ho faci, perquè ho hauria de fer amb Vox– i modifica la llei de dalt a baix, s’equivocaria. Tornaria a tenir un efecte Bauzá. Estic convençut que la llei balear és plena de consens. La votació de la vehicularitat va ser l’únic punt que es va treure, de la resta no es va tocar res més i estava consensuat.

A banda de la llengua, una altra crítica de l’oposició ha estat el tracte a l’escola concertada?

— També hi ha hagut consens amb la concertada, malgrat les declaracions irresponsables d’Escola Catòlica, que cal dir que tampoc representa tota l’escola concertada. A mi m’agradaria que diguessin quin punt de la llei va en contra de la concertada. No pot ser que Escola Catòlica s’alineï totalment amb el Partit Popular quan aquí hem treballat i pactat. Que no és tot el que volien? Tampoc hi ha tot el que demanen els sindicats de l’escola pública ni les federacions de famílies.

Per part de sindicats, han valorat insuficient punts com el 5% de finançament i la davallada del 10% de ràtios. S’hauria pogut anar més enllà?

— El 5% del PIB està justificat en una memòria econòmica. És “almenys” el 5%; això és fonamental. Però el que realment es diu és que és obligatori incrementar pressupostos i això implica que no hi podrà haver retallades. Alguns han demanat més, però els doblers públics s’han de gestionar amb eficàcia i eficiència. Si el 2016 ens haguessin donat 1.000 milions –ho dic amb tota la cruesa i sinceritat–, no els hauríem gastat bé. S’han de gastar progressivament. Les ràtios les hem anat abaixant i hi ha l’obligatorietat de davallar-les un 10%. També l’obligació d’impartir el 50% de les classes en català i de revisar el pla d’infraestructures cada dos anys. Són compromisos reals. Em dol que no es faci una lectura comprensiva del text.

També de l’àmbit sindical i docent hi ha hagut crítiques per falta de consens amb ells.

— La llei ha passat per les meses sectorials, la mesa de directors, consells escolars de les Illes, el Col·legi de Llicenciats hi ha presentat esmenes, també ho ha fet l’associació de docents d’Eivissa i Formentera i els hem contestat. Què vol dir que els docents no hi han participat?

Hi ha la queixa recurrent que a les meses va tot tancat.

— A la llei hi ha hagut bilaterals amb tots els sindicats. Tothom ha tingut l’oportunitat de participar-hi. El que volem és que no es posi en qüestió la legitimitat d’una llei que ha passat per les meses i el Parlament. Hem d’estar d’acord amb tot? No. Si hagués de posar tot el que em diu cadascú, sortiria un bunyolasso. 

Deis que un dels punts clau és l’autonomia de centres. MÉS per Menorca sostenia que es podia anar a més amb la selecció del professorat.

— Sí, crec que l’autèntic punt bàsic de la llei és l’empoderament dels centres. Es dona autonomia econòmica, organitzativa i pedagògica, a més de la perfilació de places. Continuarem aprofundint, però és un procés. Hem apostat per la formació dels equips docents, perquè si no hi ha un lideratge pedagògic és molt difícil dur a terme l’autonomia. Necessitam gent preparada, amb capacitat de gestionar. I la universitat forma mestres, no gestors. Una formació que, per cert, es podria millorar moltíssim.

Trobau que aquesta formació coixeja?

— Absolutament. Tenim moltes coses a dir de la formació inicial del professorat. Ha millorat, però ho pot fer molt més. Nosaltres no en som competents, col·laboram amb les pràctiques, que són la prova de cotó, quan veus si estan ben preparats. En algunes coses ho estan però en altres, no. 

El degà de la Facultat d’Educació, Miquel Oliver, ha dit en una entrevista que la llei hauria d’haver estat més valenta amb el català i que s’ha fet a l’esquena del professorat.

— La crítica del degà és molt injusta i crec que no s’ha llegit la llei. La universitat no va presentar cap suggeriment. Vull lliçons de la universitat i tothom, però hem de ser una mica humils i no passar-nos de frenada quan es critica una llei a la qual no has presentat ni una sola esmena. Què has fet perquè la llei millori? Res. Estan transformant vostès la universitat? Quant al català, s’utilitza més en l’ensenyament no universitari que en l’universitari. I ens donen lliçons? Les crítiques no em fan por, però em molesten les mentides, la demostració de desconeixement i analfabetisme i, de vegades, les males intencions.

Us agradaria una legislatura per viure el desenvolupament de la llei o teniu altres objectius?

— Tenc 67 anys, però em trob molt en forma, cada dia més. Estic en política fins al 2023, allà cau el meu compromís. A partir d’aquí, tenc tres possibilitats: em jubil i vaig a la dolce vita; torn a la universitat, cosa que seria per un sol any, perquè jo no vull ser emèrit; i la tercera, estar en política. No en descart cap. Soc del Madrid, però diré una frase del Cholo Simeone: “Partido a partido”.